Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

6 de maig 2021

Mª Dolors


Avui tinc la mateixa necessitat que fa 5 anys, quan va morir el Xep. Vull deixar fixats records i aprenentatges per evitar que el temps me'ls esborri. Ara que t'has mort, Mª Dolors, em ve al cap tot el que he après de tu. Perquè, sense tenir gaires estudis, ens has donat unes quantes lliçons de vida.

Has estat una de les persones més bones que he conegut, sense ni un bri de maldat, sempre disposada a ajudar els del teu voltant, a facilitar les coses a tothom. Generosa fins a l'exageració, no tenies res teu i ho donaves tot als altres. Sempre els altres primer. De fet ja ho deies, que tota la vida havies hagut de fer el que deien els altres: els pares, el marit, les filles... Ho deies en to de queixa, però jo crec que, en el fons, permetre que els altres fossin feliços ja et feia feliç a tu.

Vas fer de la memòria una eina d'amor i amistat. Te'n recordaves de tot: de les dates d'aniversari, dels números de telèfon, de les dates de casament i defunció...Mai no t'oblidaves de res ni de ningú i, detallista, trucaves per felicitar tothom, anaves a visitar els malalts, t'interessaves pels que tenien algun neguit que els preocupava... I si això ho feies amb tothom, encara més amb família més directa.

La família... el teu màxim motor i la teva màxima satisfacció. Procurar perquè tot els sortís bé a les filles i els néts. Saber si havien guanyat el seu partit de dissabte, si els havia anat bé l'examen, si ja es trobaven millor del constipat... T'interessaves en tot moment per nosaltres, amb un interès sincer i molt present. I ens acollies sense condicions en qualsevol moment i ocasió. Sabíem que sempre podíem passar pel carrer Mossèn Vall a qualsevol hora i podríem improvisar un berenar o un sopar, qualsevol excusa era bona per trobar-nos i a casa teva sempre ho celebràvem tot.

Ens queden uns records fantàstics dels estius a Calafell i d'alguns viatges fets tots junts (a París, a Sevilla, a Portaventura...) i els caps de setmana que ens havíeu regalat per celebrar el vostre aniversari de casats en una casa rural. Que bé que ens ho hem passat, quins farts de riure que ens hem fet i que feliç que et feia tenir-nos a tots junts i gaudint de la mútua companyia!

Ja fa 7 anys que la malaltia et va venir a visitar i en tots aquests anys vas demostrar unes ganes de viure i una capacitat de lluita encomiables, que fins i tot els metges han valorat. Vas anar alternant èpoques bones amb nous tractaments quan deixaven de funcionar els anteriors. I en cap moment vas mostrar signes de rendició. Volies tirar endavant per seguir gaudint de la família i tots ens vam implicar en aquesta lluita conjunta que ens va fer una pinya compacta, seguint el teu exemple. Enmig d'aquesta lluita vam haver d'entomar la mort del Xep, que ens va trasbalsar a tots, però que encara ens va unir més. I quan ens vam recuperar del cop encara vam anar a Madrid. I a Planoles.

I quan la malaltia et va comunicar que tenia la partida guanyada i que t'anessis preparant, també has estat un exemple grandiós en aquesta manera d'encarar el comiat. Aprofitant fins el darrer moment, adaptant-te a les limitacions creixents sense rondinar i mantenint el contacte amb la gran xarxa d'amistats i familiars que havies cuidat al llarg de tota una vida. Et passaves el dia amb el telèfon a la mà, encadenant una trucada amb una altra i, entremig, enviant i contestant missatges i rebent visites. Tot el que havies sembrat i cuidat amb tant d'amor, ho has pogut gaudir fins el darrer moment.

Hi ha vides senzilles, que mai no sortiran a les enciclopèdies, però que són un exemple immens d'amor i de valors humans. La teva n'ha estat una i, amb el teu exemple, ens has fet millors a tots. 

Moltes gràcies per tot!
























8 comentaris:

Montse Aloy ha dit...

Ostres acabo de llegir.ho per casualitat des de el móbil.m'he quedat de pedra perque desconeixia que la seva malaltia anès tant ràpida.Ho sento moltíssim magnífica persona sempre atenta als altres.Rebeu el meu condol.Una forta abraçada.

Miles ha dit...

Sempre, sempre, la recordareu com una persona excepcional.
Ànims i endavant!
Petons de colors a tota la família.
Miles.

Judit Martinez Codorniu ha dit...

7 anys de malaltia,quedar-se vídua,perdre el marit que ja sabem que quan es porta tants anys ets com un agaporni,quan en falta un....
Però mai saps quina fortalesa té una persona fins que es va trobant reptes i els superes...
Sí que ha donat unes quantes lliçons sí,lluitant com una valquíria,sabent on és el camí,tenint clar que et fa feliç i on vols arribar...
Sortint-se'n de totes i cadascuna,ben bé que la il.lusió,l'apoderament i l'empenta et porten fins on li demanes.La Dolors n'és un clar exemple.Ha estat preciós ser espectadora de la pinya familiar,jo estic molt orgullosa de com ho heu fet i sou tots tan grans que de ben segur que us quedeu amb el que val la pena i amb temps eliminareu el dolor i enyor que ara debeu sentir.
Gràcies per deixar-m'hi ser i em sento molt afortunada d'haver-la pogut gaudir un dia que es trobava bé,un dia que fardava de família,orgullosa matriarca....
Molt d'amor família,molt de suport i tots plegats com a família heu donat una energia tan enriquidora,tan especial....
Com deia el Txetxu amb un whats:"ara més que mai,petons de colors!"
Gràcies per compartir aquestes delicioses imatges!!

Pablo ha dit...

Soc molt afortunat d'haver-vos conegut. Molt afortunat d'haver conegut a la Dolors. També em va ajudar a mi, escoltant, sense buscar-te solucions com fem tothom perquè ella sabia que només necessitava que escoltessin. Recordo la relació que tenies amb la Dolors, plena d'ironia que feia molt riure i a la vwgada us unia més. Us estimava molt aquesta dona. La Dolors estimava a tothom. Em costa plorar pels que no son de la meva família. Aquesta vegada serà que d'alguna forma la sentia molt propera.
Descansi en Pau i ben acompanyada.

Sabina Redondo ha dit...

Em sap molt de greu Eladi, és molt trist perdre la mare. Dóna una carinyosa abraçada a l'Anna de part meva.
Recordo la generositat de la Maria Dolors i el seu marit, aquella nit que una gran nevada ens va portar a casa seva de la teva ma. Es tal i com ho descrius Eladi i n'esteu ben orgullosos de haver-la pogut gaudir.
També t'envio una forta abraçada per a tu. Ànims als dos i als vostres fills.
Sabina

Eladi Martínez ha dit...

Resposta conjunta per a tots els comentaris (Montse, Miles, Judit, Pablo i SAbina)
Moltes gràcies pel vostre comentari, per les paraules de suport i pel reconeixement cap a la humanitat i bondat de la Mª Dolors, que vau poder constatar en primera persona en un moment o altre. Hem de considerar-nos afortunats d'haver-la pogut conèixer i haver pogut gaudir de la seva companyia i el seu bon fer. Recordem-la sempre!
Eladi

Àngels Olivera ha dit...

Dona que porto en la memòria i el cor per una nit de neu que ens va acollir a casa seva sense haver-nos vist abans. Senzillament perquè necessitavem la seva ajuda i ella estava allà per oferir-nos-la. La recordarem Eladi i tant que la recordarem. Desitjo que el vostre dolor es vagi apaivagant i us resti a la memòria dies com aquests viscuts amb ella. Petons de colors

Eladi Martínez ha dit...

Àngels, gràcies per les teves paraules al voltant d'una nit de neu.
Una abraçada!