Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

22 de nov. 2012

Una foto és més que una foto

El 1929, René Magritte va exposar aquest quadre amb la inscripció "Ceci n'est pas une pipe" (Això no és una pipa). El quadre va provocar una certa expectació perquè és contradeia la imatge que efectivament era d'una pipa, amb el text que deia que no ho era.
L'explicació és lògica ja que el quadre realment no és una pipa, sinó només una representació gràfica d'una pipa.

Bé i tot això... a què ve?

Doncs perquè avui us ensenyaré una foto que no és una foto: és més que una foto.


  • És una foto molt maca (el sostre de pedra, la guitarra...) o almenys a mi m'ho sembla).
  • És el record d'una estona compartida el 5 de febrer del 2011 (veure notícia).
  • És una mostra de la bonica amistat que compartim amb el Miles (seu és el braç que aguanta el micròfon i el motiu de la fotografia).
  • És el record de la meravellosa època compartida formant part del grup "Nàufrags".
  • És la constatació que ningú no mor del tot mentre se'l recorda. I jo segueixo recordant-me molt sovint del Josep Vacas, amb qui cantàvem aquestes cançons de Nàufrags.
  • És la difusió d'una expressió que tant m'estimo com els "PETONS DE COLORS", expressió que vaig conèixer a través del Josep i que jo he transmès a vàries persones que me n'han sabut valorar el significat.
  • És l'orgull de constatar que a la vida he fet alguna cosa maca, que ha transcendit la pròpia persona i ha arribat a connectar amb els altres. I que això ho he fet només amb el que la natura m'ha donat, potenciat per l'educació i les vivències que m'han fet créixer.
  • És l'agraïment a tots els que em recolzen en cadascun dels projectes en els quals m'embolico i m'hi aboco i potser deixo de banda moltes altres coses. Però sempre em sento rodejat de gent que m'estima, em recolza i valora el resultat que n'acaba sortint.
  • És l'amor que sento per la música.
  • És el desig de seguir explotant la creativitat que em quedi per anar fent cosetes que puguin arribar a veure la llum.

Uff!!
És molt més que una foto.
Gràcies, Miles. Un altre cop.

2 comentaris:

Miles ha dit...

Tens un "clinnex"???

... bueno dame dos!!

Petons de colors

Miles

Anna ha dit...

Uuuuufffffffff!!! Snif, snif, snif....jo també en vull un paquet...