"Els Convidats" pleguen

El dijous 30 de setembre vaig anar a veure Els Convidats a El Sielu. Vaig veure anunciat el concert i vaig tenir ganes d’anar-hi. I només després vaig assabentar-me que havien decidit plegar i que seria un dels darrers concerts. Es veu que el 15 de gener fan el concert de comiat al Kursaal de Manresa.

Ooohh! Els Convidats pleguen!
Em sap greu i de fet crec que a ells mateixos els sap greu. En el concert de dijous flotava una atmosfera d’emoció entre ells que els va fer estar musicalment més discrets de l’habitual. La veu no acabava d’arribar, el tempo de les cançons era més lent del normal, hi havia errors de guitarra, abraçades, carantonyes i sospirs entre cançó i cançó...
I és que ja fa molts anys d’això de Els Convidats. Em sembla que diuen que van començar per allà al 1995 i això fa que tinguem molts records compartits...

Van començar sent un duet amb el JORDI RIBOT i el XAVIER SERRANO tocant cada divendres a El Celler, un bar-restaurant de la Baixada dels Drets de Manresa. De seguida va córrer la veu i era un goig assistir als seus concerts amb un exquisit equilibri entre la qualitat musical, el bon gust i el bon humor. Cançons acústiques que entraven la mar de bé acompanyades per divertidíssimes i enginyoses presentacions, que sempre han estat un dels plats forts del Jordi i el Xevi.

En algun lloc encara dec guardar unes tovalles de paper del Celler amb el repertori apuntat... Hi havíem anat amb el Josep de Nàufrags i ens hi emmirallàvem: eren dos com nosaltres, feien cançons acústiques com nosaltres, eren de Manresa com nosaltres... Ens demostraven que era possible passar-s’ho bé i arribar a un cert públic fent cançonetes... tot i que eren molt millors que nosaltres...
Després del Celler van passar a l’Hostal del Camp. Vam anar amb el Josep a la presentació del seu primer CD “Fugaç” (enrere quedaven les maquetes en k7) i no perdíem detall de res: les guitarres que portaven, els acords que tocaven...
Fins i tot vam arribar amb els Nàufrags a fer-los de “teloners” en un concert a la Sala Cal Llovet de Santpedor el juliol de 1999 (llavors eren 3 amb l’absència del Xevi i la incorporació de l’ÀFRICA i el FÈLIX). Vam estar muntant l’equip de so amb ells, provant... i van ser súperamables i propers, tractant-nos de tu a tu. I de fet algun vincle personal hi tenia per part meva. El Jordi havia estat intendent a algunes colònies meves quan jo era petit i ell ja havia muntat el seu primer grup (ELS SIS D’AQUÍ) i amb el Xevi érem de la mateixa promoció a l’institut Lluís de Peguera, tot i que mai no havíem compartit classe.
En una altra ocasió em van dedicar un CD, quan feia poc que havia mort el Josep (a través del David Díaz que els hi havia dissenyat la caràtula).
I sempre he anat seguint la seva carrera, assistint als seus concerts i aplaudint la seva senzillesa i la seva qualitat. Sense anar més lluny, el seu darrer Cd em sembla un dels seus millors discos i vaig estar molt content quan va ser escollida la seva cançó “Començar de nou” com a sintonia per a la campanya de tardor de TV3 del 2009.

Però ara han decidit plegar. El Jordi i el Xevi fa poc que han estat pares. Potser l’època de crisi també els ha fet baixar el nombre de concerts i la disponibilitat per trobar-se. Potser han trobat altres motivacions personals i totalment respectables...
Sigui com sigui pleguen, però ens deixen un grapat de precioses cançons que sempre estaran dintre dels nostres cors. I, bons com són, qui sap si encara s’engrescaran i ens sorprendran, més tard o més d’hora, amb alguna nova proposta...
Tan de bo!

I per si algú no els coneix us deixo amb una de les boniques cançons del seu darrer cd: "Començar de nou"