A finals de novembre del 2024, l'Adam va deixar de venir a la nostra escola envoltat d'un silenci tan respectuós com misteriós.
Mesos després vaig poder donar resposta a les preguntes dels seus companys. L'Adam havia passat a viure temporalment separat de la seva família fins que les circumnstàncies fossin més favorables. Estava a Sant Feliu de Codines en una llar d'Aldeas Infantiles S.O.S. i tenia l'oportunitat de fer-li una visita per tornar-li les seves coses i saludar-lo.
Vam fer-li un àlbum, una plana cada company, amb dibuixos, dedicatòries, frases boniques i molta complicitat.
El dissabte en qüestió vaig agafar el cotxe i vaig conduir escoltant Housemartins i amb moltes ganes de veure'l. Quan vaig arribar i em va veure, va venir corrents i em va fer una llarga abraçada, emocionadíssims tots dos. Després vam anar a la sala de visites, li vaig tornar les seves coses, li vaig donar la foto de la classe signada per tots (que donem a cada alumne el dia del seu aniversari) i l'àlbum que el va fer MOLT feliç. Va riure amb cada dibuix, amb cada dedicatòria, recordant totes les anècdotes compartides... I va voler fer un vídeo per als companys on deia moltes vegades la paraula "gràcies".
Va ser un preciós tancament d'una etapa que havia quedat estroncada abruptament. I vaig tornar cap a casa amb un grapat de fotos molt especials, els ulls entelats i el cor eixamplat, mentre sonava Norah Jones al viatge de tornada.
2 comentaris:
És per coses com aquesta que ets una persona tant excepcional Eladi, bravo!
Ai, Roger, ets tu qui em mira sempre amb molts bons ulls, però t'asseguro que va ser un moment molt bonic, que estic content d'haver tingut la sort de viure.
Publica un comentari a l'entrada