Visita a l'Adam

Després de més de 30 anys fent de mestre, encara tinc la sort de viure experiències noves com la que vaig viure el passat 14 de juny.

A finals de novembre del 2024, l'Adam va deixar de venir a la nostra escola envoltat d'un silenci tan respectuós com misteriós.

Mesos després vaig poder donar resposta a les preguntes dels seus companys. L'Adam havia passat a viure temporalment separat de la seva família fins que les circumnstàncies fossin més favorables. Estava a Sant Feliu de Codines en una llar d'Aldeas Infantiles S.O.S. i tenia l'oportunitat de fer-li una visita per tornar-li les seves coses i saludar-lo.

Vam fer-li un àlbum, una plana cada company, amb dibuixos, dedicatòries, frases boniques i molta complicitat.

El dissabte en qüestió vaig agafar el cotxe i vaig conduir escoltant Housemartins i amb moltes ganes de veure'l. Quan vaig arribar i em va veure, va venir corrents i em va fer una llarga abraçada, emocionadíssims tots dos. Després vam anar a la sala de visites, li vaig tornar les seves coses, li vaig donar la foto de la classe signada per tots (que donem a cada alumne el dia del seu aniversari) i l'àlbum que el va fer MOLT feliç. Va riure amb cada dibuix, amb cada dedicatòria, recordant totes les anècdotes compartides... I va voler fer un vídeo per als companys on deia moltes vegades la paraula "gràcies".

Va ser un preciós tancament d'una etapa que havia quedat estroncada abruptament. I vaig tornar cap a casa amb un grapat de fotos molt especials, els ulls entelats i el cor eixamplat, mentre sonava Norah Jones al viatge de tornada.