Tres requisits per ser un bon mestre

Dies enrere vaig estar fent una xerrada amb dos mestres més. Va ser molt agradable. De 11 a 12 h. de la nit, a peu dret, a la plaça major de Calders. Feia una fresca agradable, acabàvem de sortir d'una reunió amb altra gent i ens vam quedar nosaltres tres fent petar la xerrada.
Ràpidament vam posar-nos a parlar de les escoles, dels mestres i de l'educació i en un moment donat algú va dir (més o menys):
- Jo fa temps que tinc claríssim quins són els tres requisits que s'haurien d'exigir als mestres: tenir fills, haver treballat a diferents centres o a diferents nivells i haver treballat a l'empresa privada per tal que els hagués tocat fer de tot una mica.

Em va semblar una reflexió interessant i, tot i que punt per punt i aplicant-los al peu de la lletra segurament podríem refusar cadascun dels requisits, va justificar-los convenientment:

1.- Tenir fills
És evident que sense tenir fills es pot ser un bon mestre i que no podem obligar ningú a ser pare, però coincideixo que la paternitat et dóna un valor afegit i et connecta amb la realitat de les famílies amb qui tractes. Jo personalment penso que sóc més bon mestre des que sóc pare. Sé trobar millor el punt on s'ajunten l'exigència i la comprensió, defenso millor el valor del "no", gestiono amb més naturalitat l'autoritat que he d'imposar com a educador, sempre des del respecte i lligada a uns objectius que comparteixo amb les famílies.
I evidentment puc entendre molt millor totes les casuístiques familiars, la gestió del temps, la importància relativa que podem donar a l'educació escolar dintre de l'educació en general i fins i tot dintre de la pura supervivència familiar.

2.- Haver treballat a diferents centres o a diferents nivells.
D'aquest requisit en valorava la flexibilitat i tot l'enriquiment que es pot guanyar del fet de treballar amb diferents persones, de tractar amb nens de diferents edats, de diferents realitats socials... Tot el contrari de l'encarcarament en que es pot caure si un es dedica sempre a tractar amb persones d'unes mateixes característiques.
Un dels luxes de la nostra feina és que cada dia és diferent i et permet una dosi de creativitat inesgotable per trobar noves solucions a les noves situacions que es plantegen contínuament.
Evidentment, amb bona voluntat, esperit obert i en contacte amb altres professionals una persona podria mantenir les característiques de flexibilitat i creativitat de les quals estem parlant, però també és evident que si de tant en tant anem introduint canvis en les variables quotidianes (canviar de companys, canviar d'edats dels alumnes a qui tractem...) afavorim que es mantinguin actives.
Aquí sempre queda un dubte raonable ja que també és cert que es valora (i jo personalment també ho faig) la continuïtat dels equips docents, però si aquesta "estabilitat" ha de significar "rutina", "monotonia", "apalancament", "desil.lusió", "desmotivació"... algú hauria d'adonar-se'n i provocar una sacsejada perquè tots aquests són conceptes perniciosos que rarament aniran en benefici d'una educació de qualitat.

3.- Haver treballat a l'empresa privada
Aquí es criticava la postura dels "funcionaris" (en el sentit negatiu de la paraula) que només pretenen fer el que els toca fer per contracte i que no pensen anar més enllà de les seves "obligacions" ni implicar-se a nivell personal. Potser perquè jo no treballo en una escola pública em va costar una mica més valorar aquest requisit tot i que conec aquest tarannà que ell criticava.
Evidentment penso que un bon mestre s'implica amb la seva feina a nivell personal i la viu més enllà d'una obligació. Almenys conec a molts mestres (entre els quals m'incloc) que vivim la nostra feina des d'una vocació que ens permet treballar molt tot gaudint del que fem.
I evidentment a nosaltres no ens cauen els anells quan un dia hem d'escombrar, gestionar una baralla entre alumnes, tirar serradures sobre uns vòmits, esllomar-nos traslladant unes taules, etc. Som mestres perquè estimem les criatures i ens creiem de veritat que estem fent alguna cosa important per a la seva educació. I per tant, entenem que a vegades la nostra feina va més enllà de les hores lectives i les pàgines del llibre de text i potser necessitarem "enfangar-nos" una mica entrant en terrenys més personals i buscant un contacte més directe o dedicant hores personals a preparar algun tipus de material, encara que sigui una cosa que no estigui recollida estrictament en el nostre convenir laboral.
En aquest sentit, més que haver treballat en l'empresa privada, a mi em va venir al cap tot el bagatge que em va donar haver treballat, prèviament a fer de mestre, en el món de l'esplai i l'educació en el lleure. Fer de monitor de MIJAC (i de Director de Centre i d'intendent i coordinar reunions de monitors i portar les reunions amb els pares) em va posar en contacte amb situacions variades (tots els papers de l'auca) que després he hagut de repetir fent de mestre i em va donar recursos i estratègies per afrontar-les amb més encert.

En fi, la notícia ja és prou llarga però m'agradaria que no s'acabés aquí, sinó que vosaltres hi afegíssiu la vostra opinió sobre aquests tres requisits o altres que se us acudeixin.
Us passo la paraula...