Terrorisme sindical

Ja ha passat la vaga general del 29S i l'he viscuda amb una certa perplexitat i incredulitat.
Jo no vaig fer vaga i he de dir, primer que tot, que no m'he informat suficientment dels motius pels quals es celebrava. Bé, si, contra la reforma laboral que "és molt dolenta i ens perjudica molt a tots", però... també és cert que en el context de crisi general en que ens trobem segurament calia prendre algunes decisions i fossin quines fossin serien impopulars. I no estic dient que haguessin de ser aquestes decisions ni en aquest moment, però això em feia dubtar dels motius reals contra els quals s'estava protestant.
D'altra banda, flota en l'ambient la sensació que els sindicats i els partits polítics no estan pas tan lluny en els seus plantejaments i que una mica s'estan cobrint les espatlles els uns als altres. Ara han hagut de deixar passar aquesta vaga per "estètica" però després "aquí paz y después gloria" i tothom a mantenir el seu estatus, que al capdavall els va prou bé a tots.

I emmig de tot això sento que els sindicats parlen d'èxit rotund, d'un seguiment del 80%... i penso: miau!!! Però si tothom que jo conec (llevat de comptadíssimes excepcions) va anar a treballar!! Però...
...uns hi van anar un dia festiu per recuperar les hores del 29S i aquell dia fer festa...
...uns van estar treballant amb les persianes abaixades...
...uns van haver de deixar el cotxe lluny de la feina i arribar-hi a peu...
...uns altres abaixaven la persiana quan passaven els piquets i la tornaven a aixecar quan passaven de llarg...

I aquí és on volia anar a parar. Em sembla inconcebible que els que han defensat el dret dels treballadors a fer vaga, vulnerin ara el dret dels mateixos treballadors a no fer-ne i els coaccionin de tal manera que tinguin esporuguida gran part de la població laboral.

Els malanomenats "piquets informatius" poden insultar, empentar, llançar objectes, tapar panys amb silicona, trencar vidres... i sembla que gaudeixin d'una impunitat total.
No em sembla normal que una minoria (els piquets informatius dels sindicats) pugui tenir acomplexada una majoria (el gruix de treballadors que per mil motius decideixin no fer vaga) sota amenaces que en molts casos serien constitutives de delicte.

Alguna cosa grinyola en el sistema quan es dóna aquesta situació que no em sembla tan allunyada del terrorisme "de baixa intensitat" que es vivia al País Basc (la kale borroka).
Així ho he sentit jo en aquesta vaga general. I que consti que no parlo dels disturbis totalment forasenyats dels antisistema que van destrossar part de Barcelona i altres ciutats aprofitant la cojuntura de mobilització, sinó que parlo únicament de l'actuació i la filosofia dels piquets que passaven pels carrers cridant "O cerráis u os cerramos", menyspreant la llibertat i els drets d'altres treballadors com ells.
Terrorisme sindical.