Els budells del picalapica

En l'última setmana ha passat una cosa extraordinària al picalapica. Una notícia ha rebut més de 600 visites en només 3 dies. I ha seguit creixent fins a més de 800 en la resta de la setmana.
Com a administrador del bloc tinc accés als "budells", és a dir, on es poden modificar les característiques i on queden recollides les estadístiques i els comentaris i per això vaig veure que estava passant això.
La notícia en qüestió és "OMS amb tu, Andrés" i la vaig publicar el 21-12-2013. El dia 7-1-14 vaig tenir un comentari a aquesta notícia i em va fer molta il.lusió perquè era del mateix protagonista, l'Andrés Blanco, que deia:

"Moltes gràcies a tots per col.laborar i espero que seguiu així amb altres casos familiars... i em sembla molt bé el que esteu fent" (Andrés Blanco 7)

I després d'això les visites al bloc es van disparar i, concretament, a aquesta notícia. Fins al punt que en una setmana va passar a formar part de les 10 més vistes de tota l'existència del picalapica (més de 4 anys d'història).

No sé quina credibilitat he de donar a aquest servei estadístic del propi bloc, però, segons diu, la notícia més vista del picalapica amb moooooolta diferència és Festa Major: treball en equip amb 3051 visualitzacions i després "Benvolgut" dels Manel amb 1457.

També, segons aquestes estadístiques, el volum de visites al bloc no ha parat d'augmentar al llarg d'aquests 4 anys.

Als inicis podia estar content si aconseguia 1000 visites mensuals i últimament passo gairebé sempre de les 2000 i fins i tot he arribat a mesos excepcionals de 3600 visites.

Ara que... sempre em queda el dubte de com es mesura tot això. Mireu la següent gràfica:

La immensa majoria de les visites que rebo són de territori espanyol i entenc que hi hagi moltes visites de Brasil perquè hi tinc el meu germà, però... qui carai a Estats Units, Rússia i Alemanya pot tenir tant interès a mirar el picalapica? O potser és que el servei no és tan fiable com hauria de ser? O potser també comptabilitza com a visites recerques exhaustives que poden fer motors de cerca que rastregen la xarxa de manera rutinària?

No ho sabré mai, però cosetes com les que us he explicat d'aquest allau de visites a la notícia de l'Andrés em fan posar content. I tenia ganes d'explicar-vos-ho.

Vacances de Nadal: la recepta impossible (fotos)

Per fer la recepta de les vacances de Nadal disposava d'un gran recipient amb capacitat per a 18 (!!) dies. 
Semblava que tot hi tindria cabuda i abans d'elaborar-la vaig fer els llistats dels ingredients.
D'una banda aquelles gestions que havia anat deixant per falta de temps (canviar els pneumàtics del cotxe, portar coses a la deixalleria, deixar el cotxe al taller per mirar per on perd oli i arreglar la porta del maleter, fer una altra comanda de llenya, tapissar les cadires del menjador, anar a la revisió a l'oculista...).
D'altra banda aquelles coses de l'escola que podia aprofitar per posar al dia (corregir treballs dels alumnes, omplir les graelles, redactar les juntes d'avaluació, posar al dia les programacions, avançar en el disseny del projecte...).
D'altra banda aquells esdeveniments preceptius de les festes (fer les felicitacions familiars de Nadal, totes les gestions i compres d'aquesta època, fer cagar el Tió a casa dels avis, el dinar de Nadal a casa d'uns avis i el de Sant Esteve a casa dels altres, la nit de fi d'any a casa de l'Agnès i el Jordi, portar la carta al patge Reial, portar els nens al cine -Frozen-, el dinar nadalenc dels Martínez, el dinar de Cap d'Any a casa nostra, la cavalcada de Reis a Calders, el dinar de Reis a casa de la Rat...).
Però després hi ha totes les coses imprevistes que van sorgint sobre la marxa i que s'ajunten amb tot això que ja hi havia: un dia vam poder quedar amb la Pietat i l'Arles a Sant Vicenç, al Roc li va sortir la possibilitat de jugar un torneig de futbol a Castellgalí, el tió ens va cagar entrades per anar a veure el Musical del Super3, el Pare Nadal ens va portar entrades per anar a veure el musical "Boig per tu", ens van convidar al partit de futbol Catalunya-Cap Verd, vam convocar un sopar de Snoopys, vam anar a visitar la Josefina a l'hospital de Vic, vam passar-nos un munt d'hores davant de l'ordinador preparant la recerca del Roc sobre la xocolata, vam seguir el programa "Masterchef Junior" en que hi participava el calderí Pau Bermúdez (el cuiner de la foto)...

I quan aboques tots aquests ingredients al gran recipient de 18 dies te n'adones que... no hi cap tot! És impossible elaborar aquesta recepta!
I s'acaben les vacances amb un grapat de coses de les llistes que no he pogut fer, però... ja les farem, no?
Us deixo amb un recull de fotos d'aquestes vacances de Nadal.

"Març" (Palance)

Avui us recomano una cançó que a casa ens agrada molt a tots i ens fa balancejar el cap seguint el seu ritme.
És una cançó dels Palance, el grup que ha format el Xavier Serrano després de deixar Els Convidats. Aquesta cançó primer va formar part d'un anuari que el Xavier va anar penjant a internet gratuïtament (una cançó cada mes, amb el nom del mes en qüestió) i finalment aquest projecte es va materialitzar en una banda que ha enregistrat un primer disc que es diu "Superherois" i que ha començat a fer concerts.
El millor elogi que puc fer del disc és que al nostre cotxe està sonant moltes vegades i que el Roc i l'Ona el van demanant quan fa dies que no el sentim i té alguns "greatest hits" com "A sol i serena", "Solitudine", "Tsunami" i, és clar, "Març" (a mi també m'agraden molt "Superherois" i "Els acords més tristos de Peer Gynt"... vaja, gairebé estic enumerant totes les cançons del disc). I també que com més vegades el sents, més t'agrada.
Ara bé, aquesta "Març" té una màgia especial. D'entrada té una entrada d'aquelles progressives. Primer entren el bombo i el baix, a la segona roda entren els plats i, a la tercera, la resta de la bateria i les guitarres. Tot això sobre una línia de baix potent que a mi sempre m'ha fent pensar en "Another one bites the dust" dels Queen i no perquè sigui exacatmaent igual sinó perquè em recorda aquella dinàmica.
Un altre fet destacable de la cançó són els riffs de guitarra que salpebren la segona part de les estrofes, jugant i improvisant sobre la línia principal.
I per acabar la lletra, si li acabes parant atenció, tampoc no està gens malament, tot i que queda com una artista de repartiment davant del desplegmaent instrumental de la cançó.

En fi, escolteu-la, gaudiu-la i, si us agrada, ja em direu el què.

Signa un vot per la independència!

A casa l'Anna i jo ja ho hem fet.
I tu?
Informa-te'n de quan pots fer-ho al teu municipi, difon la iniciativa i, si et sembla bé,... fes-ho!

127 de 2013

Vaig començar aquest bloc el juliol del 2009, després d'un curset. Vaig començar a agafar-li el gustet i aquell 2009 vaig acabar amb 24 entrades, amb una mitjana d'unes 2 al mes.
El 2010 ja m'hi vaig enganxar del tot i vaig publicar 118 entrades, amb una mitjana de gairebé 10 entrades cada mes. I el 2011 vaig arribar fins a les 127, que suposava una mitjana de més de 10 entrades al mes.
El 2012 vaig acabar amb 114 i pensant que aquelles 127 havien estat una cosa totalment extraordinària. I per això m'ha sorprès molt agradablement veure que aquest 2013 he tornat a arribar a aquella xifra de 127 entrades, sobretot tenint en compte que això és una cosa que faig de més a més, a part de la feina de mestre, de coordiandor de LA CALDERINA i de totes les cosetes que vaig fent durant l'any.

I revisant aquestes 127 entrades he recordat que aquest 2013, entre altres coses,...

• ...vaig començar a publicar entrades dels que jo considero "grans poetes" amb les de Joan Margarit, Miquel Martí i Pol, Fernando Pessoa i Joan Salvat-Papasseit...
• ...em vaig fer ressò de quan el Roc i l'Ona van quedar tercers al cros escolar de Calders i del 70è aniversari del meu pare...
• ...vaig anar comentant com m'agradava i la feina que em portava fer de coordinador de la revista de Calders, LA CALDERINA...
• ...vaig filosofar sobre la generositat i el seu "efecte bumerang"...
• ...vaig assistir al retorn a la vida esportiva de l'Eric Abidal i, poc després, al seu adéu del Barça...
• ...vaig fer una cantada escolar amb el Xavier Serrano (Palance, Els Convidats), vaig composar i estrenar una cançó per al casament del Marc i l'Annette ("The Wedding Song"), vaig redactar un conte per als companys de l'Oms i de Prat ("Geroni OMS Tilton")...
• ...vaig aprendre a fer mojitos i vaig començar a medicar-me per a la hipertensió...
• ...vaig descobrir les cançons i el bon rotllo del Ramon Mirabet ("HappyDays")...
• ...vaig descobrir els Muse gràcies a la cançó "Invincible" i un preciós vídeo que ens van fer als mestres de l'Oms i de Prat...
• ...vaig commemorar que porto mitja vida treballant a l'Oms i de Prat...
• ...vam estrényer la relació d'amistat amb la Pietat i la seva família (Arles, Natàlia, Gabriel i Aran) i vam acollir els nens a casa en un parell d'ocasions mentre la Pietat feia gestions a Àustria on finalment van traslladar-se a viure...
• ...vaig fer-me ressò de l'actualitat política en el procés que Catalunya està duent a terme camí de la seva independència ("Marxem!", "Via Catalana", la pregunta del 9N...)...
• ...vaig donar suport als Docents Balears i em vaig manifestar en contra de la Llei Wert...

I tot això salpebrat d'un grapat de cançons, algunes recordades d'episodis de la meva història personal, algunes descobertes de bell nou. Us en deixo un llistat de les principals que he difòs durant el 2013 i espero que el 2014 sigui igual de prolífic en descobertes musicals i en experiències vitals.

Molt bon 2014 a tothom!!

"Las gafas de Lennon" (Pedro Guerra)
"Plou" (La Porta dels Somnis)
"Cançó 1" (Nàufrags)
"Glòria" (Sau)
"Per tots" (Andreu Rifé)
"Happydays", "Le Sud" i "You're the one that I want" (Ramon Mirabet)
"Homeboy" (Eric Clapton)
"Batik", "Pacific Blau" i "Gatwick-IBZ" (Pol Cruells)
"Em trenques el cor" (Quimi Portet)
"Ríete" (Gertrudis)
"A veure què en fem" (Manel)
"Invincible" (Muse)
"Només ho faig per tu" (Sau)
"Walking blues" (Damià Olivella)
"Corazón en bancarrota" (Dani Flaco)
"I run to you" (Lady Antebellum)
"Aquarela" (Toquinho)