El 6 de setembre de 2010 vaig publicar una notícia a aquest bloc que es titulava "El final d'ETA?" i avui, una mica més d'un any després, publico aquesta amb un títol pràcticament idèntic. L'única cosa que ha canviat és que ha caigut l'interrogant: ja és una realitat!Ahir, 20 d'octubre de 2011, quan vaig arribar a casa cap a les 23'00 h. vaig sentir per la ràdio que parlaven del final d'ETA i el cor em va fer un salt. Vaig posar el canal de notícies 3/24 i vaig confirmar el que havia passat en les darreres hores: s'havia fet públic un comunicat d'ETA en que s'anunciava el "cese definitivo de su actividad armada".
Sabent que episodis anteriors a mi m'havien mogut a l'esperança i l'optimisme, mentre que entre la classe política només havien provocat escepticisme, incredulitat i desconfiança, vaig anar escoltant les reaccions i les anàlisis del comunicat i vaig veure que, aquest cop sí, gairebé tothom donava credibilitat a la notícia i se'n felicitava. I llavors vaig sentir-me un privilegiat per estar assistint a un moment històric, llargament esperat per generacions de ciutadans castigats pel terrorisme irracional: el final d'ETA.
No és encara el punt i final. Quedaran encara negociacions i passos que s'han d'anar fent a nivell polític i formal: la dissolució final de l'organització ETA, el lliurament de les armes, l'acostament dels presos etarres... però tothom coincideix a dir que és un procés irreversible, que la mediació i supervisió internacional i el punt dolç on s'ha arribat no permeten que res ni ningú pugui retornar a l'estadi anterior.
Ha estat un procés massa llarg, però val la pena remarcar com "la democràcia, la llei, la raó i la serenitat i fermesa de la societat" (Zapatero dixit) han acabat guanyant aquesta extenuant batalla. El rebuig massiu i creixent a les opcions terroristes, expressat en manifestacions massives i silencioses de suport a les víctimes i de repulsa a ETA van anar minant els suports mica mica, però la"Llei de Partits" impedia que les opcions independentistes basques trobessin una alternativa política a la realitat assassina d'ETA. Per això segurament va ser un gran encert que es permetés la legalització de Bildu i que aquest partit tingués un èxit aclaparador en les darreres eleccions municipals, donant per fi una opció política i democràtica a una franja de població basca gens menyspreable i demostrant que ja no tenia sentit defensar les idees a base d'assassinats.
Alguns troben a faltar que el darrer comunicat d'ETA no faci cap referència a les 829 víctimes mortals que han assassinat des del 1968. I això per no parlar dels ferits, de les famílies damnificades, de les seqüel.les psicològiques de tota la gent amenaçada que ha hagut de viure amb escolta permanent o ha preferit exiliar-se per evitar el patiment constant...
Segurament en algun moment del procés que encara falta per culminar farà falta un gest de demanar perdó o de reconèixer el mal causat, però no podem perdre els nervis ni ser impacients en els terminis i els diferents passos que cal anar assolint en el transcurs d'aquest procés. Com diu Rosa Lluch (filla d'Ernest Lluch, polític assassinat per ETA l'any 2000), cal tenir el cap fred per prendre les decisions adequades per resoldre definitivament aquest greu problema i les victimes, des del seu dolor i patiment, no poden tenir-li. Per això diu que "les víctimes no han de ser protagonistes del procés del final d'ETA, però sí que se les ha de tenir presents".
En els darrers anys, el degoteig de víctimes mortals havia estat molt menor, però veient les estadístiques que sortien avui a la premsa es pot veure com ETA havia arribat a assassinar fins a 92 persones en un sol any (1980). Era una barbàrie descomunal. Un despropòsit que ha durat 43 anys, però ara podem felicitar-nos perquè ja estem a la recta final de la seva desaparició.
Sempre havia tingut l'esperança de poder viure aquest moment i estic molt content d'haver-ho aconseguit:
VISCA LA PAU A EUSKADI ! !
