Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

3 de jul. 2012

Nous projectes

De tant en tant, quan tot està estabilitzat, apareix el repte com un bolet. De cop i volta algú et planteja un nou projecte, et llancen una proposta o potser només ets tu mateix que decideixes posar a la pràctica aquella idea que havia anat madurant mica a mica i li arriba el moment d'esdevenir realitat.
Són moments d'incertesa, de dubtes, a vegades fins i tot de por, també d'esforç, de paciència i d'esperança i fe en tu mateix per fer-los tirar endavant i no defallir en l'intent.
I, si finalment les coses surten bé, seran moments de realització personal, d'orgull i satisfacció, gasolina per tal que en el futur puguem afrontar-ne de nous amb el pòsit i el bon regust que ens haurà deixat la consecució d'aquests.

I a que ve aquest rotllo? Doncs resulta que ara mateix em trobo en un d'aquests moments en que dos projectes estan intentant tirar endavant.

1.- D'una banda estem fent obres a casa per convertir en estudi unes golfes que des de la construcció de la casa havien estat sense obrar. De primer no eren ni tan sols accessibles i havien quedat amagades rere una placa de guix. Més endavant vam fer-hi una escala per poder-hi accedir, però només servien com a "magatzem" de trastos vells.
Però la idea hi era. I, com formiguetes, tots aquests anys hem estat estalviant per un dia poder-hi arribar a fer un ampli i còmode estudi. I ara estem aquí. Barallant-nos amb la pols i les inevitables molèsties dels industrials que van treballant-hi... Barallant-nos amb el vertiginós descens dels nostres estalvis a mesura que anem pagant a cadascun dels que van passant a fer la seva feina i patint per si acabarem tenint prou diners per completar l'obra... Però mica a mica tot va avançant i sembla que falta poc per fer realitat el projecte llargament projectat i esperat.

2.- D'altra banda m'he posat al capdavant d'una nova revista que vol veure la llum a Calders. Després que l'ajuntament decidís deixar de publicar "El Castell de Calders" cada mig any, ha sorgit el repte de fer una nova revista independent. L'Associació del Veïnat de Calders hi posa la infrastructura i a mi m'han encarregat que fes un projecte de revista: que pensés les seccions i els possibles continguts, que busqués l'equip de col.laboradors... Si no hi ha cap contraordre el repte és treure un "número zero" el proper 22 de juliol i això vol dir que estem anant a contrarellotge per tancar articles i tenir-ho tot a punt d'aquí a pocs dies per poder anar a impremta. Però costa trobar gent que s'hi vulgui comprometre i de moment m'està tocant fer molts dels papers de l'auca.

I tant en un cas com en l'altre, l'aparició d'aquests  nous projectes provoca un cert terrabastall i desajustaments. De cop falten hores perquè en passes a dedicar moltes a aquestes noves tasques. I llavors queden coses per fer, desatens aspectes de la feina i del dia a dia familiar, et costa arribar a tot arreu... I al mateix temps tens por de fallar i no estar a l'alçada de les expectatives dels nous projectes...
Són dies de nervis, d'adrenalina, d'incertesa, de dubtes... Però diuen que el dubte és creixement i seguim endavant amb la il.lusió i l'esperança que tot acabarà bé i que d'aquí a unes setmanes podrem gaudir del nou estudi ja acabat i que veurà la llum el "número zero" d'aquesta nova revista que esperem que tingui acceptació al poble.

Ja ho sentireu a dir. De moment us deixo amb unes fotos de les primeres fases de transformació de les nostres golfes en el futur estudi.




6 comentaris:

Miles ha dit...

De veritat... i t'ho dic amb la mà al cor.. MOLTES FELICITATS per aquests nous projectec.

Felicitats pel nou estudi. El Roc i l'Ona ja tenen lloc per fer les seves "lluites" particulars...

Felicitats per la nova revista, perquè sé que, amb tu i l'Anna al capdavant, tenim l'èxit assegurat.

Espero rebre-la!!

I torno a dir-te...

Molts petons de colors i millor estiu.

Una abraçada

Miles

Anna ha dit...

EEeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeps, Miles!!! Hecha el freno madaleno...!!!que jo no tinc res a veure...les lletres no és el meu fort...!!!!

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, Miles, però només una coseta: de moment l'estudi serà per als grans... bé, per a tots, però em nego a ser arraconat dins de casa meva tan aviat pels meus propis fills... No nos moveran!!
I de la revista... ufff!! Fa dies que pedalo i em deixo les celles a l'ordinador per aquesta revista, però ara començo a veure-la gairebé acabada i tinc ganes que vegi la llum i veure la reacció dels veïns...

Petons de colors!
Eladi

P.S. I l'Anna diu que les lletres no són el seu fort, però... cada cop ho fa millor... Serà que "todo se pega" ?? ;-)

Miles ha dit...

Tiempo al tiempo en relación al nuevo habitáculo...

... que per cert és preciós!!

Uiiiiii, que plora el nennnnnnnnnnnnn!!!

Adéuuuuuuuuuuuu

Miles

Mireia ha dit...

Que xuloooooo!!! Me n'alegro! I que el disfruteu molt!!

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies!
Llàstima que no siguem tan manetes com tu i haguem hagut de pagar un dineral a mil i un industrials perquè ens ho deixin tan xulo!!!
Però en fi, un cop fet, tenim moltes ganes de disfrutar-ho.
Eladi