Carregat de manies

Jo en tinc moltes de mànies: estic carregat de manies. Tinc un punt de maniàtic compulsiu i en sóc conscient. De fet una de les meves grans manies és per l'ordre i la classificació de les coses i per això vaig triar aquesta foto per il.lustrar la notícia, la d'aquest pobre nen que no pot jugar al sorral perquè es posaria malalt si li quedessin esbarriades les pales i galledes i prefereix tenir-les així d'ordenades i classificades.
A mi m'agrada tenir els llibres i discos ordenats per ordre alfabètic i classificats en una base de dades (tot i que ara tinc descuidada aquesta tasca per falta material de temps). També les fotos, per ordre cronològic. Faig el desglòs de l'economia domèstica de cada mes i miro quants diners ens hem gastat en cada concepte. I a final d'any faig una gràfica per veure quin mes hem gastat més i perquè.

Aquestes manies trobo que em són profitoses. Trobo abans les coses i em fan sentir més segur.
De fet, penso que totes les meves manies tenen una raó que les sustenta. Per exemple, m'agrada que el paper higiènic caigui pel cantó de la paret i no pel davant perquè penso que així baixa més bé. I m'agrada que en pengi un tros perquè així és més ràpid de trobar-lo, tallar-lo i utilitzar-lo.
El problema és que l'Anna normalment el posa sempre a l'inrevés: penja pel cantó de fora i el deixa "amagat" perquè fa més polit. I llavors és quan m'adono que sóc un maniàtic perquè veure que una altra persona ho fa a l'inrevés de com jo considero que s'hauria de fer em treu de polleguera.
I d'exemples us en podria posar uns quants més:

• Quan em tornen el canvi, he de posar tots els bitllets del mateix cantó i ordenats de major a menor abans de posar-los dins de la cartera...
• Quan vaig omplint el rentaplats he d'anar omplint els espais per als coberts per ordre sense deixar llocs buits i posar els plats de dins a fora al costat de la safata dels coberts...
• Les agulles d'estendre he de deixar-les de manera que puguin córrer amunt i avall de l'estenedor i no pas de manera que quedin fixes...
• No suporto deixar calaixos una mica oberts. M'agrada que estiguin tancats del tot. I les portes també...
• Quan he de seure en un auditori, m'agrada fer-ho en una punta per poder-me aixecar i marxar sense molestar ningú...

I segur que en tinc moltes més. De fet, anys enrere em passava que em podia aixecar un o dos cops quan ja era al llit per comprovar que havia posat bé el despertador... I ara ja no em passa... o sigui que suposo que he millorat ;-)

Però em sembla que tots en tenim de manies d'aquestes. I potser a tots ens neguiteja quan les nostres manies són oposades a les de les persones amb qui convivim. I la gràcia està a controlar aquest neguit, a aprendre a conviure amb les manies oposades i anar fent la viu-viu, mantenint les que puguem i reprimint les que no.
Un joc d'adaptació. Com la vida mateixa.