Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

31 de des. 2016

Sàvies reflexions de Charles Chaplin

Ja fa 4 anys que vaig dedicar una notícia a parlar de la genialitat de Charles Chaplin (Charles Chaplin "Charlot": un geni): actor, guionista, director, músic i persona intel.ligent i crítica.
Fa pocs dies, commemorant el dia de la seva mort per Nadal de 1977, el portal catorze.cat publicava una selecció de les seves millors frases. I jo avui, per tancar aquest any 2016, les vull compartir amb vosaltres i convidar-vos a que tots plegats les seguim... penso que no hi perdrem res...ans al contrari (he subratllat les que més m'agraden):

1. «Un dia sense somriure és un dia perdut

2. «Per riure de veritat has d'agafar el dolor i jugar amb ell.»

3. «Pensem massa i sentim poc

4. «Aprèn com si visquessis tota la vida i viu com si haguessis de morir demà

5. «El temps és el millor autor: sempre troba un final perfecte.»

6. «El mirall és el meu millor amic perquè, quan ploro, ell mai riu.»

7. «Res és per sempre en aquest món malvat. Ni tan sols els problemes

8. «Sigues tu, i intenta ser feliç, però sobretot sigues tu

9. «Mirada de prop, la vida és una tragèdia, però vista de lluny, sembla una comèdia.»

10. «Riu i el món riurà amb tu, plora i el món, donant-te l'esquena, et deixarà plorant.»

11. «La vida és una obra de teatre que no permet assajos. Per això canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de la teva vida. Abans que el teló baixi i l'obra, sense aplaudiments, acabi.»

12. «Sense haver conegut la misèria és impossible valorar el luxe.»

13. «Tots som uns aficionats. La vida és tan curta que no dóna temps per a res més.»

14. «Al cap i a la fi, tot és un acudit.»

Bon 2017 a tothom!

28 de des. 2016

Les millors nadales d'enguany

Cada any la nostra nadala familiar rep uns quants elogis. I de fet ho entenc perquè a aquestes alçades no queda gaire gent que faci un producte original i personal per felicitar les festes. És com un regal que fem amb tot l'amor i la intenció.
I enguany he decidit compartir en aquest bloc altres nadales que he rebut o he trobat i que també a mi m'han agradat molt. Nadales familiars, missatges i imatges enginyoses i alguns vídeos nadalencs que m'han tocat la fibra.
Espero que us agradin tan com a mi:

Missatge rebut per whatsapp:
Un dia tota la gent d'un poble varen decidir anar a resar per fer que plogués,
Però només un nen, va anar amb paraigües,
Això se'n diu FE
Quan llences un nadó a l'aire i riu és perquè està segur de què el tornaràs a agafar
Això se'n diu CONFIANÇA
Cada nit anem a dormir sense saber si ens tornarem a despertar però tot i amb això posem el despertador
Això se'n diu ESPERANÇA
Fem cada dia plans per demà sense saber el que el futur ens espera
Això es SEGURETAT
Hi havia un senyor que portava una samarreta que deia "No tinc 70 anys en tinc16 amb 54 anys d'experiència",
Aixo se'n diu ACTITUD
Aquests són els meus desitjos per vosaltres pel 2017
Bon Nadal

Poema de Joana Raspall: 
-Mare, què vol dir, Nadal?
(A la boca, ni una engruna...)
-Mare, què vol dir, la pau?
(A l'entorn, tot foc i runa...)
-Mare, on són els homes bons?
(Es barallen com les feres...)
-Mare, per què no respons?
(Prou paraules mentideres!)

I la mare mira al cel
(bombarders enlloc d'Estel)
tot cercant la llum més alta.
Li fa un bes a cada galta
i, voltats de tant de mal,
fill i mare són Nadal.

Joana Raspall (1913-2013)

Nadala del Joan Vilamala:


Nadala del Ton Armengol:
 

Imatge vista al facebook:


Vídeo 1: "Carol of the Bells", cançó a capella cantada per Peter Hollens i alguna que altra persona més que aconsegueix un efecte força impressionant.


Vídeo 2: videopoema de Jordi Llavina a partir del text "Dinar de Nadal" que els de Litterarum han utilitzat per felicitar els seus oients. Per raons òbvies aquest poema enguany ens toca més que mai...


Vídeo 3: cançó preciosa de Joan Rovira, titulada "Nit de Nadal" i que també toca el vessant nadalenc que ens ha tocat viure enguany, quan falta algú a taula per primer cop...


26 de des. 2016

Nadala 2016

Aquest any no hi ha gaire història a explicar: quan va morir el Xep encara no havíem decidit res sobre la Nadala. Un cop enterrat, només vam decidir que la faríem com cada any. El text havia d'expressar com ens sentíem i a la foto volíem que hi sortís ell...

Bon Nadal a tothom!


Nadal temut. Nadal esperat.
Ens poses a prova com mai aquest any.

Per pujar l’estrella de l’arbre cap a dalt
caldrà que fem pinya tots arraïmats,
tocant-nos, deixant-nos la pell, la il·lusió
i el plor. Compartint-los. Sent un i sent tots.
Anar apuntalant-nos per aconseguir
que cap de nosaltres acabi caient,
passant-nos l’estrella, el somriure, el neguit,
poc a poc pujant-los, sense defallir.
I veient, com sempre, però més clar que mai,
que cal, cada dia, (a)nar a dalt i sentir
com fem, cada dia, Nadal sense fi.

23 de des. 2016

Flaixos

Avui fa dues setmanes que va morir el Xep i en aquests dies sovint m'han vingut al cap flaixos de les situacions i emocions tan intenses viscudes en aquest interval...

Dijous 8-12-16
  • Després del dinar familiar a casa de la Rat, el Xep, l'Anna i jo ens anem passant una piloteta per sobre de la taula mentre ens van avisant que parem. Però nosaltres somriem i no fem cas de les advertències. Fent el "gamberro" i gaudint de la vida fins el darrer moment...
  • La Rat i el Guiu li pregunten al Xep si un dia els portarà a buscar bolets i ell contesta "Per què no?". Una resposta típica en ell que m'encanta i dies després recordaré més d'una vegada...
Divendres 9-12-16
  • Sortim seriosos de Barcelona sabent que el Xep ha anat d'urgències i sembla que està greu. Jo condueixo i l'Anna està de copilot pendent del mòbil. Rebem la trucada fatal. Poso els 4 intermitents i aturo el cotxe al carril bus. Baixem tots quatre i a la vorera ens abracem i plorem: l'avi ha mort...
  • Arribem a l'Hospital General. Em quedo amb els nens a la sala d'espera. Al cap d'una estona l'Anna em diu si vull entrar a saludar sa mare. Entro en un box individual on hi ha el cos sense vida del Xep tapat per un llençol. La Dolors seu en una cadira. Estic allà una estona fent-li companyia i quan ja marxo m'acomiado del Xep tocant-li el peu...
  • Quan arribo a casa amb els nens, l'Ona escriu al calendari de la seva habitació "Avui s'ha mort l'avi" i una emoticona trista plorant...
  • De matinada, quan els nens ja dormen, jo escric a l'ordinador un text parlant del Xep. Mentre busco fotos seves per il.lustrar-lo, xatejo amb l'Anna que s'ha quedat a dormir amb sa mare i les llàgrimes em rodolen galtes avall...
Dissabte 10-12-16
  • El Roc ha volgut anar a jugar a futbol a Navàs. Abans de començar el partit, sec a la grada, sol amb l'Ona, i vaig fent trucades per donar la mala notícia a família i amics. Sovint em poso a plorar sense poder acabar de parlar i l'Ona m'abraça i em fa petonets per consolar-me...
  • A la  nit li ensenyo a l'Anna el text que he escrit sobre el seu pare i que voldria publicar al picalapica, si li sembla bé. El va llegint en silenci i jo pateixo per si no li agrada. Però quan l'acaba em diu "Moltes gràcies" i es posa a plorar...
Diumenge 11-12-16
  • De bon matí, quan arribo al tanatori la Mª Dolors em rep amb llàgrimes i dient-me "Moltes gràcies. Em sembla que el coneixies millor que jo i tot..."
  • Dinem tots junts a casa de la Mª Dolors. Li demano pa al Roc i ell diu "Espera, que ho faré com ho feia l'avi" i me'l llança de punta a punta per sobre de la taula... M'encanta...
  • Més d'un tenim el mateix pensament i en un moment o altre passegem per tota la casa comptant els quadres del Xep que hi ha penjats per les parets... Més de 30...
Dilluns 12-12-16
  • Durant la cerimònia del funeral, descobreixo el Roc (que fins llavors s'ha mantingut seriós però contingut) amb els ulls vermells i plorant... Fa mal...
  • Al final de la cerimònia, llegeixo el text que vaig publicar al picalapica. He assajat molts cops per poder-ho fer bé, sense desmuntar-me. Començo molt bé, però quan s'acosta el final se'm comença a accelerar el cor. A l'última frase se'm trenca la veu però... aconsegueixo acabar...
Els dies següents...
  • Missatges, trucades, mirades, abraçades, respecte... Molta gent està al nostre costat i... s'agraeix...
Diumenge 18-12-16
  • El Roc juga amb el seu equip de futbol a Sant Joan. Fan un minut de silenci en homenatge al seu avi. El partit és molt emocionant, va empatat molta estona, però al final guanya el nostre equip. Quan el Salva fa l'últim gol (l'1-4) ve corrent cap on som nosaltres i li demana a l'Anna: "Ets la mare del Roc?" i li fa un petó dedicant-li el gol... Plorem tots, emocionats i agraïts...

17 de des. 2016

Alike

Un altre d'aquells curtmetratges preciosos que conviden a la reflexió...
Dirigit per Daniel Martínez Lara i Rafa Cano Méndez va obtenir el Premi Goya 2016 en la categoria de millor curtmetratge d'animació...
7 minutets que crec que valen la pena...

Alike short film from psl on Vimeo.