Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

21 de maig 2021

"Semblava que era poc" (poema 2/3)


SEMBLAVA QUE ERA POC

Semblava que era poc. Sovint vivim
comparant-nos tothora i mai guanyem.
Sobretot quan l’edat i la salut
se separen i emprenen els camins
que ja mai no els faran coincidir més.

Semblava que era poc i es feu normal:
cada nova bugada, menys llençols.
Menys moviment, menys força, més dolor,
més pastilles, més pèrdues i més por.
Més poc camí davant i menys claror.

Semblava que era poc: estar-se al llit,
sentir la missa sola al menjador,
les hores al telèfon conversant,
els whatsapp de bon dia i bona nit
i les videotrucades amb els néts.

Mirar-se les esqueles a internet,
sortir fins la placeta a prendre el sol,
posar un grapat de sal al puré dolç,
donar quatre puntades a un mitjó,
somriure perquè avui no estàs pitjor.

Unes bromes, rialles i records,
aixecant el bastó sense fer por.
Una copa de cava celebrant
que avui encara hi som. Et sembla poc?
Semblava que era poc i ho era tot.

(Aquest és el segon dels tres poemes intensos que he escrit durant les darreres setmanes de convivència amb la part final de la malaltia de la Maria Dolors i la preparació per a la seva irreversible mort. Va passar, per exemple, de poder fer passejades considerables per Calafell o Calders, a només arribar amb dificultats a la placeta o ja només caminar per dintre el pis. Mica a mica creixien les limitacions i podien viure's com una derrota o afrontar-se com a oportunitats que encara podien aprofitar-se abans que anessin desapareixent. Quan ja no pots fer una cosa que abans podies, penses "semblava que era poc... qui pogués fer-ho ara...")

5 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

Tens tota la raó, petites victòries cada cop més minses però viscudes intensament. Ànims i fortíssima abraçada!!!

Sabina Redondo ha dit...

Quina sort la de la Maria Dolors: tenir-vos ben aprop ❤

Miles ha dit...

Boníssim i molt emotiu.
Endavant!
Miles

Unknown ha dit...

L'últim vers és una gran síntesi i una gran veritat.En d'altres terres diuen allò de "Virgencita, virgencita, dejame como estoy". Tant de bo que ho tinguessim ben present en molts moments de la nostra vida.

Eladi Martínez ha dit...

Resposta conjunta per a Roger, Sabina, Miles i anònim:
Moltes gràcies pels vostres comentaris que sé que bàsicament són una manera de seguir estant al nostre costat.
Una abraçada!