Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

11 de jul. 2015

Recordeu-m'ho

Els 3 dies a Andorra van ser plenament satisfactoris i miro algunes fotos i m'envaeix una sensació de felicitat i de sentir-me afortunat que m'han impulsat a escriure aquesta notícia.
Aquesta notícia serà com les bombones que porten els submarinistes... Quan em sembli que m'ofego me la tornaré a mirar i tindré una càrrega extra d'oxigen per mirar-me les coses d'una altra manera...
Quan vegi fantasmes on no n'hi ha, quan m'enfandi perquè els nens no es porten bé, quan m'atabali perquè tinc molta feina, perquè vaig molt de cul... quan ho vegi tot mig negre o negre del tot..

...llavors, si us plau, recordeu-me:
  •  ...que visc en un lloc meravellós i privilegiat, Catalunya, que forma part d'un primer món on no ens falta de res i que, a més, ens ofereix uns paisatges i racons meravellosos...
  • ...que tinc una bona feina que m'agrada i amb la que em realitzo professionalment i humanament. I que gràcies a aquesta feina tinc un nivell de vida confortable que em permet tenir tot el que necessito i, de tant en tant, fer algun extra...
  • ...que tinc bona salut... i també els que m'envolten...
  • ...que tinc dos fills sans, espavilats i amb molt bon cor, que es van fent grans i amb els quals cada cop podré tenir converses més interessants i gaudir del seu creixement com a persones...
  • ...que tinc una dona a la que puc dir amb orgull que m'estimo molt i sé que és un sentiment correspost, amb la qual hem compartit més de mitja vida, les hem vist de tots colors i encara tenim la sort de riure plegats molt sovint...
Mireu l'última foto: de fons el paisatge fantàstic de les muntanyes d'Andorra un matí assolellat que ens il.lumina de manera una mica màgica. Tots quatre guapíssims i somrients, contents i feliços d'estar compartint les nostres vides...
M'encanta aquesta foto!

Així que quan sentiu que em queixi o que rondini o que estigui atabalat, quan us adoneu que per moments me n'he oblidat, si us plau: RECORDEU-M'HO!








9 de jul. 2015

Andorra, l'escapada

Ara feia anys que no marxàvem uns dies els 4 de casa al juliol. La crisi i les retallades ens havien fet quedar a casa per prudència. Però enguany semblava que ens havíem recuperat una mica i vam pensar que ens podíem permetre marxar 3 dies. I vam triar un destí que ha resultat fantàstic: Andorra!!

El que hem fet aquests 3 dies em sembla difícilment superable partint d'una doble premissa inicial: a Andorra hi ha un clima molt més benèvol que a la Catalunya Central i els paisatges són im-pres-sio-nants!!
A més a més, amb la companyia de viatges "La Rateta Que Escombrava l'Escaleta" hem trobat la millor qualitat-preu del mercat.

Vam trobar un aparthotel a Ordino i vam fer el següent pla d'activitats:

DILLUNS 6
Dinar de picnic al parc natural de Sorteny i petita excursió per un entorn privilegiat (recomanació de la Pilar Camins que no ens va pas decebre). A més a més el tracte del guarda que regenta la caseta d'informació del Serrat, a l'entrada del parc va ser excel.lent.
A la tarda instal.lació als Apartaments 3000 d'Arans (Ordino).
Al vespre sopar a Andorra la Vella amb la Mercè Arderiu, una amiga de l'Anna que viu allà i ens va fer de cicerone (gràcies, Mercè!)

DIMARTS 7
Des de les 10 del matí fins a les 7 de la tarda vam passar el dia a Naturlandia, un parc de Sant Julià de Loira on vam poder veure animals (estar a mig metre d'un ós i veure llops, línxs, daines, cérvols...), baixar amb pneumàtics per tobogans, conduir jeeps de pedals i Buggys reals, desplaçar-nos per un segur i espectacular Airtrekk (circuit aeri d'aventura), llançar-nos per una llarga tirolina i, sobretot, baixar pel Tobotronc, una mena de muntanya russa per entremig del bosc on puges durant 10 minuts de la cota 1600 a la cota 2000 i llavors fas un vertiginós descens durant uns 5 minuts. És espectacular, totalment segur i pots escollir la velocitat a la qual baixes... Per exemple, el Roc tenia por de baixar i, quan vam aconseguir que ho provés, va voler repetir 5 vegades!!
Un consell, és millor començar per la Cota 2000 on hi ha els animals i després baixar a la cota 1600 on hi ha el Tobotronc i la majoria d'activitats. La majoria de gent ho fa a l'inrevés i llavors fas moltes més cues.
Sortint del parc vam anar a fer un berenar-sopar al Viena d'Andorra la Vella perquè a les 9 havíem d'estar a punt per veure el nou espectacle del Cirque du Soleil a Andorra: "Scalada Storia". El Roc i l'Ona no havien vist mai cap espectacle d'aquest circ i tots vam quedar al.lucinats. Números d'una gran perfecció tècnica i màgicament guarnits amb tots els detalls (música, vestuari, il.luminació...). Un espectacle màgic i total!

DIMECRES 8
De 11 a 2 del matí el vam passar a Caldea, el parc d'aigües amb piscines interiors i exteriors, jacuzzis, banys indoromans (aigua freda i calenta), saunes, banys turcs, aquamassatges... Vam quedar ben estovats i ens ho vam passar d'allò més bé descobrint una altra cosa nova per als nens.
Després vam anar a dinar al llac d'Engolasters i havent dinat vam fer una excursioneta pel voltant del llac abans d'emprendre el viatge de tornada.

Una escapada de 3 dies molt ben aprofitada i on ens ho vam passar molt bé.
Us deixem un grapat de fotos perquè vegeu que és veritat tot el que us he explicat.

4 de jul. 2015

Concert de les Macedònia (per l'Ona)

Avui amb l'Ona hem anat de concert.
El seu primer concert.
Les MACEDÒNIA!!!
Ha estat tota una experiència i li he demanat si us la volia explicar ella mateixa... i m'ha dit que sí!!
O sigui que us deixo amb la seva crònica del concert i un grapat de fotos:

CRÒNICA DE L'ONA:
Avui, dia 4 de juliol, em pensava que no m'ho passaria molt bé, però no ha sigut així. M'he despertat molt cansada i de sobte m'ha cridat la meva tieta i m'ha dit que era el dia d'AMPANS i hi hauria les MACEDÒNIA i m'he posat molt contenta.
Quan he arribat m'he comprat la samarreta de les MACEDÒNIA. Després m'he fet una foto perquè potser sortiria a un videoclip.
quan ha començat el concert he vist les meves cosines (Jana i Martina). De tant en tant tiraven aigua perquè feia molta calor.
Quan s'ha acabat el concert m'he fet una foto amb cada fruita de les MACEDÒNIA i m'han firmat el seu últim disc que es diu "El món és pels valents".
I quan he sortit d'AMPANS molt contenta i amb molta calor he anat a dinar a casa dels avis Josep i Mª Dolors.


 














3 de jul. 2015

Final de curs, final d'etapa


A la nostra escola, el col.legi Oms i de Prat de Manresa, cada final de curs acostuma a ser emotiu per una cosa o una altra. Aquest any, l'Anton Campos, l'artista i professor de Visual i Plàstica, va tenir una gran idea per fer un vídeo molt bonic i emotiu per acomiadar els alumnes de 4t d'ESO.
Va preparar un guió i va convocar tots els que volien participar-hi a enregistrar una petita frase... Ningú no sabia que en sortiria de tot això.
Doncs ell havia preparat un muntatge deliciós amb imatges d'un vaixell navegant enmig d'una mar embravida. En aquest muntatge ens hi va anar sobreposant als mestres dient la nostra frase i de fons hi va posar una versió poc coneguda i molt intensa de la cançó "Que tinguem sort" (original de Lluís Llach). En la primera part on anem parlant els mestres la cançó és únicament instrumental amb una guitarra acústica. Després quan ja només queden les imatges de la barca lluitant contra les onades fins que arriba al port, la versió és de Loquillo.
La barca acaba trobant un far... tot plegat és molt bonic!

En primer lloc FELICITO l'Anton per la idea i per la realització tan ben aconseguida.
En segon lloc, com que el vídeo no està penjat a internet, us en poso unes quantes captures de pantalla i la versió de Loquillo perquè us en feu una idea.
La història que anem explicant els mestres diu així:

Amics, amigues… pares, mares…
professors d’aquesta barca,
fa 13 anys vam emprendre un viatge,
vam sortir d’aquest port, del mateix on estem ara…
4745 dies navegant i avui… I avui el temporal us porta a casa.
Mariners, això… 

Mariners, això s’acaba.
Que bonic que es veu el mar
des de dalt d’aquesta barca,
la que avui deixeu aquí per agafar-ne una altra.
Gràcies… 

gràcies, moltes gràcies… 
gràcies de tot cor…
Sentiu?… Escolteu.. ja arriba el moment…
el moment de tornar a sortir a la mar.
Però, tranquils, no us diem adéu,
només bon vent i nova barca…

Us recomano engegar la cançó i llavors anar passant les imatges amb la música de fons per intentar fer-vos una idea del que us he explicat. i si mai en teniu ocasió, no us deixeu perdre el vídeo original.


1 de jul. 2015

1 de juliol: picalapica

Cada dia 1 de juliol no puc resistir-me a fer una notícia d'autobombo, de celebrar l'aniversari d'aquest bloc que avui fa 6 anys que esquitxa la xarxa.

Un exercici periòdic de reflexió en veu alta, de compartir sentiments i sensacions, de fer recomanacions... Un exercici que per a mi és molt interessant, plaent, divertit, terapèutic, motivador... però que no seria possible si a l'altre costat no hi fóssiu vosaltres llegint-me i fent-me algun comentari de tant en tant.


6 anys.
695 notícies abans de publicar aquesta, o sigui, ara ja 696.

Per això cada 1 de juliol m'aturo un moment per dir:

PER MOLTS ANYS, PICALAPICA!!

I tot seguit:

MOLTES GRÀCIES, 
LECTORS I LECTORES DEL PICALAPICA!!

Us deixo amb els 12 articles (un per cada mes) del darrer any dels quals em sento més orgullós (algunes de llagrimeta i algunes de somriure):