Ikigai

 Acabo de descobrir aquest concepte mil·lenari japonès i el trobo d'allò més interessant i revelador. La traducció literal seria "una raó per viure", una motivació, un motiu per aixecar-se cada matí amb ganes de viure.

Es tracta d'identificar una cosa en la que siguis bo, que t'apassioni fer-la i amb la qual creguis que aportes alguna cosa positiva al món. Si a més a més et poden pagar per fer-ho, llavors ja has fet bingo.

Si encara no has trobat el teu ikigai, qualsevol moment és bo per posar-s'hi i donar més plenitud a la teva vida. Cal preguntar-se quin és l'element en què et trobes a gust, per a quines coses tens facilitat, amb quines activitats et passa el temps volant, què t'agradava fer de petit... Tot això ens pot ajudar a trobar el nostre ikigai si no ho tenim clar.

També hem de tenir en compte que si complim alguns dels requisits de l'ikigai, però no tots, ens podem trobar en les interseccions que en aquest diagrama estan explicades en els quadres blancs exteriors. Per exemple: et pots sentir realitzat i gaudir fent una activitat, però si no te la paguen, no en podràs viure.

Un cop coneguda una mica la teoria passo a analitzar si fent de mestre estic seguint el meu ikigai:

1. Estimo fer de mestre? Sí, m'hi sento realitzat i m'ho passo bé fent-ho.
2. Sóc bo fent de mestre? Modèstia a part, crec que puc dir que sí. Connecto fàcilment amb els infants, els respecto, els valoro, trobo maneres de fer-los entendre les coses, procuro fer que s'ho passin bé a les meves classes, al mateix temps que aprenen...
3. Em paguen per fer de mestre? Sí. I fa molts anys que puc pagar les factures així.
4. El món ho necessita? No en termes absoluts, però sí que el món necessita bons mestres i si puc arribar a considerar-me'n, llavors també cobriria aquest vessant.

Però alguna vegada he comentat que hi havia altres professions que he exercit de manera amateur i m'agraden molt com les de periodista (amb la revista LA CALDERINA), cineasta (amb els curtmetratges que he fet) o escriptor (amb els poemes i contes que sempre he escrit). De fet, sovint he dut a terme incursions d'aquest tipus a l'escola, com a mestre, unint una mica les diferents passions.

I si sorgís la possibilitat de dedicar-me professionalment a l'escriptura i publicació de llibres? Seguiria el meu ikigai?

1. Estimo esciure? Sí, m'hi sento realitzat i m'ho passo molt bé fent-ho.
2. Sóc bo escrivint? Cada cop que publico un conte hi ha molta gent que m'ho diu i, modèstia a part, crec que certa qualitat puc dir que la tinc.
3. Em paguen per escriure? De moment, no. Sí arribés a donar-se aquesta circumstància (que no sembla pas gaire fàcil d'assolir) en podríem parlar.
4. El món necessita els meus escrits? Ara com ara, crec que el món sobreviu igual de malament amb els meus escrits que sense, però si arribés el  moment que a molta gent li agradessin i els fes feliç llegir-los, en podríem parlar.

Així, doncs continuaré seguint el meu ikigai i, sempre que pugui, el diversificaré en les diferents coses que em fan feliç, al mateix temps que em donen de menjar.