Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

25 de nov. 2017

Serveis mínims: un vídeo

El dia 25 de novembre se celebra el Dia Internacional contra la Violència vers les dones.
Em sembla increible i tristíssim que encara haguem d'estar batallant en aquests temes tan obvis, però casos com les recents agressions sexuals de "La manada" i els molts assassinats que encara es continuen cometent ens indiquen que queda camí per recórrer i que ens hem de seguir educant en el respecte.
I una de les lliçons més bàsiques és que els homes aprenguem que "No és no".
En aquest sentit he trobat aquest vídeo que m'ha semblat molt enginyós, al mateix temps que molt clarivident i contundent.
Gaudiu-lo!

21 de nov. 2017

Serveis mínims: un consell

Sí, estimats lectors, ja hem arribat al període dels serveis mínims...

I avui us deixo només un consell que l'altre dia vaig llegir i em va emocionar pel que té d'obvi.
Només us he de dir que quan vaig arribar a casa, el vaig posar en pràctica i em vaig quedar la mar de bé.

Gràcies, Josep Rull!


16 de nov. 2017

31 dies, 5 setmanes i fins que calgui

Avui intentaré no allargar-me massa perquè la gent ja està força saturada.

1.- 31 DIES
Jordi Sánchez i Jordi Cuixart porten 31 dies a la presó: un mes.
Un fet totalment injust, arbitrari i mancat de garanties democràtiques.
NO us oblidem. NO esteu sols. Seguirem reclamant la vostra llibertat i esperem que no trigui gaire a arribar.

2.- 5 SETMANES
Queden 5 setmanes exactes per a les eleccions del 21D. I hem d'estar previnguts que aquestes setmanes seran un exemple de "mediastorm" (tempesta mediàtica) a la màxima potència. Declaracions tergiversades, escapçades, descontextualitzades i directament mentides... Molts dels mitjans de comunicació del nostre entorn ja fa temps que ens han demostrat que tot és possible i que no tenen cap escrúpol ni codi deontològic ni respecte per la professió, així que hem d'estar preparats per llegir i escoltar coses que pretendran desmoralitzar-nos o dividir-nos.
Ni cas!
Els partits independentistes saben perfectament el que estan fent i ho estan fent molt bé. Si han fet 3 llistes en comptes d'una llista unitària és perquè això els dóna més possibilitats. Tenen clar l'objectiu comú i guanyi qui guanyi posaran al capdavant de la Generalitat a l'única persona que pot ocupar aquest lloc legítimament: Carles Puigdemont.
Que res no ens distregui de l'objectiu prioritari: anar TOTS  a votar i aconseguir una majoria independentista, com més àmplia millor.

3.- FINS QUE CALGUI
Si el 21D guanyem les opcions independentistes, el dia 22 no serem independents, però farem unes quantes passes més -i decisives- per aconseguir-ho.
Tenim molt bones cartes per tot el que hem aconseguit amb la internacionalització del conflicte i la demostració del nostre caràcter pacífic, cívic i democràtic. Si reblem aquestes cartes amb una majoria suficientment qualificada, el món que ens observa seguirà decantant la seva opinió en favor nostre.

A l'altre cantó, Espanya s'està descomposant amb seriosíssims problemes a molts nivells:
  • dèficits democràtics i jurídics escandalosos i flagrants, 
  • casos gegants i múltiples de corrupció, 
  • problemes gravíssims a nivell econòmic que estan a punt d'empitjorar, d'una banda quan deixin de comprar-li el deute i pugi la prima de risc, i de l'altra quan comencin els problemes per pagar les pensions
Tinc la sensació que el món mira aquest procés i veu això que us estic explicant:
  • d'una banda, un estat espanyol que actua d'una manera en que es desacredita a ell mateix i incompleix contínuament les normes de joc més bàsiques.
  • d'altra banda, una nació catalana que actua amb seny, prudència, determinació, valentia i basant-se sempre en els valors democràtics.
I veient-ho d'aquesta manera, aquesta partida només té un possible final.
I és bo.
Però hem de jugar bé les nostres cartes. Hem d'escoltar bé els senyals que ens envolten per no cometre errors ni precipitacions.
Si ho fem bé, el món ens anirà recolzant i ens ajudarà a assolir els nostres objectius.
Tot anirà confluint i acabarem reeixint.
I els nostres dirigents ho estan fent molt bé.

Passaran mesos (paciència), intentaran desanimar-nos (perseverança) i fer-nos desviar de l'objectiu (perspectiva), però si ens mantenim confiats, units i valents al costat dels nostres polítics, junts aconseguirem l'anhelat objectiu.

Ara sí que sí!

14 de nov. 2017

Mobilitzats!

Portem molts dies mobilitzats!
Jo compto que això va començar accidentalment amb l'atemptat de Barcelona del 17 d'agost. L'excel·lent gestió que en va fer el cos de Mossos d'Esquadra, el mal rotllo que es va generar entre Catalunya i Espanya arrel de les competències i la falta de col·laboració contra el terrorisme, el vincle d'agraïment que es va establir entre Mossos i població civil i la manera com la manifestació del 26 d'agost va mostrar el "desafecte" entre Catalunya i la Monarquia i el Govern espanyol, crec que va generar un caldo de cultiu que ens va permetre agafar embranzida per tot el que ens venia amb la Diada de l'11 de setembre i el posterior Referèndum.
A partir d'aquí compto les meves mobilitzacions:
  • 26 d'agost: vaig a la manifestació antiterrorista "No tinc por!" de Barcelona amb el Roc.
  • 11 de setembre: amb tota la família i una bona colla de Calders anem un cop més a la mani de la Diada a Barcelona.
  • 20 de setembre: amb la Mercè i el Jordi, tenim un rampell i a les 7 d ela tarda agafem el cotxe i ens sumem a la manifestació "tumultuosa" davant de la Conselleria d'Economia en protesta per les detencions fetes per la Guàrdia Civil.
  • 23 de setembre: a Calders, un diumenge al matí quedem una nombrosa colla per encartellar el poble, aquells cartells que el Govern espanyol ens ha prohibit penjar.
  • 30 de setembre: a la tarda passem unes quantes hores participant de l'ocupació del col·legi electoral prèvia al Referèndum.
  • 1 d'octubre: visc el Referèndum en primera línia, formant part de la Mesa electoral i estant al peu del canó des de les 6 del matí. Un dia inoblidable i molt emocionant.
  • 2 d'octubre: amb una bona part del claustre de la meva escola fem 15 minuts de silenci al davant de l'escola.
  • 3 d'octubre: participem plenament de l'aturada general de país en protesta per les càrregues policials dels dia del Referèndum. Al matí participem de la increïble i multitudinària manifestació de Manresa passant en silenci davant la caserna de la Guàrdia Civil. A latarda assistim a la concentració davant l'ajuntament de Moià.
  • 17 d'octubre: participo de la concentració de l'ajuntament de Manresa en protesta per l'empresonament dels Jordis. Des d'aquell dia porto enganxada al jersei una placa artesanal que reclama llibertat pels presos polítics. Malauradament a dia d'avui encara la llueixo.
  • 19 d'octubre: participem d'una concentració a l'ajuntament de Moià per protestar per l'empresonament dels 8 consellers.
  • 21 d'octubre: participem a la manifestació de Barcelona per protestar per l'empresonament dels presos polítics.
  • 2 de novembre: trono a participar d'una aturada silenciosa de 15 minuts davant del centre de treball.
  • 3 de novembre: assisteixo a una xerrada de Vicent Partal a Balsareny amb el Jordi.
  • 5 de novembre: un altre diumenge al matí ens trobem a Calders per encartellar el poble amb cartells reclamant la llibertat pels presos polítics.
  • 8 de novembre: participem plenament de la vaga general en protesta per l'empresonament dels presos polítics. Al matí assistim a la concentració de Manresa i a la tarda fem la concentració davant de l'ajuntament de Calders.
  • 11 de novembre: anem amb tot un autobús de Calders a la manifestació del carrer Marina de  Barcelona que deixarà la màgica imatge de les llums dels mòbils.
Miro enrere i em sorprenc de la capacitat de mobilització constant que he mantingut, que ha estat una tònica en gran part de la població catalana. Sabem que aquesta és la nostra part del tracte per acabar aconseguint la República catalana i no la defugim.
Miro enrere i em sento orgullós del que he fet.
Seguiré fent-ho perquè sento que és ara el moment i som nosaltres els escollits.
Units, confiats, constants, valents... fins que faci falta!
26 agost: "No tinc por!" a BCN

11 setembre: la Diada del "Sí"

20 setembre: Conselleria d'Economia

23 setembre: encartellem Calders

1 octubre: la Mesa

1 octubre: cues i cues de votants

3 octubre: Aturada General amb companys de feina

3 octubre: manifestació impressionant davant la caserna de la Guàrdia Civil

3 octubre: amb el Llorenç, bomber, antic company d'estudis

3 octubre: a la tarda a Moià

16 octubre: cassolades contra la presó dels Jordis

17 octubre: "Llibertat presos polítics"

17 octubre: manifestació a Manresa

17 octubre: espelmes a la Diagonal, espelmes a Calders

2 novembre: aturada silenciosa davant de l'escola

3 novembre: xerrada Vicent Partal a Balsareny

8 novembre: vaga general i concentració a Calders

11 novembre: preciosa i multitudinària manifestació a BCN

11 novembre: història en família

10 de nov. 2017

1000 notícies!!

Amb la mar de coses que passen al món i avui em veig obligat a fer una notícia... tan intranscendent...
Perquè estem enmig d'aquest procés tan delicat per l'autodeterminació de la República catalana... i hi ha gent morint a la Mediterrània... i hi ha el terrorisme gihadista... i els canvis en l'educació de les nostres escoles...
I enmig d'aquestes coses tan importants  jo avui us parlaré... de mi...
De mi i d'aquest bloc picalapica perquè resulta que aquesta notícia que esteu llegint és la número 1000. I és clar, vulguis que no, un número tan rodó i tan gran, doncs em fa il·lusió i no puc evitar compartir-la amb vosaltres.

Des d'aquell 4 de febrer de 2009 en que vaig obrir un bloc en una jornada de recursos educatius de Lacenet, qui m'havia de dir que això tindria tanta volada...


Aquella notícia va quedar isolada en la immensitat del ciberespai, fins que el juliol del 2009 vaig engegar un altre curset per aprendre a gestionar blocs i allò em va obligar a donar-li continuïtat: 15 notícies en un mes! Les primeres eren "obligades" pel curset, per practicar els recursos que anàvem aprenent...


Amb aquelles notícies li vaig anar agafant el gustet al fet d'anar escrivint (a mi que m'agrada tant escriure) i a la possibilitat que hi pogués haver algú que em llegís, com si em convertís en articulista d'un diari però sense cap obligació ni temàtica ni periòdica.
La primera notícia així d'opinió lliure va arribar el 14 de juliol quan recomanava la cançó "Arbre que mira farola" de Joan Miquel Oliver...


Fins a final d'any vaig anar publicant una notícia de tant en tant, però encara no el gestionava com una eina seriosa... I a partir del gener de 2010 ja vaig agafar l'hàbit de publicar-hi periòdicament i vaig començar a tenir alguns lectors que de tant en tant em feien comentaris (per escrit al mateix bloc o de viva veu) i ja no hi va haver marxa enrere...



Publico unes 10 notícies mensuals i avui he publicat la número 1000 i mira... fa una mica d'il·lusió.

Gràcies a tots per ser-hi i 
tenir la paciència 
d'anar-me llegint de tant en tant!