El 21 de desembre de 2018 hi havia prevista una nova aturada de país com a reacció de rebuig a la celebració del Consell de Ministres del govern español a Barcelona, amb lemes com "Desbordem-los", "Tombem el règim", "No passaran", "Serem ingovernables"...
A mesura que s'acostava el dia el xup-xup creixent
em va animar a voler participar-hi pensant que podia tornar a ser un dia històric en què Barcelona quedés totalment col·lapsada.
Dimecres vaig anar a una reunió a Calders on se'ns van informar de 3 possibilitats de participar-hi:
- Talls de carreteres amb els CDR de 5'30 a 8'30 del matí a diferents indrets de Catalunya i, principalment a les entrades i sortides de Barcelona. Sortida de Calders a les 4:00 h.
- Marxes lentes amb cotxes de l'ANC a les entrades i sortides de Barcelona. Sortida de Calders a les 5:30 h.
- Participació a la manifestació unitària de la tarda a les 18:00 h. als Jardinets de Gràcia.
Amb el Jordi vam decidir participar de les marxes lentes amb vehicles. Vaig anar a omplir el dipòsit de benzina i vaig comunicar a la Direcció de la meva escola que el divendres no hi aniria (acceptant les possibles repercussions disciplinàries)
El 21D
em vaig llevar a les 4:45 i després d'una dutxa, preparar la bossa i prendre un cafè i unes magdalenes, vaig anar cap a la plaça de Calders.
A les 5:30 h érem 7 persones (el més jove era jo) que ens vam distribuir en 3 cotxes i vam enfilar el camí cap a Barcelona. Teníem la sensació que hi havia més trànsit de l'habitual per l'hora que era i l'esperança que fos un allau de cotxes que tenien les nostres mateixes intencions...
A les 6:15 vam quedar aturats a Vacarisses per un tall dels CDR i semblava que el pla començava a funcionar. Però al cap d'un quart d'hora es va restablir la circulació i vam arribar als túnels de Vallvidrera sense cap contratemps. A les 7:30 ja érem a Barcelona, aturats a un lateral mirant el GPS per trobar la plaça Borràs, el punt que teníem assignat. Al cap de 15 minuts ja érem en aquella plaça que estava atapeïda de cotxes embussats i unes patrulles de la Guàrdia Urbana intentaven redirigir el trànsit. Quan ens feien marxar de la plaça, anàvem un o dos carrers més amunt, canviàvem de sentit i tornàvem a adreçar-nos a la plaça. Hi havia un bon cacau!
Potser vam estar una hora i mitja però mica a mica el trànsit es va anar aclarint i al final fins i tot la Guàrdia Urbana es va retirar perquè ja no hi havia cap problema.
A les 9:45 h vam aturar-nos a esmorzar i fer un riu, constatant la ineficàcia de la nostra missió.
Després vam decidir anar a l'Estació de França a veure l'ambient del Consell Popular de Ministres organitzat per Òmnium Cultural. Allà hi havia molta gent i un escenari amb concerts i parlaments, a la vora dels cordons policials que blindaven l'accés a l'espai on es celebrava el Consell de Ministres real. Vaig trobar alguns coneguts i anàvem rebent les notícies de les càrregues policials a la Rambla, Drassanes, Via Laietana...on els CDR feien una resistència més activa i conflictiva.
Quan algú em va demanar per Whatsapp com estava la cosa li vaig dir:
"
Em sembla que hem fet llufa.
Hem deixat la marxa lenta perquè ja no molestàvem ningú... érem pocs i el 53% dels de BCN s'ha quedat a casa per evitar un col·lapse que no s'ha produït.
A l'estació de França hi ha molta gent, però amb discursos i concerts que no ens porten enlloc.
I al Paral·lel i a la Rambla garrotades que ens perjudiquen.
Espero que no m'obrin un expedient disciplinari per haver aconseguit tan poca cosa."
Vaig arribar a casa a les 16:00, més d'11 hores més tard d'haver-me llevat.
La primera sensació és que vam fer llufa perquè no vam aconseguir col·lapsar Barcelona i que potser la gent ja està cansada i desorientada i no ho té prou clar com per mobilitzar-se massivament com vam fer l'1 d'octubre.
També la de
falta d'unitat quan hi ha diferents propostes a diferents hores i en diferents formats i estils d'acció entre el que proposen CDR, ANC, Òmnium, els partits polítics...
Després es poden buscar lectures més positives com el
debat sobre la no violència de les manifestacions independentistes i la manera com s'han evitat provocacions i s'han desemmascarat accions violentes d'infiltrats.
I també
el raig d'esperança que es pot treure si s'analitzen els matisos de la declaració conjunta de la cimera de governs (español i català). O almenys així ho veuen alguns analistes com el Bernat Deltell o el Joan Canadell...
Però no acabem de fer el cop de cap i el que semblava que podia ser una bona oportunitat (aquest Consell de Ministres del 21D) ha passat amb més pena que glòria. Caldrà esperar la següent i veure si tots els actors polítics de l'independentisme són capaços de posar-se d'acord i donar un missatge d'unitat que generi confiança i participació massiva en la següent proposta de mobilització.
Us deixo unes fotos de record d'aquell dia:
