Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

22 de febr. 2016

La pizza de l'educació

M'acabo de llegir el llibre "La nueva educación" de César Bona.
I m'ha agradat.
M'ha agradat molt i segurament més endavant en faré una notícia més extensa perquè me'l vull tornar a llegir prenent notes.
Però a la pàgina 55 vaig trobar una frase que em va agradar molt i vaig pensar que només per aquella frase ja valia la pena haver comprat aquell llibre.
Era aquesta:

"Si yo pudiera hacer una pizza gigantesca sobre educación, 
la base, la masa, sería el respeto
y encima de ella iría todo lo demás."
(César Bona)

Penseu-hi mentre us deixo una foto d'una altra "pizza" familiar... ;-)


19 de febr. 2016

Pros i CONTRES

Estic a la recta final d'aquest període de 15 dies de baixa que he hagut de passar per recuperar-me de l'operació de reconstrucció del lligament trencat i dels més de 2 mesos que hauré hagut de passar parcialment incapacitat i amb la mà enguixada, amb els pros i contres que això suposa.

D'entrada el pitjor de tot és haver de donar tanta feina a l'Anna i haver de comprovar com ella va de bòlit i passa molts més nervis que de costum perquè, tot s'ha de dir, el Roc i l'Ona tampoc no han col.laborat gaire. Això em sap molt de greu.
A nivell més pràctic ella ha hagut de fer tots els desplaçaments en cotxe i no hem pogut compartir ni les tasques ni els moments de conducció com fèiem sempre. També s'està havent d'encarregar de tota la part de rentar plats i planxar, que habitualment feia jo i això la fa plegar més tard cada dia i més cansada com per posar-se a fer la seva feina de l'escola, que va quedant una mica endarrerida.
Hi ha algun detall pràcticament patètic com haver de demanar-li que em talli les ungles... sí, ja sé que és una tonteria, però en moments com aquests és quan t'adones que no serveixes per gaire cosa i que dónes molta feina.

També he hagut de donar feina als companys de l'escola, però això ja és una cosa habitual que necessitem i patim tots i ja entra dins de la normalitat.

Els dies que he estat a casa, tot i que ja sabeu que jo convisc força bé amb la meva soledat, aquesta vegada se m'han anat escapat sense que estigui del tot content del profit que n'he tret. A priori semblava que serien uns dies de descans en què podria llegir molt, escoltar música, mirar pel.lícules... però a la pràctica m'he autoimposat dedicar aquests dies a fer molta feina de l'escola (correccions endarrerides, preparacions de tasques que tenim engegades i jo podia anar fent des de casa...). I he fet força feina, però és una feina feixuga i que necessita molta concentració i amb la qual m'he anat saturant i llavors em distreia amb la ràdio, amb el facebook i al final treballava menys del que hagués volgut sense haver pogut gaudir de les meves aficions.

En fi, ja veieu que no salto d'alegria...
Malgrat tot, anem a buscar alguns "pros":
  • he descobert el transport públic Calders-Manresa (tot i que és car i lent i m'ha fet perdre algunes hores...)...
  • he avançat en part de la feina escolar que volia avançar (però no me l'he treta tota de sobre... de moment)
  • he pogut anar a buscar els nens a l'escola, que és una cosa que els fa molta il.lusió...
  • he tingut temps de dissenyar i decorar el segon guix...
  • vaig poder anar a l'escola dels nens a explicar un conte en francès, "Les trois petits cochons", dins d'un projecte que ofereix a les famílies la possibilitat d'anar a explicar contes en altres llengües. I això va ser molt xulo i ens va fer molta il.lusió a tots.
Us deixo amb un parell de fotos dels "pros" mentre m'acabo de menjar els "contres" amb patates... Que torni ja la normalitat!!
 




16 de febr. 2016

"Champagne Supernova" (Oasis)

Són coses d'estar de baixa per casa.
Moltes hores per omplir i, tard o d'hora, em planto davant dels prestatges dels discos i vaig mirant i mirant, buscant alguna cosa que faci molt que no escolto.
Com que tinc molts discos, tots tenen el seu moment, però llavors cauen a l'oblit fins que un dia d'aquests especials els arriba el rescat.
I això ahir em va passar amb el segon disc d'Oasis "(What's the story) Morning Glory?", el vaig anar escoltant i de cop va arribar una cançó que no recordava que m'hagués entusiasmat mai però que la vaig redescobrir.
I m'agrada molt.
I l'he escoltat unes quantes vegades d'ençà.
I ho seguiré fent.

És "Champagne Supernova" i us convido a escoltar-la:

14 de febr. 2016

Muriel Casals: gràcies i fins sempre


No pot ser molt llarga aquesta notícia perquè, d'una banda, ja està tot dit a través de declaracions i articles en tots els mitjans de comunicació i, de l'altra, tampoc no tinc un coneixement prou profund del personatge.

Ha mort Muriel Casals, la que fou presidenta d'Omnium Cultural des del 2010 fins al 2015, quan ho deixà per entrar a formar part de la llista de "Junts pel Sí". Impulsora de les grans mobilitzacions de l'independentisme català i portaveu i capdavantera (juntament amb Carme Forcadell i Josep Mª Vila d'Abadal) de l'anomenada societat civil que ha impulsat i esperonat la política catalana dels últims anys per anar avançant pas a pas en el camí cap a la independència.
Els seus companys en aquests moments històrics la qualifiquen com "la millor" perquè en ella es reunien moltes virtuts i cap defecte: valenta, honesta, lleial, ferma, conciliadora, afable, dialogant, constructiva, digna, lliure, constant, generosa, lúcida, serena, persistent, treballadora, tenaç, responsable, preparada, sòlida, convençuda, eficaç, compromesa, fidel... i profundament respectada per tothom.

Sembla que en els darrers anys el seu paper ha estat cabdal en diversos moments i la seva mort, tot i que malauradament esperada, igualment ens ha deixat un pòsit de tristor a tots.
Descansa en pau, Muriel.
Moltes gràcies per tot el que has fet per nosaltres i fins a sempre!

Recomano aquesta editorial de Vicenç Partal, d'on he tret bona part dels adjectius que li he dedicat en aquesta notícia.

12 de febr. 2016

Titellaires i trabucaires

1.- TITELLAIRES
Divendres 5 de febrer de 2016. Dins dels actes de Carnaval, l'Ajuntament de Madrid programa una obra de titelles. Es titula "La bruja y don Cristóbal, a cada cerdo le llega su san Martín" i va a càrrec de la companyia Títeres desde Abajo.

En l'obra, programada per a un públic familiar, sembla que hi havia accions violentes (es penja un jutge, s'apunyala un policia, es viola una monja....) i al final es va exhibir una pancarta on es podia llegir "Gora Alka-ETA". Segons alguns mitjans, algunes famílies van abandonar l'espectacle escandalitzades i d'altres van increpar els actors, paralitzar l'obra i avisar els agents de l'autoritat, que van acabar detenint-los.
Amb aquestes dades el jutge els va inculpar els delictes d'enaltiment del terrorisme i d'atacar drets i llibertats públiques i els va decretar una pena de presó provisional comunicada sense fiança.

2.- TRABUCAIRES
Diumenge 17 d'agost del 2014. Dins dels actes de la Festa Major de Cardedeu, el grup de Trabucaires fa sonar els seus trabucs en el tradicional acte de les "Despertades". El regidor del PP de Cardedeu, Jaume Gelada, denuncia un simulacre d'afusellament davant del seu domicili. La comandància de la Guàrdia Civil (com a ens competent en el tema de control d'explosius) obre un expedient al Cap dels Trabucaires denunciant que havien subministrat un trabuc a una persona sense autorització, havien apuntat al denunciant i havien fet l’acte sense la presència de la Policia Local. Arrel d'aquest expedient, la subdelegació del govern espanyol a Barcelona els va notificar una sanció econòmica de 25.000 euros, que van recórrer i va quedar reduïda a 6000 euros.

3.- FINALMENT
Cinc dies després d'ingressar a la presó, un jutge de l’Audiència espanyola va decretar llibertat amb càrrecs per als dos titellaires però els va imposar unes mesures cautelars estrictes (retirada dels passaports i assistència diària als jutjats). Tot i que la fiscalia creu que no hi ha risc de fuga i "veu difícil que es puguin repetir els fets perquè se’ls van decomissar els putxinel·lis" (!!??).

Un any i mig després, el Jutjat Contenciós Administratiu número 15 de Barcelona ha anul·lat la multa de 6.000 euros als Trabucaires amb una sentència que considera que les salves no anaven dirigides al regidor del PP Jaime Gelada, sinó que van ser trets "col·lectius a l'aire o al cel".

4.- RESUMINT
Resumint... que no hi havia delictes i que actes que haurien d'haver estat emparats per la llibertat d'expressió van ser denunciats i han tingut un recorregut judicial absurd i injustificat. Això denota l'abús de poder de les institucions davant d'actes, opinions o manifestacions contràries al pensament únic, és a dir, representa un exemple de tics de totalitarisme que demostren que estem en una societat pre-democràtica.
I això ens ha d'esperonar a no tenir por davant de les pors i les amenaces apocalíptiques, a mantenir ben alerta l'esperit crític i a lluitar amb totes les forces contra les injustícies i els abusos de poder.

Es pot discutir el bon gust o l'oportunisme o l'adequació de l'espectacle de titelles de Madrid o de les Despertades dels Trabucaires, però no les podem criminalitzar perquè no ens agradin.
Ho trobo increïble i penso que hi ha d'haver molta gent arreu del món que s'esgarrifi davant d'aquestes reaccions de l'Estat Espanyol. Oimés quan som molts els que ens escandalitzem quan veiem el contrasentit que s'intenti aplicar el pes de la justícia davant d'aquest casos mentre altres casos delictius flagrants (PP de València, Urdangarín, Pujol, Millet...) es van dilatant en el temps sense que els imputats paguin ni amb multes ni amb presó per les seves accions.

I per això i per molts altres motius vull marxar d'Espanya.
Us deixo amb algunes imatges que espero que us provoquin un somriure reflexiu...