Assemblea Nacional Catalana

El passat 1 de juliol vaig assistir a una xerrada de representants de l'Assemblea Nacional Catalana que era el preàmbul per constituir l'Assemblea Territorial de Calders.
El Centre Cívic era ple de gent interessada per la proposta i en acabar l'acte es van exhaurir els impresos que tenien per als que vulguessin formalitzar la seva inscripció a l'A.N.C. Jo mateix vaig sortir tan motivat i esperançat de la reunió que també vaig agafar un full i m'he compromès a donar les meves dades i a pagar una petita quota mensual per contribuir a la causa de la independència de Catalunya i del pas previ que és la constitució de l'Assemblea Territorial de Calders.
El Josep Colomer (filòleg i tècnic d'educació) ens va fer una explicació sobre els motius, bàsicament econòmics, que fan que la independència sigui més possible que mai i hagi de ser urgent.
Em van quedar gravades unes dades:

• Hi ha un camí per assolir la independència que no és gens complicat i està reconegut pels organismes internacionals: el mateix que va fer Kosovo. Si seguíssim el seu exemple, internacionalment no hi hauria cap problema. 
• Cada any uns 2400 euros / persona de cada català van a parar a les arques del govern d'Espanya. En una família de 4 membres com la meva, això suposa uns 10.000 euros anuals que "regalem" en nom d'una malentesa solidaritat. Aquest espoli representa el 9 % del nostre P.I.B.
• El poble català té 3 trets identitaris que fan que siguem clarament diferents de la resta d'Espanya

          a.- la llengua i cultura pròpies
          b.- la desconfiança respecte d'Espanya i la riquesa del nostre teixit associatiu, pròpia de tots aquells territoris que han estat tractat com a colònies
          c.- la baixa natalitat que fa que regularment siguem un país acollidor d'immigrants. Això ens fa d'una banda més tolerants i de l'altra ens empelta del caràcter emprenendor dels que venen aquí a provar sort.

Després, el Marcel Mateu (antic company d'escola i actualment professor de Dret Constitucional) va abundar en alguns trets propis de l'A.N.C. (moviment popular, però associació organitzada; no representa cap partit polític; no es presentarà a les eleccions; plural en el debat però unitari en l'acció; amb un únic objectiu: la independència...). Després va destacar la singularitat del moment després de la darrera enquesta del CEO que reflexava que la independència de Catalunya té més partidaris que mai i, al mateix temps, menys detractors que mai. I també va destacar el paper de l'A.N.C. com a una nova eina transversal que pot acollir les expectatives de tothom i vehicular aquest sentiment creixent que potser no saben o no poden reflectir els partits polítics.
I finalment va exposar el full de ruta que consta de 5 fases:

1. FASE DE CONSOLIDACIÓ: Constitució de l'A.N.C., foment del debat sobre la necessitat de l'estat propi, creació de la xarxa de "Municipis per la Independència" procurant que cada cop hi hagi més municipis adherits (quan escric aquestes línies n'hi ha 485 del total de 947).
2. MARXA PER LA INDEPENDÈNCIA: Va començar a Lleida el dia de Sant Joan i anirà recorrent Catalunya durant tot l'estiu. Tot plegat ha de confluir l'11 de setembre en una gran manifestació a Barcelona. Manifestació multitudinària i amb un lema clar "Catalunya, nou estat d'Europa" que ha de demostrar el poder de mobilització de l'A.N.C. i ha de donar difusió internacional al moviment.
3. CONSULTES PER LA INDEPENDÈNCIA: a mitjans del 2013 es pretén organitzar una consulta convocada pels ajuntaments i a tots els municipis el mateix dia.
4. FASE FINAL: Si el resultat de les consultes és favorable s'instarà el President de la Generalitat que demani a Espanya negociar per la independència.
5. FASE POSTERIOR: Si com és de preveure Espanya no vulgués, caldria seguir un altre camí per declarar unilateralment la independència. Aquest camí hauria de tenir vàries estacions: dissolució del Parlament Català; convocatòria de noves eleccions; aconseguir que TOTS els partits polítics incloguessin en el seu programa electoral el compromís de convocar un referèndum per la independència; el nou govern català tornaria a demanar a Espanya per negociar la independència i, en cas de negativa, caldria buscar el suport internacional per poder declarar-la unilateralment.

En fi, no és pas que ho vegi un camí fàcil, però si que es percep que potser tenim una cojuntura més favorable que mai i un suport popular més ampli que mai. El que està clar és que per tenir possibilitats d'arribar amb èxit al final d'aquest full de ruta cal ser una MAJORIA CLARA I CONVENÇUDA.
Per tant des d'aquí animo tots els lectors que sigueu partidaris de la independència de Catalunya a fer un pas endavant en la mesura que pugueu: fer-vos membres de l'A.N.C., pressionar per tal que el vostre ajuntament entri a formar part de la xarxa de "Municipis per la Independència", participar de les enquestes, xerrades, manifestacions, etc que s'organitzin...
Segur que tots podem posar-hi el nostre granet de sorra i, qui sap, potser sí que un dia podrem veure el somni de tenir un estat propi...