Falten 22 dies per al concert

Avui quan he passat per la cartellera on s'anuncien les activitats del poble he vist que ja hi havia l'agenda d'actes del mes de gener. He buscat el dia 23 i m'hi he trobat:
A 2/4 d'11 de la nit al Centre Cívic
CONCERT DE CANTAUTOR AMB ELADI MARTÍNEZ

I això vol dir que només falten 22 dies per al concert.
A allò que va començar com un comentari al novembre del 2008 li queden 3 setmanes per esdevenir una realitat: tornaré a fer un concert davant d'un públic amb les meves cançons, la meva veu i la meva guitarra.

A hores d'ara ja tinc força coses clares:
1.- La disposició dintre del Centre Cívic.
2.- La il.luminació i la sonorització.
3.- El repertori a realitzar (pendent d'uns assajos finals per acabar de concretar algunes cançons dubtoses).

Però d'altra banda hi ha també interrogants que no s'aclariran fins el dia de l'actuació:
1.- Qui vindrà?
2.- Quina atmosfera es crearà?
3.- Com em sortirà tot plegat en funció de si em posaré o no gaire nerviós?

A hores d'ara no puc dir que estigui molt nerviós pel que fa a la part que jo puc controlar (les meves cançons, la meva veu i la meva guitarra). Sóc conscient de les meves virtuts i les meves limitacions. Però en canvi tinc una certa inquietud respecte de les variables que jo no puc controlar (públic i ambient que es pugui crear).

El passat dimecres 30 de desembre havíem quedat amb un grup de gent que m'assessora i m'ajuda per fer unes proves de so i vam descobrir que la meva guitarra tenia la pastilla espatllada i no podia sonar pels altaveus. Dilluns la portaré a arreglar i ja tinc diverses opcions per tal de poder tocar el dia del concert tant si la tinc arreglada (que espero que si) com si no. Va ser una decepció, però espero subsanar-la en una futura prova de so abans del concert.
I malgrat tot afronto aquestes darreres setmanes amb optimisme i molta il.lusió.

Vull acabar donant algunes pistes sobre el repertori amb el que estic acabant de treballar:
a.- Treballo amb un total de 24 cançons (tot i que podria ser que alguna acabés caient i fossin menys)
b.- Respecte de l'assaig amb públic del 23 d'octubre inicialment cauen "Esos ojos negros", "Riu enllà", "Ja no ens queda lluna blanca", "El país del mal rotllo" i "Lo que quieras oir" i, en canvi, s'incorporen 7 cançons noves.
c.- La composició d'aquest repertori provisional és la següent: 7 cançons provenen del repertori clàssic de Nàufrags i 8 són cançons pròpies composades després de Nàufrags o bé que no havien tingut cabuda en el repertori del grup. Això fa un total de 15 cançons. Les altres 9 són versions: 4 d'artistes catalans, 2 d'artistes castellans i 3 que cantaré en català traduïdes de l'anglès.

El concert serà gratuït i hi haurà servei de bar a càrrec de la Comissió de Festes.

Després de tot això ja només em queda dir-vos que us hi espero a tots i totes i que si creieu que a algú li pot fer gràcia assisitir-hi, li feu saber, ja que és un concert obert a tothom... a tothom qui cregueu capaç d'apreciar el que jo puc oferir...

Grocs

He fet una cançó nova!
I m'agrada molt!
Es diu "Grocs" i he d'explicar-vos una mica la història abans de presentar-vos-la.

1.- Després de l'assaig-concert que vaig fer el 23 d'octubre passat, molts dels assistents em van dir que els havia agradat molt, però que les cançons eren massa tristes. Em venien a dir que en busqués de més alegres, ja fossin pròpies o versions per al concert del 23 de gener.
Jo estava eufòric perquè havia anat molt bé i amb ganes d'agafar la guitarra, però vaig fer-ho amb aquesta premisa: intentar fer una cançó alegre i/o optimista.
La majoria de coses al meu voltant van bé o molt bé (família, feina, amics...) o sigui que em va semblar que no havia de ser difícil trobar un fil per seguir i llavors vaig recordar que feia un temps que "El món groc" apareixia sovint a la meva vida. De fet segur que a aquell "concertillo" del 23 d'octubre hi havia molts grocs... I a partir d'aquí vaig anar desenvolupant la cançó "Grocs" que té una lletra i una música alegres, optimistes, dinàmiques i vitalistes.
I és important perquè feia molts anys que no feia una cançó nova!!!

2.- Però què és "El món groc"??

D'entrada és el títol d'un llibre (molt recomanable) de l'Albert Espinosa, escriptor, guionista, actor, director teatral i persona encantadora que potser per una de les coses que ha estat més conegut és per haver estat el guionista d'una deliciosa pel.lícula que es diu "Planta cuarta" (també molt recomanable). Aquesta pel.lícula narra la història i les aventures d'uns nens malalts de càncer que viuen llargues temporades en un hospital. I això és el que li va passar a ell. Va passar uns quants anys de la seva adolescència ingressat en hospitals tractant-se contra diversos càncers que van prendre-li una cama i un pulmó, però que el van nodrir d'experiències que ell ha sabut positivitzar de manera extraordinària.
I una de les seves teories és la del món groc. Diu que a vegades pot creuar-se en la teva vida una persona a la que mai no havies vist i que, de cop i volta, per atzar hi comences a parlar i et genera una sensació de complicitat i de química total. No la coneixes de res i de cop t'hi sents amb plena confiança per explicar-li els teus secrets més íntims o per demanar-li l'opinió de coses totalment transcendents. I quan us acomiadeu ja t'estàs enyorant i penses que t'agradaria tornar-hi a coincidir per poder-hi seguir parlant... Això és un "groc".
A partir d'aquí hi ha tota una teoria que diu que els grocs poden esdevenir amics, les diferències entre grocs i amics, què pots fer amb un groc, etc.

3.- Espero que ara tingueu més referents per poder assaborir la cançó, tot i que aquí només podreu llegir la lletra. Si voleu sentir-la, haureu de venir el 23 de gener a Calders... i si no us va bé... quedem un altre dia i us la canto... ;-)

GROCS (Eladi)

M’han passat mil coses bones, tot sovint,

però no sempre les escric.

En el joc de sentiments, cuc i amagar,

l’alegria sempre para,

la felicitat protesta,

trenquen l’olla i tornem a començar.

En el viatge de la vida, tot sovint,

coincideixo amb algun groc.

Compartim somriures i complicitat

i remem per una estona

colze a colze, amb harmonia,

tot portant la barca cap al millor port.

Vull fer una cançó especial,

que enlluerni, color groc.

Tant se val si només som junts una estona,

l’hem de saber aprofitar.

Si flueix aquest moment

amb total normalitat

i ens donem de cor, respecte i alegria,

i energia i simpatia...

potser tu i jo som dos grocs (x2)

Si t’hi pares a pensar és tot sovint

que entremig del dia a dia va i somrius

al costat d’algú que coneixes ben poc,

però t’hi sents prou bé i et passa

que voldries tornar a veure’l

i explicar-li tantes coses... al teu groc.

Vull fer una cançó especial...

Nadal 2009

Aquest any a la meva escola em van demanar textos nadalencs per posar a la felicitació nadalenca. Al final no els van fer servir per a això però un parell de poemes els van aprofitar i van tenir una difusió pública.
En primer lloc van agafar un poema i el van escriure en lletres grans sobre el pessebre que teníem al vestíbul on va poder-lo llegir tothom qui entrava a l'escola. Feia així:

Hi havia una vegada una alegria
i màgia i somriures i un petó,
i nervis de quitxalla i melangia
i records i esperances i il.lusió.
Tradicions, consumisme, loteria,
"tornar a casa" com deia la cançó,
i un món quasi perfecte per un dia
pel regal de la nostra estimació.
Provem de fer que duri la utopia?
No hi tenim res a perdre... Per què no?

Finalment van agafar-me un altre poema (aquest m'agrada especialment) que em van demanar que llegís com a cloenda de la festa que vam fer al pati. Diu així:

Amb una joguina era el rei del món,
tot era possible, tot era preciós,
amb una rialla m'enfrontava a tot,
tothom m'animava, tothom m'estimava
i jo no sabia que era tan feliç.

Ara ple l'estómac, plenes les butxaques
i plena l'agenda de coses per fer,
ara sols em queixo d'allò que no tinc.
M'estresso, m'enfado, no visc, m'atabalo,
i gairebé oblido que és de nou Nadal.

Però dins queda el nen que un dia vaig ser,
que crida, protesta, somia i somriu,
que enyora i reclama tornar a aquell caliu,
que aviva la brasa que de nou escalfa
i a tots us desitja el millor Nadal.

Sempre s'agraeix que la creativitat sigui reconeguda i si a l'altra gent li agrada el que un escriu, et fan sentir doblement satisfet. Sé que pràcticament ningú no llegeix aquest bloc, però si algú s'hi passa podrà trobar aquest petit regal amagat.

Bon Nadal a tothom!

P.S. La foto que il.lustra la notícia és la felicitació familiar d'aquest any amb els guapíssims Ona i Roc

Valoració del concert del 23-10-2009

Com ja vaig explicar-vos en un post anterior, el 23 d'octubre del 2009 vaig dur a terme un assaig de concert al Centre Cultural de Calders. Els 16 assistents van ser uns privilegiats que van poder gaudir del concert en primícia i exclusiva, però a canvi els demanava que em fessin una valoració crítica per ajudar-me a adonar-me del que havia anat bé i malament.
Mica a mica, la majoria d'ells m'han anat fent arribar les seves opinions i des d'aquí vull agrair-los-ho de totes totes. Per a mi han estat molt importants les seves opinions, i en base a elles estic preparant el que haurà de ser el concert del 23 de gener per la Festa Major d'Hivern de Calders.

Des d'aquí vull compartir totes aquestes opinions que m'han fet arribar. Hi ha molts elogis que s'agraeixen i fan pujar l'autoestima, però també hi ha crítiques constructives que agraeixo tant o més. Sovint se'ns fa difícil dir allò que no ens ha agradat o allò que creiem que s'hauria de millorar, no estem preparats per fer-ho, ens sembla que l'altre s'ho prendrà malament o que potser l'ofendrem. Anem al restaurant, acabem de menjar un plat que no ens ha agradat i ens apareix el cuiner demanant "Què, com ha anat?" i sense ganes d'embrancar-nos en converses que ens fan mandra diem "Bé, bé, tot molt bo...". I és mentida, però el cuiner es pensa que aquell plat li surt molt bé...
Per això agraeixo molt als que han estat valents i m'han fet notar coses que podia millorar. I intentaré prendre'n bona nota i millorar, tot i que serà molt difícil que es produeixi una cojuntura com la d'aquell dia...
Un cop més, gràcies a tots els que vau fer-ho possible.

Valoració del concert del 23-10-2009

Contes de Xesco Boix

Enguany es commemora el 25 aniversari de la desaparició de l'animador XESCO BOIX. Poc o molt tots n'havíem sentit a parlar una mica, però, per generació o per influències jo mai no havia escoltat gaire cosa d'ell.
El passat 24 d'octubre a Manresa van fer-li un homenatge anomenat "Sopa de Pedres", en honor d'un preciós conte que ell explicava. Allà enmig de molts actes estava a la venda un senzill cançoner amb cd editat per Félix de Blas. Vam comprar-lo i des de llavors no ha parat de sonar a casa nostra, però sobretot els dos últims talls en que en Xesco Boix explica dos contes: "La granota" i "Abiyoyo".

Són dos contes explicats de manera sublim. Als meus fills els encanten, però jo cada cop que els escolto hi descobreixo nous matisos i em trec el barret davant de la manera com els explica.

El ritme narratiu és perfecte, les inflexions de veu i la utilització de fragments de cançonetes amb la guitarra et mantenen en un estat d'atenció i concentració total. Sents el conte i t'adones que els nens i nenes havien d'estar com hipnotitzats pel magnetisme i carisma que es desprén de la veu.

A més a més, fa participar els nens que ho fan de manera immediata i entusiasta.

Els contes tenen un vocabulari ric i precís i s'hi aprenen paraules i expressions catalanes que en cas de dubte, el Xesco es preocupa d'explicar.

En fi, una meravella de contes. Només us puc dir que en Félix de Blas us pot fer arribar el cançoner amb cd si us hi poseu en contacte a través de la seva adreça electrònica (passatiu@hotmail.com) i que hi ha una plana web dedicada al Xesco Boix (bé, n'hi deu haver moltes) a través de la qual podeu anar entrant en contacte amb el seu univers: www.xesco.cat

I si me n'he sortit, aquí sota podreu escoltar el conte de l'Abiyoyo que espero que us agradi tant com a mi.