Andalusia: turisme permeable

Fa una setmaneta que vam marxar a passar uns dies per Andalusia. Vam volar de Girona a Sevilla, vam agafar uns cotxes de lloguer i vam passar la tarda per Sevilla després de dinar unes delicioses tapes.
El barri de Santa Cruz ens va agradar molt amb els seus carrerons estrets i amb reminiscències àrabs i jueves, els seus patis interiors, els tarongers... Vam arribar als peus de la imponent Giralda i vam fer una passejada dalt d'un carro tibat per un cavall que ens va dur pel parc de María Luisa (a destacar la plaza de España dins d'aquests immensos jardins).
Després vam enfilar l'autopista fins a Jerez on vam contactar amb l'amo de la casa rural, vam fer la compra i finalment vam arribar a la casa d' "El Tejar" (a La Guareña, a uns 15 km. de Jerez) passades les 10 de la nit i amb els nens adormits.

L'endemà el vam dedicar totalment a Jerez. Al matí vam anar a la Real Escuela Andaluza del Arte Ecuestre a visitar les instal.lacions i veure l'espectacle "Como bailan los caballos andaluzes", una curiosa exhibició de coordinació i compenetració entre cavalls i genets.
Després vam aparcar els cotxes i vam recórrer els carrers cèntrics fins trobar un lloc per tornar a dinar de tapeo. I havent dinat vam continuar la passejada fins arribar a les Bodegas González Byass on vam fer la visita completa (trenet per les instal.lacions, explicació del procés d'elaboració dels vins "Tío Pepe" i dels brandys "Lepanto" i tastet final). Vam acabar ben familiaritzats amb la icona del Tío Pepe i fins i tot els nens la imitaven divertidament.
Després vam anar desfent el camí tranquil.lament i ja vam adreçar-nos cap a la casa.

El tercer dia el vam dedicar a Cadiz. Vam conduir fins a Puerto de Santa María i vam pujar en un catamarà que fa de transbordador entre aquesta localitat i la de Cadiz. Després de mitja horeta de travessia vam arribar al port de Cadiz i vam desembarcar-hi sota un fina pluja que mica a mica s'anava animant: l'inici del carnaval estava amenaçat! Vam anar recorrent els carrers engalanats per llums de neó carnavalescos i vam arribar fins al Teatro Falla on fan la famosa competició de chirigotas. Ja sense pluja vam continuar fins a la platja de la Caleta i, asserenats per la millora del temps i la contemplació del mar, vam entrar a dinar en un restaurant criollo que barrejava el tapeo andalús amb especialitats argentines. Vam dinar molt bé i després vam continuar la passejada per la costa fins arribar als carrers de la Catedral, l'Ajuntament i els barris més històrics. Mica a mica s'anava intensificant l'ambient de pre-carnaval, però els nostres plans eren uns altres i vam anar desfent el camí per poder arribar a casa a una hora raonable.

L'endemà només vam tenir temps d'endreçar, tornar els cotxes i fer les pesades gestions d'aeroport que ens havien de retornar a casa.

Vist així potser sembla que no vam veure gaire coses, però en canvi jo vaig tornar amb la sensació que, per una vegada, ens havíem deixat portar pel lloc on estàvem. En comptes d'esforçar-nos per veure "moltes coses" i procurar no gastar gaires calés, aquesta vegada ens vam deixar portar i vam gaudir de la gastronomia local, no vam estressar-nos per veure museus ni edificis històrics, ens vam deixar endur pel moment (què? lloguem un carro? doncs, va, sí.... què? visitem les bodegues? doncs, va, sí...) i vam dedicar-nos a passejar pels carrers de les ciutats que visitàvem, gaudint del seu tempo, del seu ambient, de la seva gent... Una miqueta vam passar a formar part del lloc que visitàvem i aquest és un tipus de turisme que fins ara poc havia freqüentat... i em va agradar.

El caràcter de la gent, el clima, el paisatge, el tarannà... em va semblar que Andalusia podia ser un lloc per tornar-hi, però potser sense nens (o quan ja siguin més grans) i més de cara al bon temps, per poder-ne gaudir encara més.

I, abans de les fotos, algunes anècdotes:

• quan feia menys d'una hora que havíem agafat el cotxe vam tocar un contenidor i va saltar el retrovisor. Vam haver de tornar a l'agència i canviar de cotxe abans de continuar, però ens vam sobreposar bé...
• amb les presses, al Carrefour de Jerez vam comprar "Sal de fruites Eno" en comptes de "sal". I el primer dia és el que vam tirar a l'escudella que va agafar un delicat perfum a llimona, a part de molta bromera durant la cocció...
• a les nits, a la casa hi feia una mica de fred i havíem d'engegar tots els calefactors que teníem. De tant en tant la sobrecàrrega elèctrica feia saltar el diferencial i havíem d'anar al quadre a arreglar-ho...
• l'amo de la casa ens va obsequiar amb una ampolla de Fino "Tío Pepe" i en la visita a les bodegues també vam acabar amb dues ampolletes més... El Josep i la Mª Dolors es van "sacrificar" i esforçar per acabar-se-les per tal que no haguéssim de portar més pes del compte a les maletes de l'avió de tornada...