Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

28 de nov. 2020

Les cançons de Ferran Palau

Ferran Palau... Havia escoltat de tant en tant el seu nom i sempre amb bones referències. Els seus discos sempre reben crítiques excel·lents per part dels periodistes musicals, però no és una música massa coneguda ni comercial. Aquesta setmana, que he estat confinat a casa, hi vaig anar a parar i vaig escoltar moltes de les seves cançons i em van agradar molt.

Destacaria de les seves cançons que són boniques, delicades, cristal·lines... tenen un tempo lent i una instrumentació delicada que les embolcalla com un regal fràgil. I la seva veu suau i melòdica que les va desgranant i ens les peix sense cap mena de pressa.

Us en presento unes quantes, per si ho voleu provar. La primera "L'univers", la més coneguda. I després unes quantes més que m'han agradat especialment.

T’estimo com estimen els adolescents Despertes una part de mi que no conec Coneixes bé les pedres del camí que fem Camí que fem Faria tantes coses que no sé què fer Recordo que et mirava sense esperar res I guardo aquesta imatge per quan tu no hi ets Quan tu no hi ets Somio que estem sols al mig de l'univers I volen orenetes a càmera lenta I qualsevol preocupació desapareix Somio que estem sols al mig de l'univers I volen orenetes a càmera lenta I qualsevol preocupació desapareix Desapareix, desapareix... Ressonen les històries que no m’han passat Però ja no me’n recordo ni de la meitat El nostre ecosistema no té gravetat No té gravetat Funciono com funcionen els medicaments Només em necessites una mica més I demà quan et llevis tot estarà bé Tot estarà bé Somio que estem sols al mig de l'univers I volen orenetes a càmera lenta I qualsevol preocupació desapareix Somio que estem sols al mig de l'univers I volen orenetes a càmera lenta I qualsevol preocupació desapareix Desapareix, desapareix, desapareix...

TORNAR A COMENÇAR

ESTRANY


MITJANIT