Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

12 d’oct. 2015

Economia en colors

És un programa de TV3. El fan els diumenges a dos quarts d'onze de la nit.
Acabo de veure el segon capítol i... m'ha encantat! Tant o més que el primer de la setmana passada.

El programa discorre a partir de la conversa entre l'economista "mediàtic" Xavier Sala i Martín i el periodista Tian Riba. Comença amb el professor economista iniciant una classe en una aula de la universitat i a partir dels temes que deixa oberts en aquesta primera exposició, consulten diversos experts i expliquen múltiples coses que van donant respostes als interrogants.
El llenguatge és didàctic, pedagògic, clar i entenedor, amb exemples propers i significatius. El "què" és molt interessant i el "com" és dinàmic i atractiu.
I, de moment, el tema no sembla tant "l'economia" com "la vida i l'educació".

En el primer capítol (titulat "El fals 9") va parlar d'innovació i va explicar l'origen de l'èxit de grans companyies com IKEA, MacDonalds, Zara, Starbucks... va parlar amb Pep Guardiola i va acabar explicant que les empreses i les persones que innoven no pretenen específicament innovar sinó "resoldre problemes" des d'un punt de vista creatiu.

En el segon capítol ha parlat d'educació i de vocació. Ha recomanat que cal dedicar-se a alguna cosa que ens apassioni perquè només d'aquesta manera podrem arribar a ser "bons" en aquella cosa. Per què? Perque per arribar a ser bons hi hem de dedicar moltes hores i només dedicarem moltes hores a una cosa que ens apassioni.
També ha constatat que la majoria de persones que triomfen en la vida són nascudes entre gener i juny i n'ha explicat els motius. També ha plantejat que cal canviar la metodologia de l'educació i de les escoles, donant arguments i posant exemples.

El trobo un programa molt interessant, educatiu, didàctic, estimulant i molt agradable de veure i us recomano que, si encara no l'heu vist, li doneu una oportunitat.
Especialment per als mestres us recomano que mireu el capítol 2 titulat "On són els nens del desembre?"

8 d’oct. 2015

"Pertanyo a la llibertat" (amb Laia Oliveras)

Aquesta és la primera cançó d'un nou disc (em sembla que es titularà "Sense pistola" i es presentarà aviat) sobre poemes del llibre 'Bes Nagana' d'Enric Casasses (без Нагана, en rus col.loquial vol dir 'sense pistola', amb tranquil.litat, sense pressa...)
El disc s'ha gestat al Delta de l'Ebre, amb Artur Gaya, Kike Pellicer, Paco Prieto i...  LAIA OLIVERAS, actriu guapíssima de qui, quan era petita, jo havia estat monitor al MIJAC Valldaura i ara tinc l'orgull de poder dir que encara mantenim la relació i m'alegro pels seus sovintejats èxits teatrals.

Quan la Laia era una nena i jo el seu monitor ja li agradava el teatre i la música i recordo que tots li dèiem "la Gonyalons" (que en aquella època era la gran exponent del teatre musical català). Em fa molt feliç comprovar com una persona ha tirat endavant la il.lusió que tenia de petita.
La Laia ha voltat molt i ha treballat molt i bé (i malauradament jo he pogut veure pocs dels seus exitosos projectes però em consta que no deixa de créixer professionalment).

La vaig anar a escoltar als Carlins quan era la cantant d'un grup de blues.
I em va encantar.

La vaig anar a veure quan al Conservatori van representar una obra de teatre on ella exhibia tècniques circenses en un espectacle oníric i poètic.
I em va encantar.

I fa uns dies la Laia em va avançar aquesta deliciosa cançó "PERTANYO A LA LLIBERTAT" com una primícia. L'he escoltat moltes vegades i...
...m'encanta!
Però he esperat fins que se n'ha fet ressò públic a les xarxes socials per fer-ne jo també difusió i recomanar-la a tothom!!

Laia, ets una ARTISTA i ho demostres en tot el que fas!!
Molts petons de colors i molts èxits!!

6 d’oct. 2015

Bons veïns

Divendres 2 d'octubre.
A les 13:00 h acabo les classes i, abans de baixar al menjador a dinar, em quedo una estona a la classe a treballar. Poc abans de les 14:00, quan ja estic recollint perquè la gana m'apreta, rebo una trucada al mòbil.
És la Marina, la meva veïna, que treballa a l'ajuntament. Em diu que el Mario, un treballador de l'ajuntament, ha passat per davant de casa meva i ha vist que estava rajant aigua del balcó. Que hi vaig el més aviat possible.

Sense dinar, agafo el cotxe i pujo a Calders d'una revolada mentre pel camí penso què deu haver passat perquè estigui rajant aigua pel balcó i com em trobaré la casa. M'imagino obrint la porta i entomant una tromba d'aigua que em deixa els pantalons xops i amb aquests pensaments arribo a casa.

Davant de casa m'espera el Pep, l'home de la Marina, que ha tancat la clau de pas general de l'aigua però que assisteix incrèdul a l'espectacle de l'aigua que segueix caient pel balcó, tot i que ara en menor quantitat.
Acompanyat per ell obro la porta del garatge i veig com dins hi està plovent i trossos de guix del sostre han anat caient al terra.





Sortim del garatge i pugem a la porta principal. Obrim i el primer que faig és anar cap a la part de darrera de les habitacions i, comprovo, amb alleujament, que totes les habitacions estan intactes i eixutes. Així doncs l'aigua no ha sortit de cap dels lavabos i devia sortir de la cuina.
Anem cap al menjador i allà ens trobem un gran bassal que l'ocupa pràcticament del tot. En aquests moments al carrer ja ha arribat el David, un altre veí. El Pep li demana que obri el pas de l'aigua un moment per descobrir d'un ve l'avaria.
Ho fa i de seguida comença a sortir una mena de "gèiser" de sota la pica de la cuina. S'ha rebentat un flexo ("latiguillo") de sota l'aixeta. De seguida tornem a tancar l'aigua i respiro fons intentant pensar què he de fer.
Truco al llauner de Calders però no em contesta. El Pep em diu que provi d'anar-lo a buscar a casa perquè quan està dinant no acostuma a agafar el telèfon i mentre baixem les escales, tots dos s'ofereixen a donar-me un cop de mà amb les fregones per eixugar la casa.
Me'n vaig pitant a casa del llauner, però no hi és i la seva dona em diu que està fent una feina a Tortosa i no tornarà fins dilluns. Torno a casa una mica desorientat i em trobo el Pep i el David, cadascú amb una galleda i un pal de fregar traient aigua de la casa amb una velocitat i una eficiència que em meravella i gairebé m'emociona.
Em diuen que truqui a l'assegurança que ells m'enviaran algú. Pujo a l'estudi a buscar els papers de l'assegurança. Truco. M'espero. Els explico la situació (i el primer que em diuen és que si és una aixeta, la reparació de l'aixeta segurament no la cobrirà la meva pòlissa... grrr!!! que considerats que sigui això el primer que diguin a una persona atordida i aclaparada perquè té la casa plena d'aigua...).
Mentre jo feia gestions telefòniques he sentit que havia arribat la Marina i la seva filla Sònia i tots s'han enganxat a treballar.

Quan baixo ja tinc el menjador eixut i totes les finestres obertes per anar ventilant la casa. I entremig havien trucat els altres veïns de davant (el Paco i l'altra Marina) per avisar-me que tenia una fuita d'aigua.
Passen de les 3 h. i ningú no ha dinat. El David, el Pep, la Marina i la Sònia s'acomiaden per anar-ho a fer i s'ofereixen pel que faci falta.

I mentre baixo al garatge per començar a fregar-lo i netejar-lo mentre espero que arribin els tècnics de l'asseguradora penso que tinc molta sort de tenir tants bons veïns.

MOLTES GRÀCIES, NOIS!

P.S. Cap a les 7 h. de la tarda va arribar el tècnic, em va anul.lar l'aixeta de la cuina (que efectivament no quedava coberta per la meva pòlissa), va donar-me una solució alternativa per algun problema elèctric i va fer tot l'inventari de danys (guixaire, pintor, fuster...). Avui dimarts han tornat a venir i han solucionat definitivament els problemes elèctrics. al matí havia vingut el llauner de Calders a arreglar-me l'aixeta. Ja ha tornat tot a la normalitat.

2 d’oct. 2015

Restes del naufragi (poema)

Aquest exercici el practico de tant en tant.
Reviso llibretes antigues en que havia anat escrivint poemes, vivències i reflexions.
I les recordo. A vegades amb un somriure, a vegades amb una ganyota de disgust, a vegades amb emoció mal continguda. El fet de deixar-ho per escrit fa que les experiències viscudes quedin més ben fixades a la memòria.
I de tant en tant rellegeixo algun poema i... m'agrada.
Trobo que té força o que reflecteix molt bé el que vaig viure. Segurament per a la resta de la humanitat no tindran el mateix valor, però avui n'hi ha hagut un que m'ha fet venir el desig de compartir-lo aquí al bloc.

És del 17 d'octubre del 2014 (un mal any) i diu així:

RESTES DEL NAUFRAGI

No tinc gaire res més
que restes de verí
del got que vaig guardar
de prova del delicte.

Teranyines de somnis
que se m’esfilagarsen
algunes matinades
que el fred fa de cangur.

Silencis envasats
al buit per consumir
quan el xivarri ensorri
els murs del meu bastió.

Paraules escarràs,
badalls de macramé,
batecs descontrolats...
les restes del naufragi.

Sol, a una illa deserta,
espero les onades
que em porten, cada tarda,
residus i tresors.

Depèn de mi que els vegi
com residu o tresor,
sent la mateixa cosa.
Només de mi depèn.

Llunàtic nàufrag, deixa
que el temps vagi passant.
Les onades, la sorra...
tot s’acaba posant...

30 de set. 2015

Les fotos de García de Marina

García de Marina és un jove fotògraf que va néixer a Gijón fa 40 anys.
Acabo de descubrir-lo des de la web "Espejo lúdico" i m'ha agradat molt, recordant altres artistes similars que ja havia descobert anteriorment (molts d'ells a través de la mateixa font): Chema Madoz, Tatsuya Tanaka, John Holcroft, Pawel Kuczynski, Giussepe Colarusso, Tang Yau Hoong, Rowan Stocks-Moore, ...

He visitat la seva web i us en faig una pinzellada prèvia del que trobareu en les seves fotos.
Després us en deixo un grapat.

La seva fotografia és irreverent amb la realitat, busca transformar i donar noves identitats als objectes, es rebel.la contra les obvietats i destaca la grandesa de les coses quotidianes.
Les seves fotos són simples i despullades d'artificis, deixant tot el protagonisme als objectes i a la manera com els reinventa. No fa cap manipulació sobre les fotos, però transforma els objectes creant escenaris i buscant les millors perspectives per retratar-los.
Poesia, metàfores, paradoxes, jeroglífics, ironia, ambigüitat...bellesa i somriures: talent!!