Sortir del túnel

De tant en tant per les carreteres de la vida ens toca travessar túnels. Són etapes en les que conduim a les fosques i l'angoixa va creixent perquè tenim un termini que ens obliga a acabar una cosa o perquè hi ha una dificultat que no sabem com superar. I mentre no traiem l'entrellat d'aquella situació passem una temporada atabalats i estressats, sense poder gaudir del paisatge de la vida, envoltats de la foscor que ens acompanya dins d'aquell túnel.
Després, un bon dia, veiem un raig de llum al final del túnel i comencem a relativitzar perquè sabem que falta poc per sortir-ne. I ens canvia l'estat d'ànim. I tot comença a afluixar-se i a relaxar-se fins que en sortim i de cop recuperem la sensació de valorar com de meravellós és el paisatge de la vida que havíem enyorat mentre passàvem per aquell túnel.

De més jove a vegades em ficava en túnels llaaaaaaaargs i foscos quan se m'ajuntaven els exàmens i treballs de final de trimestre, amb l'entrega de les factures que feia per a la Farmàcia Alier (un d'aquells primers treballs mal pagats que em permetien tenir algun caleret a la mà), amb tota la feina que em comportava ser el director del MIJAC Valldaura i ves a saber si alguna cosa més. Durant uns quants dies tocava anava a dormir molt tard i anar molt estressat i semblava que no podria arribar a tot arreu, però mica a mica vaig adonar-me que SEMPRE hi arribava. Anava uns quants dies molt de cul, però ARRIBAVA. I això va fer que mica a mica aprengués a relativitzar aquella angoixa i aquell estrés i sempre partia de la base "Saps que ho faràs, oi? Doncs vinga, posem-nos-hi".

A vegades també havia passat per algun conflicte a nivell de sentiments quan hi havia malentesos o desencontres a nivell familiar o de parella o amb amics, quan semblava que per uns dies tot s'enfonsava i trontollava. I també vaig anar-me adonant que era capaç d'adaptar-me a les noves situacions. Que potser deixava de ser amic d'aquell amb qui havíem estat tan amics, però érem capaços de seguir-nos relacionant amb un nivell d'intensitat diferent i no passava res. I més endavant trobava altres persones que omplien aquell buit i tot tornava a equilibrar-se i aquella situació que havia semblat un daltabaix, passava a ser una anècdota.
Sovint res és tan greu com sembla quan t'ho mires des del "fragor de la batalla" i per tant la clau és RELATIVITZAR i pensar "D'aquí a un any com valoraré això que ara em sembla tan greu?". I llavors respirar fons i buscar la pau i l'equilibri i anar-se adaptant a la situació que estem vivint. Aquest és un dels grans secrets: aprendre a ballar la música que ballen i no voler canviar tot el que es torça sinó aprendre a adaptar-te a les circumstàncies canviants.

Avui he acabat els informes del segon trimestre. He anat tota la setmana de cul però sabia que els acabaria i que el dilluns sortiria del túnel i tornaria a veure un bonic paisatge.

I en l'altre túnel que ara estic, "torejant" un atac de rebelia i desobediència del Roc, de tant en tant també hi ha revolts en que veig la llum al final del túnel i sé que ens en sortirem. Com sempre.
"Be positive, my friend" ;-)