És una d'aquelles feines intenses i exhaustives de cada final de trimestre en què he de valorar els alumnes i reflectir aquesta valoració en forma d'informes escrits per a les famílies.
Hi ha una feina prèvia de fer observacions, corregir exàmens, fer mitjanes, seleccionar els ítems a valorar, consensuar amb els companys de cicle... i al final llargues nits d'anar entrant a l'ordinador el resultat final de tot aquest treball.
Sempre s'acaba dormint poc i patint perquè s'acaben els terminis i sembla que ens faltaran hores per poder complir.
Però sempre ho acabem fent.
Per això ara m'ha vingut de gust compartir aquest poema que vaig fer al desembre quan vam aconseguir pagar el deute que teníem de la reparació del cotxe, després d'uns mesos feixucs d'estrènye'ns el cinturó i mirar amb lupa cada cèntim que gastàvem.
PROVA SUPERADA
T'has preparat. T'has esforçat.
T'has maleït, desesperat.
T'has indignat, quasi rendit.
Ho has vist quadrat, però has continuat.
Poc a poquet i pas a pas,
constant, tenaç, perseverant,
fent equilibris, jocs de mans
per no rendir-se i (a)nar endavant.
I finalment t'has enlairat
sobre l'obstacle i, ulls tancats,
quan has caigut t'has adonat
que... sí! Per fí! L'has superat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada