Un motiu per viure a Calders

Jo vaig néixer a Manresa i vaig viure-hi 30 anys (i tot i així no ha estat fins aquesta setmana que a Moià he sentit dir que Manresa a l'hivern era Manrússia i a l'estiu Manrekeich...). Primer vaig viure uns 20 anys a casa dels meus pares i 4 germans al C/Camps i Fabrés i després uns 10 anys al C/Cós (primer sol i després ja en parella).
Al 1999 vam anar a viure a Calders (sempre dic que va ser el meu regal dels 30 anys) i tot i que vam voltar per tota la comarca buscant una casa el que teníem clar que volíem era millorar la QUALITAT DE VIDA.
I crec que ho hem aconseguit.
Un exemple:

Avui a quarts de dotze de la nit, desparo taula. Quan ja he portat totes les coses a la cuina, agafo les estovalles i surto al balcó a espolsar-les. Només això ja és un luxe. A Manresa, havia de llençar-ho al terra i després escombrar-ho. Aquí amb una mica de terreny boscós al voltant de casa, puc llençar-ho com a matèria biodegradable i despreocupar-me'n.
Però quan surto al balcó veig una lluna gran i milers d'estels perquè el cel és molt més net que a Manresa.
I veig tot d'arbres al meu voltant. I a Manresa només veia les façanes dels meus veïns i cotxes.
I sento el silenci de la nit, algun parrupeig d'ocell i tots els matisos que vulgui copsar del silenci de la nit. I a Manresa sentia soroll de cotxes i de veus de la gent qeu passava pel carrer i la música dels locals d'oci i de les teles dels veïns...

I ara encara fa fred per quedar-me al balcó, però d'aquí a unes setmanes, quan la temperatura sigui més agradable ja convidarà a quedar-s'hi.
Amb un llibre a la mà o amb un got o amb les dues coses o amb la guitarra, gaudir d'aquesta calma, d'aquest silenci, d'aquesta pau... un tresor que de tan quotidià potser hi ha gent que no arriba a valorar... però jo sí.
I molt.