Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

25 de des. 2009

Grocs

He fet una cançó nova!
I m'agrada molt!
Es diu "Grocs" i he d'explicar-vos una mica la història abans de presentar-vos-la.

1.- Després de l'assaig-concert que vaig fer el 23 d'octubre passat, molts dels assistents em van dir que els havia agradat molt, però que les cançons eren massa tristes. Em venien a dir que en busqués de més alegres, ja fossin pròpies o versions per al concert del 23 de gener.
Jo estava eufòric perquè havia anat molt bé i amb ganes d'agafar la guitarra, però vaig fer-ho amb aquesta premisa: intentar fer una cançó alegre i/o optimista.
La majoria de coses al meu voltant van bé o molt bé (família, feina, amics...) o sigui que em va semblar que no havia de ser difícil trobar un fil per seguir i llavors vaig recordar que feia un temps que "El món groc" apareixia sovint a la meva vida. De fet segur que a aquell "concertillo" del 23 d'octubre hi havia molts grocs... I a partir d'aquí vaig anar desenvolupant la cançó "Grocs" que té una lletra i una música alegres, optimistes, dinàmiques i vitalistes.
I és important perquè feia molts anys que no feia una cançó nova!!!

2.- Però què és "El món groc"??

D'entrada és el títol d'un llibre (molt recomanable) de l'Albert Espinosa, escriptor, guionista, actor, director teatral i persona encantadora que potser per una de les coses que ha estat més conegut és per haver estat el guionista d'una deliciosa pel.lícula que es diu "Planta cuarta" (també molt recomanable). Aquesta pel.lícula narra la història i les aventures d'uns nens malalts de càncer que viuen llargues temporades en un hospital. I això és el que li va passar a ell. Va passar uns quants anys de la seva adolescència ingressat en hospitals tractant-se contra diversos càncers que van prendre-li una cama i un pulmó, però que el van nodrir d'experiències que ell ha sabut positivitzar de manera extraordinària.
I una de les seves teories és la del món groc. Diu que a vegades pot creuar-se en la teva vida una persona a la que mai no havies vist i que, de cop i volta, per atzar hi comences a parlar i et genera una sensació de complicitat i de química total. No la coneixes de res i de cop t'hi sents amb plena confiança per explicar-li els teus secrets més íntims o per demanar-li l'opinió de coses totalment transcendents. I quan us acomiadeu ja t'estàs enyorant i penses que t'agradaria tornar-hi a coincidir per poder-hi seguir parlant... Això és un "groc".
A partir d'aquí hi ha tota una teoria que diu que els grocs poden esdevenir amics, les diferències entre grocs i amics, què pots fer amb un groc, etc.

3.- Espero que ara tingueu més referents per poder assaborir la cançó, tot i que aquí només podreu llegir la lletra. Si voleu sentir-la, haureu de venir el 23 de gener a Calders... i si no us va bé... quedem un altre dia i us la canto... ;-)

GROCS (Eladi)


M’han passat mil coses bones, tot sovint,

però no sempre les escric.

En el joc de sentiments, cuc i amagar,

l’alegria sempre para,

la felicitat protesta,

trenquen l’olla i tornem a començar.


En el viatge de la vida, tot sovint,

coincideixo amb algun groc.

Compartim somriures i complicitat

i remem per una estona

colze a colze, amb harmonia,

tot portant la barca cap al millor port.


Vull fer una cançó especial,

que enlluerni, color groc.

Tant se val si només som junts una estona,

l’hem de saber aprofitar.

Si flueix aquest moment

amb total normalitat

i ens donem de cor, respecte i alegria,

i energia i simpatia...

potser tu i jo som dos grocs (x2)


Si t’hi pares a pensar és tot sovint

que entremig del dia a dia va i somrius

al costat d’algú que coneixes ben poc,

però t’hi sents prou bé i et passa

que voldries tornar a veure’l

i explicar-li tantes coses... al teu groc.


Vull fer una cançó especial...

24 de des. 2009

Nadal 2009

Aquest any a la meva escola em van demanar textos nadalencs per posar a la felicitació nadalenca. Al final no els van fer servir per a això però un parell de poemes els van aprofitar i van tenir una difusió pública.
En primer lloc van agafar un poema i el van escriure en lletres grans sobre el pessebre que teníem al vestíbul on va poder-lo llegir tothom qui entrava a l'escola. Feia així:

Hi havia una vegada una alegria
i màgia i somriures i un petó,
i nervis de quitxalla i melangia
i records i esperances i il.lusió.
Tradicions, consumisme, loteria,
"tornar a casa" com deia la cançó,
i un món quasi perfecte per un dia
pel regal de la nostra estimació.
Provem de fer que duri la utopia?
No hi tenim res a perdre... Per què no?

Finalment van agafar-me un altre poema (aquest m'agrada especialment) que em van demanar que llegís com a cloenda de la festa que vam fer al pati. Diu així:

Amb una joguina era el rei del món,
tot era possible, tot era preciós,
amb una rialla m'enfrontava a tot,
tothom m'animava, tothom m'estimava
i jo no sabia que era tan feliç.

Ara ple l'estómac, plenes les butxaques
i plena l'agenda de coses per fer,
ara sols em queixo d'allò que no tinc.
M'estresso, m'enfado, no visc, m'atabalo,
i gairebé oblido que és de nou Nadal.

Però dins queda el nen que un dia vaig ser,
que crida, protesta, somia i somriu,
que enyora i reclama tornar a aquell caliu,
que aviva la brasa que de nou escalfa
i a tots us desitja el millor Nadal.

Sempre s'agraeix que la creativitat sigui reconeguda i si a l'altra gent li agrada el que un escriu, et fan sentir doblement satisfet. Sé que pràcticament ningú no llegeix aquest bloc, però si algú s'hi passa podrà trobar aquest petit regal amagat.

Bon Nadal a tothom!

P.S. La foto que il.lustra la notícia és la felicitació familiar d'aquest any amb els guapíssims Ona i Roc

13 de nov. 2009

Valoració del concert del 23-10-2009


Com ja vaig explicar-vos en un post anterior, el 23 d'octubre del 2009 vaig dur a terme un assaig de concert al Centre Cultural de Calders. Els 16 assistents van ser uns privilegiats que van poder gaudir del concert en primícia i exclusiva, però a canvi els demanava que em fessin una valoració crítica per ajudar-me a adonar-me del que havia anat bé i malament.
Mica a mica, la majoria d'ells m'han anat fent arribar les seves opinions i des d'aquí vull agrair-los-ho de totes totes. Per a mi han estat molt importants les seves opinions, i en base a elles estic preparant el que haurà de ser el concert del 23 de gener per la Festa Major d'Hivern de Calders.

Des d'aquí vull compartir totes aquestes opinions que m'han fet arribar. Hi ha molts elogis que s'agraeixen i fan pujar l'autoestima, però també hi ha crítiques constructives que agraeixo tant o més. Sovint se'ns fa difícil dir allò que no ens ha agradat o allò que creiem que s'hauria de millorar, no estem preparats per fer-ho, ens sembla que l'altre s'ho prendrà malament o que potser l'ofendrem. Anem al restaurant, acabem de menjar un plat que no ens ha agradat i ens apareix el cuiner demanant "Què, com ha anat?" i sense ganes d'embrancar-nos en converses que ens fan mandra diem "Bé, bé, tot molt bo...". I és mentida, però el cuiner es pensa que aquell plat li surt molt bé...
Per això agraeixo molt als que han estat valents i m'han fet notar coses que podia millorar. I intentaré prendre'n bona nota i millorar, tot i que serà molt difícil que es produeixi una cojuntura com la d'aquell dia...
Un cop més, gràcies a tots els que vau fer-ho possible.

Valoració del concert del 23-10-2009

Contes de Xesco Boix

Enguany es commemora el 25 aniversari de la desaparició de l'animador XESCO BOIX. Poc o molt tots n'havíem sentit a parlar una mica, però, per generació o per influències jo mai no havia escoltat gaire cosa d'ell.
El passat 24 d'octubre a Manresa van fer-li un homenatge anomenat "Sopa de Pedres", en honor d'un preciós conte que ell explicava. Allà enmig de molts actes estava a la venda un senzill cançoner amb cd editat per Félix de Blas. Vam comprar-lo i des de llavors no ha parat de sonar a casa nostra, però sobretot els dos últims talls en que en Xesco Boix explica dos contes: "La granota" i "Abiyoyo".

Són dos contes explicats de manera sublim. Als meus fills els encanten, però jo cada cop que els escolto hi descobreixo nous matisos i em trec el barret davant de la manera com els explica.

El ritme narratiu és perfecte, les inflexions de veu i la utilització de fragments de cançonetes amb la guitarra et mantenen en un estat d'atenció i concentració total. Sents el conte i t'adones que els nens i nenes havien d'estar com hipnotitzats pel magnetisme i carisma que es desprén de la veu.

A més a més, fa participar els nens que ho fan de manera immediata i entusiasta.

Els contes tenen un vocabulari ric i precís i s'hi aprenen paraules i expressions catalanes que en cas de dubte, el Xesco es preocupa d'explicar.

En fi, una meravella de contes. Només us puc dir que en Félix de Blas us pot fer arribar el cançoner amb cd si us hi poseu en contacte a través de la seva adreça electrònica (passatiu@hotmail.com) i que hi ha una plana web dedicada al Xesco Boix (bé, n'hi deu haver moltes) a través de la qual podeu anar entrant en contacte amb el seu univers: www.xesco.cat

I si me n'he sortit, aquí sota podreu escoltar el conte de l'Abiyoyo que espero que us agradi tant com a mi.

25 d’oct. 2009

Eladi unplugged


El 2 de novembre de 2008 (ara fa gairebé un any), l’Elena Planas, regidora de cultura de l’Ajuntament de Calders em va enviar un correu i em proposava “…Concert de guitarra per Festa Major d'hivern? va vés pensant en el tema que em faria molta gràcia. Tampoc vull presionar però si a tu et fa il.lusió ho tirem endavant ok?


Jo feia més de 7 anys que no havia tornat a cantar ni a tocar la guitarra en públic (des de la mort del Josep Vacas, l’altra meitat de Nàufrags) i li vaig dir que, tot i que hi havia una part de mi a qui li feia molta gràcia tornar-se a plantejar aquesta possibilitat, l’altra part estava molt espantada de tornar a actuar en públic després de tant de temps d’inactivitat.

Aixa doncs li vaig fer una contraproposta. Jo em comprometia a preparar un repertori i assajar-lo i quan m’hi veiés amb cor li demanava que féssim un “assaig de concert”. Un grupet d’escollits, uns quants dels que ja m’havien sentit a mi en el passat i uns quants que no m’haguessin sentit mai per poder ser crítics i neutrals. Un dia al vespre, només jo i la guitarra, sense micros ni altaveus. Si tothom quedava content perquè quedava mínimament digne, em posava a disposició de la regidora per programar aquest concert.


Amb la feina del dia a dia, tot i que vaig posar fil a l’agulla, els avenços eren lents. Anava triant cançons, les anava provant, però va passar la festa major d’hivern (gener 2009) i vam decidir les dues parts que la proposta seguia en ferm per al futur. Durant el curs escolar m’hi vaig poder dedicar poc, però a l’estiu m’hi vaig posar de valent i vaig consolidar un repertori.

Després de gairebé un any (i després d’haver-m’ho passat molt bé amb tota la preparació) em vaig veure amb cor d’afrontar el meu compromís i vam posar una data: 23 d’octubre de 2009.


Aquest divendres 23 d’octubre a les 10 h. de la nit ens vam trobar al Centre Cultural de Calders un grupet de 16 escollits i es va produir l’esperat “assaig de concert”. Durant una hora i mitja vaig anar desgranant un repertori de 22 cançons en un ambient molt agradable i vam acabar tots molt contents de com havia anat. El públic em va felicitar i jo vaig quedar molt content de com havia anat tot plegat.

Fins i tot, després del concert em van demanar alguns bisos. Després de plegar la guitarra i estar una estona fent el piscolabis i comentant la jugada, i quan alguns ja havien marxat, encara ens vam tornar a engrescar i vaig tornar a agafar la guitarra i a cantar més i més cançons, fins que al final, a tres quarts de tres, els 6 que encara aguantàvem vam decidir que ja era hora de plegar.


Va ser una vetllada molt especial que vull agrair a tots els que la van fer possible. Començant per l’Elena que em va llençar el repte, continuant per l’Anna que ha hagut de col.laborar activament a deixar-me estones per assajar i acabant per tots els que em van fer el favor de venir a fer de públic i jurat en aquest dia.

De fet el resultat va ser prou satisfactori com perquè ens plantegem que a la Festa Major d’hivern de Calders del 2010 (23 de gener) segurament es produirà aquest concert, ja obert a tot el públic.


A continuació us detallo el repertori (algunes versions estan enllaçades a vídeos del Youtube per si teniu ganes de reescoltarles o de saber com sonava la versió original) i un petit reportatge gràfic de l’actuació.


01. Requetebé (Eladi)

02. Esos ojos negros (Duncan Dhu)

03. Petons de colors (Nàufrags)

04. Petons d’espuma (N’Gai N’Gai)

05. Ho he de provar... (Nàufrags)

06. Temblando (Hombres G)

07. Aprenent (Nàufrags)

08. Taules i cadires buides (Les Miserables)

09. Riu enllà (Esquirols)

10. Seguirem somiant (Sopa de Cabra)

11. Torna a ploure (Eladi)

12. Ja no ens queda lluna blanca (Fabius Cata)

13. Començar de nou (Els Convidats)

14. El país del mal rotllo (Eladi)

15. Compte de faves (Nàufrags)

16. Tots tenim por (Eladi)

17. Hotel California (Eagles)

18. Princesa (Eladi)

19. Té por del tres (Eladi)

20. Que lluny... (Nàufrags)

21. Lo que quieras oir (Pistones)

22. “Males companyies” (Nàufrags)