Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

17 d’oct. 2010

Sabina i Àngels: història d'una amistat

Em sembla que era a l’inici del curs 2001-2002 que vaig anar a una presentació de projectes telemàtics educatius i em vaig quedar meravellat del projecte “El món de Harry Potter”. Estàvem en ple esclat del fenomen literari "Harry Potter" i la idea em va entusiasmar. A la meva escola no es donaven les condicions per poder-hi participar amb cap grup d’alumnes, però m’hi vaig interessar a nivell personal. Em vaig posar en contacte amb la SABINA REDONDO, la coordinadora del projecte i vaig anar elaborant material per treballar l’expressió escrita i la comprensió lectora a partir dels llibres de la J. K. Rowling.
Vam començar a intercanviar correus amb la Sabina i mica a mica va anar creixent una relació que s’acostava a l’amistat. Parlàvem d’educació, de filosofia, de gustos literaris i musicals i al cap d’un any ja es pot dir que érem amics, tot i que mai no ens havíem vist.
Em va convidar a formar part de l’equip del projecte i jo vaig acceptar encantat i llavors encara es van estrènyer més els llaços personals i vaig començar a gaudir del goig del treball en equip, dins d’un autèntic equip.

Crec que no va ser fins l’estiu del 2002 que la vaig conèixer personalment quan ella va venir a Manresa a impartir un curset d’estiu. M’hi vaig presentar per sorpresa i em vaig donar a conèixer. El contacte personal va fer créixer encara més la complicitat i vam anar coincidint en trobades Lacenet, va dormir a casa meva, vaig passar un dia a Barcelona amb ella...ens vam fer amics i podíem parlar de tot (gairebé sempre per mail).

Crec que era al curs 2004-2005 que vam tenir al projecte una alumna de pràctiques de la UOC que va acabar connectant totalment amb nosaltres dos: l’ÀNGELS OLIVERA. Vam estar treballant tot l’any colze a colze i des del primer moment s’hi va implicar com una més. Els punts de coincidència eren totals: treballadora, responsable, il•lusionada amb l’educació... Els mails que intercanviàvem entre els tres (i també amb la resta de l’equip, però entre els tres va anar sorgint una relació més estreta) eren plens d’amistat, però al mateix temps professionalment funcionàvem a la perfecció. Ens ajudàvem, compartíem dubtes i solucions als problemes, ens fèiem crítiques constructives i van ser uns anys en que el nostre projecte ens omplia perquè hi dedicàvem molta energia, hores i il•lusió, i entre tots aconseguíem que els resultats fossin totalment satisfactoris per a tots els participants (mestres i alumnes) i per a nosaltres mateixos com a equip coordinador. Vam organitzar fòrums entre escoles catalanes i algunes de les Espanyes (Andalusia, Madrid) i Sudamèrica (Chile, Perú...) i van ser experiències guapíssimes i molt gratificants. Aquestes experiències compartides van fer que la relació s’anés intensificant i vam tenir la sort d’anar-la consolidant amb algunes contactes personals: les dues van venir a casa nostra a conèixer el nostre primer fill Roc, vam compartir assemblees de Lacenet, en una ocasió vam quedar-nos tots tres a dormir a casa dels meus sogres quan ens va sorprendre una nevada després d’un d’aquests sopars Lacenet, convidats per l’Àngels vam anar a Corbera en un parell d’ocasions amb tota la família i vam passar jornades molt i molt agradables.

Després mica a mica les circumstàncies van fer que la relació s’anés tornant més discontínua i menys freqüent. Tot i que tots tres formem part encara del projecte telemàtic “El món dels llibres” (evolució de "El món de Harry Potter") mica a mica vam anar fent passos enrere i ara la nostra implicació és molt menor i en alguns casos només testimonial. Les situacions familiars i personals també han contribuït a dificultar el contacte i els correus que abans eren pràcticament diaris i molt intensos han esdevingut esporàdics. Però malgrat tots aquests impediments, la relació s’ha mantingut intacta i la llavor que vam plantar anys enrere i que tants cops hem regat i adobat amb sincers i sentits petons de colors fa que la nostra amistat aguanti perfectament el pas dels anys, malgrat l’escàs contacte.

Avui, quan feia més de 2 anys que no ens havíem vist, l’Àngels i la Sabina han vingut a dinar i passar el dia a casa nostra i ens ho hem passat molt bé. Des del primer moment ens hem trobat còmodes i feliços de tornar a estar junts, com si fos ahir l'últim dia que ens haguéssim vist. I he pogut constatar, tot i que no en tenia cap dubte, que seguim sent molt bons amics i que ens estimem. I espero que segueixi així per molts anys!

3 comentaris:

Sabina Redondo ha dit...

Eladi,
Tenia moltes ganes de fer realitat les abraçades i petons de colors que hem intercanviat virtualment al llarg d'una bona temporada. Ganes de sentir la teva amistat en forma d'escalfor. Ha estat una jornada deliciosa la d'ahir, com tu ben dius, semblava que ens havíem vist fa 4 dies i les hores van passar volant.
A més de bones amigues tens una família fantàstica. L'Anna ja és una més de nosaltres i els teus fills són encantadors. De tornada amb Juan Antonio comentàvem el generós oferiment que ens va fer el Roc i la mirada provocadora i somriure seductor de l'Ona.
Sabina

Àngels ha dit...

Eladi,
Sabina,
Cinc, sis, com a molt set han estat les ocasions que hem tingut de poder veure'ns fisicament durant sis anys de coneixença. Totes les trobades han quedat gravades en el record. Gràcies amics, he viscut una gran sensació de felicitat, amistat i estimació compartida.
L'amistat és un tresor i en temps de "crisi" és una sort comptar de tanta riquesa.
Petons de colors. Àngels

Eladi Martínez ha dit...

DEsprés del que he explicat en la notícia i dels vostres comentaris, com diria en Schuster... "no hace falta decir nada más" ;-)
Petons de colors!
Eladi