La crisi i els que la pateixen

La crisi... ens passem el dia sentint-ne parlar per les notícies, a la ràdio i a la televisió... Sabem que és un problema greu i real, però fins que no ha començat a tocar realment a gent que tenim a prop (i per sort de moment encara no ens ha tocat a nosaltres...) no n'hem acabat de prendre consciència.
Tenim amics, veïns i companys de feina que, per culpa de la crisi, han perdut la seva feina en primera persona. Hem compartit alguns dels neguits que atormenten aquestes famílies: la frustració del que s'ha quedat sense feina, el seu periple per fer arribar el currículum a tot arreu, les mil i una entrevistes de feina que per un o altre motiu acaben sense èxit, els problemes per arribar a final de mes, les renúncies progressives, el patir per tal que la situació no afecti els fills i les seves activitats...
I a més a més, l'esforç heròic per intentar aparentar davant la resta de la gent una normalitat que ha deixat de ser-ho. Aquella ganyota quan s'ha de dir que no a alguna cosa que temps enrere haguessin tirat endavant sense dubtar-ho perquè no saben si aquells diners faran falta per una altra cosa. Aquella tristor quan t'expliquen els pocs mesos que queden per seguir cobrant l'atur i l'immens precipici que es veu al final d'aquell període...

Realment hi ha molta gent que ho està passant molt malament i els que encara no hi hem arribat és molt difícil que arribem a posar-nos en el seu lloc i entendre per tot el que estan passant.

Però avui estic molt content perquè una companya de feina, que a més és amiga, ens ha donat la millor notícia que ens podia donar: el seu home, a poques setmanes d'extingir la prestació de l'atur ha trobat una feina. Comença dilluns. I, després de la salut, és el millor que li podíem desitjar i ESTEM CONTENTÍSSIMS per ells.
Enhorabona, amics. Sabem que heu patit molt i us mereixíeu aquest regal. Esperem que hagi canviat definitivament la sort i us retorni la pau i la felicitat.
Don't forget your smile!! ;-)