Com faig cançons

Aquests estiu he fet algunes cançons noves. Però el curiós és que el procés de crear-les ha estat diferent del que normalment seguia.
Abans que jo mateix hagués fet cap cançó, en moltes entrevistes a grups musicals buscava la pregunta "Quan feu una cançó, què feu primer, la música o la lletra?" i sempre m'havien encuriosit les respostes. Quin era el màgic procés de composar una cançó?

Quan jo vaig fer les meves primeres cançons vaig començar per les lletres. Agafava alguns dels poemes que ja tenia escrits i intentava musicar-los. I llavors, tot posant-hi música amb la guitarra, potser havia d'introduir modificacions en el poema original, afegir o eliminar versos, canviar paraules... i al final en sortia una cançó.

Més endavant, vaig deixar els poemes escrits prèviament i començava les cançons escrivint textos originals per a l'ocasió. Els primers versos sortien espontàniament, però tan bon punt havien sortit, mentalment els acompanyava d'una melodia. Llavors tocava traduir aquella melodia mental en acords de guitarra. Els meus limitats coneixements musicals feien que només algunes vegades pogués sortir-me'n, però la majoria de vegades havia d'acabar adaptant-hi una altra melodia que hi quedés mínimament bé. Després, ja amb una estructura musical delimitada, anava continuant el text, fent que encaixés amb la música que tenia.

Però aquest estiu he seguit un altre procés...
Tal i com explicava en una notícia del juny, aquest estiu he passat unes quantes estones al balcó de casa, sense llum, acompanyat només de la meva guitarra, deixant volar la imaginació, els pensaments i els dits sobre les seves cordes... Per sorpresa meva, en unes quantes ocasions, aquestes "improvisacions guitarrils" van acabar desembocant en unes rodes d'acords interessants, maques, que creia que podien servir per a una futura cançó. En successius dies anava reprenent aquelles estructures musicals i a vegades aconseguia allargar-les amb un altre trosset que hi quedava bé. I les anava tocant i tocant fins que m'hi familiaritzava i era capaç de tocar tota la melodia sencera de memòria i continuava pensant que allò podia ser una bona música per a una futura cançó.
Per por que acabés oblidant-les, m'apuntava aquelles notes en trossos de paper i me'ls guardava, però de moment em vaig quedar aquí.

El següent pas va ser escoltar aquests trossos de música quan els anava repetint i anar pensant quin tipus de sensació em produïen. No volia precipitar-me forçant una cançó només perquè tenia una melodia que m'agradava. M'anava recreant en la musicalitat intentant que la mateixa música em guiés sobre quin havia de ser el contingut d'aquella futura cançó.
I en aquest impàs d'anar jugant amb la guitarra, reproduint trossets que havia inventat en dies anteriors, em vaig sorprendre trobant nous fragments musicals que m'agradaven. I en algunes ocasions eren acords que no havia utilitzat mai i que ni sabia que existien (jugant a posar els dits en diferents posicions buscant nous sons), en algunes ocasions eren puntejats que no havia utilitzat mai, rodes d'acords diferents de les habituals... va ser un procés d'experimentació molt interessant. Els resultats eren molt motivadors i els paperets on recollia aquestes "músiques" (amb la meva personal simbologia per falta de coneixements musicals) es van anar acumulant dins dels cançoners que tragino normalment.

I finalment el procés va trobar el seu final a Calafell. Quan algunes de les melodies ja m'havien xiuxiuejat a l'orella que podrien servir per a una cançó que reflectís el pas del temps o per a una altra que recollís l'anècdota d'algun personatge real o imaginari, llavors un bon dia m'hi vaig posar i les lletres van anar sortint amb relativa facilitat, adaptant-se a aquelles músiques que ja tenia.

He acabat una cançó que ja tenia començada des de feia un any dedicada al Roc i l'Ona...
N'he fet una que es titula "Nits d'estiu" i recull l'esperit de llibertat del qual gaudeixo durant l'estiu...
Una altra que no té títol definitiu però que diu que John Lennon està viu perquè un dia me'l vaig trobar en un concert...
Una altra parla d'afrontar la vida amb optimisme i no està acabada del tot, però li falta molt poquet...
I encara em queden unes quantes melodies d'aquestes que he descobert durant l'estiu i que un bon dia acabaran sent noves cançons...

I em sap greu perquè m'ha sortit una notícia molt llarga, però em venia de gust compartir-ho amb vosaltres...