Telecinco

M'ha fet molta gràcia la imatge del final d'aquesta notícia que he trobat per internet. I la trobo molt encertada.
Mica a mica aquesta cadena de televisió s'ha anat especialitzant en un tipus de programació basada en la xafarderia, la mala educació i la promoció endogàmica d'uns personatges que es retroalimenten entre ells.
Personatges com Belén Esteban, Aida Nizar o Kiko Hernández (tan de bo tingueu la sort de no saber de qui us estic parlant) han assolit una dimensió pública notable única i exclussivament per haver participat en un programa de televisió i, a continuació, haver-se prestat al joc dels insults, els escàndols i les mentides.
Programes com "Sálvame", "Gran Hermano", "Supervivientes", etc, denigren els seus personatges, els utilitzen, els espremen tant com poden i després els abandonen, sense cap remordiment. Excepte a uns quants que prefereixen conviure amb els diners fàcils i la popularitat que saben que els reportarà pujar en aquest circ, sigui al preu que sigui.

A més a més, la programació d'aquesta cadena deixa de tenir contacte amb la realitat ja que es dedica a anar alimentant els diferents programes entre ells i així un personatge pot fer unes declaracions en un programa del matí i després sortir en el programa del vespre a contestar les reaccions que hagin provocat. I mentrestant els altres programes del dia aniran anunciant el que passarà al vespre i així successivament: la bombolla de Telecinco.

Programes de crits, d'insults, d'incultura, de manca d'educació, de manca de respecte... un gran compendi del que no voldríem que fos la societat del futur.
Anys enrere, quan aquest tipus de programació va començar, innocentment pensava que seria una moda passatgera, que la gent ho consumiria per curiositat però que mica a mica s'aniria cansant d'aquests defectes i de la buidor de continguts.
Però no ha estat així. L'audiència d'aquests programes segueix creixent i creixent i no sóc pas jo un dels que pugui tirar la primera pedra perquè sempre hi ha un dia que hi caus accidentalment però et quedes enganxat, impressionat pel fet que sigui possible que estiguis veient i escoltant el que emet la pantalla.

Per això m'ha agradat tant aquesta imatge, que és el logo d'una plana de facebook. Penso que els llibres que protagonitzen la foto representen la cultura, l'educació, el respecte, la qualitat, la dignitat... tot allò que, quan veu el nivell de molts programes de Telecinco, s'esparvera que pugui tenir èxit una cosa tan antagònica i prefereix suicidar-se abans que contemplar-ho.
A les nostres mans està canviar-ho, no?