Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

21 d’ag. 2025

"Espai de diàleg" (poema)

 


ESPAI DE DIÀLEG


Em poso al teu davant amb més cabòries

i escolto el que m'hi puguis aportar,

sabent, com sé del cert, que tu no parles

i soc jo qui pregunta i qui respon.


Per a mi ets com una gran blava pissarra

on hi dibuixo idees, pensaments...

amb un esborrador, que són les ones:

canviar tot el que escric no em costa gens.


Les ones sempre esborren de les puntes

i em rebaixen l'eufòria i el temor,

queden equilibrats els pros i els contres,

m'ajuden a encertar la decisió.


Quan cal, acluco els ulls i la mirada

agafa perspectiva sols sentint

el so savi i rotund de les onades

com un silenci brut reparador.


No sempre torno a casa amb la resposta,

ni dels problemes amb les solucions,

però sí amb una actitud més constructiva,

més savi, més tranquil, potser millor.


I mai no sé explicar això que a mi em passa

aquests matins de platja a Calafell,

però escric poemes torts, intents estèrils,

gaudint del "mentrestant", ara i aquí.


(Eladi Martínez)


#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell

20 d’ag. 2025

"Incertesa" (poema)

 


INCERTESA El sol es vol obrir camí entre els núvols, però només fa una esquerda en un gran mur d'exèrcits grisos ferms que ens amenacen... Potser tampoc serà un dia radiant. Però ningú pot tenir-ne la certesa i al capdavall tampoc no és important. Són benvinguts el sol i també els núvols, no em faran pas canviar la decisió d'estar davant del mar, primera fila, atent a una altra representació de l'espectacle etern de les onades, sempre el mateix, però sempre diferent. Venen des de molt lluny i mai no sembla ni que estiguin cansades ni a desgrat de fer per sempre la mateixa feina: monòtona rutina esclavitzant. I al capdavall, no fem tots com les ones? Repetint les rutines setmanals: llevar-nos, (a)nar a la feina, tornar a casa, recollir els nens, sopar i recomençar? Però mai no és ben bé igual, sempre hi ha canvis, matisos, variacions, girs de guió, imprevistos que comproven la nostra capacitat -gran- d'improvisació. Aquesta onada que als meus peus arriba, potser havia d'anar a Castelldefels i el corrent l'ha portat aquí i accepta amb estoïcisme el canvi de destí. No sé si farà sol o farà núvol, però acceptaré el que vingui ben serè. No em queixaré perquè res no en trauria. Serà millor adaptar-s'hi i continuar. (Eladi Martínez) #estiu25 #poemes #passodinsta #calafell


El sol es vol obrir camí entre els núvols,

però només fa una esquerda en un gran mur

d'exèrcits grisos ferms que ens amenacen...

Potser tampoc serà un dia radiant.


Però ningú pot tenir-ne la certesa

i al capdavall tampoc no és important.

Són benvinguts el sol i també els núvols,

no em faran pas canviar la decisió


d'estar davant del mar, primera fila,

atent a una altra representació

de l'espectacle etern de les onades,

sempre el mateix, però sempre diferent.


Venen des de molt lluny i mai no sembla

ni que estiguin cansades ni a desgrat

de fer per sempre la mateixa feina:

monòtona rutina esclavitzant.


I al capdavall, no fem tots com les ones?

Repetint les rutines setmanals:

llevar-nos, (a)nar a la feina, tornar a casa,

recollir els nens, sopar i recomençar?


Però mai no és ben bé igual, sempre hi ha canvis,

matisos, variacions, girs de guió,

imprevistos que comproven la nostra

capacitat -gran- d'improvisació.


Aquesta onada que als meus peus arriba,

potser havia d'anar a Castelldefels

i el corrent l'ha portat aquí i accepta

amb estoïcisme el canvi de destí.


No sé si farà sol o farà núvol,

però acceptaré el que vingui ben serè.

No em queixaré perquè res no en trauria.

Serà millor adaptar-s'hi i continuar.


(Eladi Martínez)


#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell

19 d’ag. 2025

"Dia tapat" (poema)

 



DIA TAPAT


El gris i el blau juguen a escacs

i no els molesta poc ni molt

que avui el sol s'hagi amagat

i alguns plugims caiguin del cel.


Hi ha vent que vol inflar el velam,

però no hi ha barques, hi ha només

un buit que regalima pau,

enyor gastat de temps antics.


La gent no té pressa a baixar,

la platja torna a recordar

com era abans, segle passat,

sense turismes asfixiants.


Platja deserta, sorra i mar,

natura verge de veritat,

pocs pescadors de gest cansat,

llavis tallats de gust salat.


En el silenci brillen més

mil i una onades esclatant,

l'escuma blanca regalant

a qui la sàpiga apreciar.


I aquí estic jo, sol al balcó,

que mai no em canso d'admirar

un espectacle encisador

que no té res, però que ho té tot.


(Eladi Martínez)


#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell

18 d’ag. 2025

"Cançó de bressol salada" (poema)

 


CANÇÓ DE BRESSOL SALADA


Cançó de bressol salada,

hipnòtica, mantra antic

que em connecta a la placenta

de la llarga nit dels temps.


Monòtona cantarella,

oceànica, sublim.

Simfonia de l'espuma

de les ones de la mar.


Enyorada melodia,

simple, atàvica, subtil.

Sona en bucle i no em molesta

ni de dia ni de nit.


Batec constant, marcapassos,

beneït fil musical.

Durant tot l'any l'imagino

i ara la sento constant.


Cançó de bressol salada

que, sense ser-ne conscient,

ben dins del meu cap s'instal·la

i em fa brollar pensaments.


Al final, imperceptible,

integrada, so d'ambient,

però avui, la protagonista

amb total mereixement.


(Eladi Martínez)


#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell

17 d’ag. 2025

"Missatge" (poema)

 


MISSATGE


Avui el ressol passa entre teranyines

com bruta bombeta d'un llòbrec rebost.

És llum malaltissa, però també il·lumina

i pinta de plata les aigües del mar.


El blau s'enfosqueix, l'aigua es torna més densa,

més freda i feréstega, menys transparent.

Em costa d'entendre què vol explicar-me,

però espero pacient per si arriba el moment.


Potser avui no és dia de cap transcendència.

No sempre és diumenge. No sempre és Nadal.

Hi ha dies posats per omplir el calendari

i també ens cal viure'ls com part del regal.


Regal que és la vida. Normal. Quotidiana.

Mai va embolicada amb paper de regal.

Però fixa-t'hi bé i valora-la sempre,

si mires què et falta, no veus el que tens.


I tens tantes coses! Aprèn a adonar-te'n,

no costa pas gaire amb els ulls ben oberts.

Un matí de platja, de sol entre núvols

i onades que parlen sense dir-me res.


(Eladi Martínez)


#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell