La cançó del picalapica

El dia 1 de juliol de 2011, aquest bloc del picalapica va fer 2 anys i vaig deixar-ne constància en forma de notícia. Us vaig presentar una cançó que era el meu regal d'agraïment per aquests 2 anys de seguiment i us vaig prometre que un dia d'aquest estiu us la trobaríeu penjada al bloc.
Doncs el dia ha arribat.
Avui podreu sentir la cançó i veure'm tocar-la.
I no només això. Amb l'ajut inestimable de l'Anna (de la "meva" Anna, si és que hi ha Annes d'algú) us puc oferir un vídeo més elaborat. M'hi podeu veure a mi cantant la cançó, però hi ha intercalades unes quantes imatges que han format part d'aquests 2 anys del bloc (imatges que majorment he manllevat d'internet... ningú no és perfecte...).
La cançó combina les sensacions i sentiments que compartim tots els qui ens trobem pel bloc, parla dels continguts que hi trobem i explora totes les possibilitats d'homofonia de "picalapica" (picar de menjar, picar d'enfandar-se, repicar de les campanes, picar de picor, picar la porta, la pica del safareig, picar la curiositat...).

He de donar molt les gràcies a l'Anna per tota la seva implicació en aquest vídeo:
...per la constància en la tediosa feina d'enregistrar la cançó diferents vegades (la té més que avorrida) una matinada d'agost...
...pel bon gust i la iniciativa a l'hora d'alternar els enquadraments de la gravació de manera que hi ha primers plans dels dits (que aniran molt bé per si algú vol practicar els acords de guitarra), plans mitjos en que se'm veu de cos sencer tocant, plans curts de la cara...
...per la paciència a l'hora d'anar atenent les meves peticions sobre com s'havia de fer el muntatge del vídeo amb les diferents imatges i el moment en que havien de sortir...
...per la sensibilitat i el domini del programa informàtic que li han permès fer propostes que han anat millorant el producte final...
...i per tantes coses que van més enllà d'aquest vídeo...

MOLTES GRÀCIES PER TOT, ANNA!!!

Bé i ara ja només us falta gaudir (espero i desitjo) de la cançó i, si sou tan amables, donar la vostra opinió. Us deixo amb la lletra i el vídeo.

PICALAPICA

Pica la Pica d’Estats a la porta... no l’obre ningú.
Pica la gana d’un bon pica-pica... i només piques tu.
Pica la porta del picalapica... sigues benvingut.
Si et pica, rasca’t i ara no et “piquis”... segueix somrient.

Visc al carrer de la Pica d’Estats i un dia vaig fer un bloc,
hi escric de filosofia barata de mil i un colors.
Fotos de viatges i coses que em passen hi acaben sortint,
cançons, concerts, aficions i l’estrella: els petits plaers.

De mica a mica se’m va omplint la pica
i em buido però m’omplo... escenari curiós.
Penso, creixo, canvio: sóc.
És quan t’ho explico que acabo d’entendre-ho,
quan ho llegeixo que ho torno a gaudir.
Dubto, m’emociono i somric.

Pica una mica del picalapica,
fes cas de la curiositat que et pica,
sigues campana que pica i repica...
...als quatre vents.


Picalapica, no passes fronteres però trobes mots nous:
“petits plaers”, “llum al final del túnel”, “petons de colors”,
“complicitat”, “abraçades”, “somriures”, “gaudir del moment”,
“emocionar-se”, “tenir els ulls oberts”, “valorar el que tenim”.

Picalapica és el lloc de trobada que fem servir els grocs,
aquí s’escriu i es llegeix amb els ulls, però molt més amb el cor.
Si hi ha uns quants dies sense novetats les trobem a faltar
i quan un dia també això s’acabi, una altra en vindrà.

De mica a mica se’m va omplint la pica
i em buido però m’omplo... escenari curiós.
Penso, creixo, canvio: sóc.
És quan t’ho explico que acabo d’entendre-ho,
quan ho llegeixo que ho torno a gaudir.
Dubto, m’emociono i somric.

Pica una mica del picalapica,
fes cas de la curiositat que et pica,
sigues campana que pica i repica...
...als quatre vents.


Si no podeu veure el vídeo des d'aquesta plana, cliqueu aquí.