Avui fa una setmana que no he escrit a aquest bloc.
Deu fer unes tres setmanes que no vaig al gimnàs. I més setmanes que no vaig a cap concert.
Mesos que no llegeixo un llibre amb una certa continuïtat. I més mesos que no tinc una estona per tocar la guitarra...
En els darrers mesos només he escrit algun poema de manera molt esporàdica i maldestre. Dormo més aviat poc...
De lluny se senten els
exèrcits dels Informes de Final de Curs que es van acostant inexorablement. De moment només llencen canonades disuassòries però sé que aviat començaran a caure les bombes més a prop. I mentrestant escamots de la
Feina de Casa fan incursions diàries que sempre causen baixes entre els nostres.
La infermeria darrerament està molt sol.licitada. Va caure el Xep amb problemes respiratoris, l'Ona amb la varicel.la i l'Anna va resistint però entre l'estrés, els nervis i una sinusitis rebel tampoc no està al cent per cent.
Els que quedem hem de multiplicar-nos per arribar a tot arreu i de moment mantenim la línia de defensa, però ens està costant cada vegada més esforç.
A vegades ens arriben rumors esperançadors... Diuen que darrere les muntanyes de Juny es van acostant els
exèrcits de les Vacances d'Estiu i que ens salvaran. Això fa que ens animem els uns als altres i reunim les forces per resistir fins aquest dia ja proper en que podrem cantar victòria.
I llavors pensem en tots els que han anat caient pel camí:
- l'Energia, que fa dies que no s'aixeca del llit i no para de gemegar...
- el Somriure, que va quedar una mica trastocat i tot i que s'esforça per mantenir les aparences, en realitat tothom sap que està feble i fràgil...
- el Seny i la Salut mental, amb ferides de metralla que els molesten cada dia més i els dificulten els moviments normals del dia a dia...
- les Hores de Son, perdudes en el fragor de la batalla i mai prou plorades...
- la Calma, presonera dels Nervis, que només de tant en tant dóna senyals de vida i espera que la rescatem...
- la Creativitat, que va perdre les cames en l'explosió de les Carretades de Feina i espera que el futur li proporcioni unes bones pròtesis per poder tornar a caminar...
- la Capacitat de Gaudir de les Petites Coses que en una explosió d'Estrés i Saturació va perdre la vista i només espera una operació miraculosa que li torni la visió...
- el Temps lliure, segrestat per la organització terrorista Feina i Obligacions que ha demanat un rescat inasumible i no ha donat mai cap prova de vida del seu segrestat...
I el seu record ens esperona a aconseguir l'objectiu de resistir, esperar que passi aquest mal moment i poder tornar a un
període de Pau, Tranquil.litat i Felicitat. Aquesta és l'esperança que ens ajuda a mantenir la lluita del dia a dia, allò que ens dóna forces per aixecar-nos cada dia i, malgrat les dificultats, enfrontar-nos novament a l'enemic. Amb les mateixes escasses armes del dia anterior, però amb la secreta il.lusió que, si som capaços de resistir i perseverar, un dia vencerem.
I llavors somriurem, contents i feliços d'estar perdent el temps...
