Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

11 de nov. 2020

En la mort del Joan Reyes

“Es caprichoso el azar...”

Aquests versos de Joan Manuel Serrat em venen el cap per parlar de la nostra història... Érem veïns i només dues cases ens separaven, però encara no ens havíem conegut. I llavors vaig començar a muntar una candidatura per l’Associació de Veïns i el Ramírez (una de les persones amb qui jo havia contactat) et va convidar a la reunió (allà us vaig conèixer al Pablo i a tu, quina sort que vaig tenir!). I vam estar quatre anys formant part de l’Associació de Veïns i tot sovint venia a casa teva a portar-te els papers perquè tu no tenies ordinador i no et podia passar la informació per correu electrònic. I va sorgir la simpatia, el respecte i l’amistat.

Perquè jo em considerava amic teu, malgrat els 30 anys que ens portàvem i les moltes coses que ens podrien separar (jo del Barça i tu del Madrid, jo independentista i tu no...). Les estones al teu costat sempre eren agradables. Sovint venia amb els nens i tu te'ls estimaves molt... Sempre deies que l’Ona era la més guapa de tota La Guàrdia i que quan fos gran tindria cua de pretendents... I els deixaves jugar amb les joguines que tenies al garatge de quan els teus fills eren petits. I els vas regalar la patineta i la moto... Eres tot generositat! Sempre que passàvem per casa teva sortíem carregats... Ous de les gallines, sucs de fruites, galetes i encara a vegades alguna moneda... perquè sí, perquè eres així!

I mentre els nens jugaven, tu i jo sèiem i xerràvem. I t’asseguro que guardo un gran record d’aquelles estones. Sempre em deies que nosaltres anàvem massa de bòlit, que no érem mai a casa, que no teníem mai temps per parar a fer la xerrada... Perquè tu tenies aquella saviesa de les persones que han viscut molt i s’han adonat del que és realment important. I seure una estona a l’ombra amb una cervesa i parlant amb un amic és molt més important que el que fem normalment, sempre corrent amunt i avall sense anar enlloc... Jo sempre sortia feliç i relaxat de casa teva...

Durant uns quants mesos ens vam veure molt sovint. Jo volia encimentar el pati de darrere de casa i et vaig demanar consell. De seguida et vas presentar amb les eines i em vas fer una obra fantàstica. Eres un gran paleta, sabies tots els trucs de l’ofici i gaudies treballant i ensenyant el que sabies. Va ser un goig fer de manobre amb tu i aprendre una mica a fer de paleta, però sobretot gaudir de la teva companyia, la teva amistat, la teva conversa i el teu bon humor tots aquells caps de setmana que anàvem avançant l’obra.

Quan la Matilde va caure malalta, vau començar a parlar de vendre-us la casa. Les circumstàncies obligaven, però es notava que volies allargar-ho tan com fos possible perquè La Guàrdia, Calders, era un lloc estimadíssim per tu i no volies acabar-te’n d’allunyar. Però al final vau trobar un comprador i vau marxar. I llavors vam comprovar que realment érem amics perquè vam saber mantenir el contacte amb els missatges de whatsapp, alguna trucada i alguna visita a Manresa per portar-te la revista de Calders o la felicitació de Nadal.

Ara fa poc més d’un any va morir la Matilde i això va ser un cop molt dur per a tu. La vas cuidar de manera exemplar durant tota la vida i encara més en la seva malaltia. És admirable tot el que vas fer per ella, el que sempre has fet pels teus fills i néts i per tothom qui has tingut al costat. La teva generositat i solidaritat són un exemple a seguir.

I sense la Matilde crec que vas perdre una raó de viure... La salut, aquella salut envejable que malgrat els 80 anys i algunes molèsties et permetia fer coses increïbles i t’havia mantingut actiu en tot moment (cuinant, fent la neteja de la casa i fent feines de paleta), et va començar a abandonar. Jo crec que quan els ànims van decaure, el cos es va començar a deixar anar.

Però seguíem intercanviant missatges, m'interessava per tu, t’enviava fotos i vídeos dels nens (que sé que t’agradaven moltíssim) i també alguna foto de La Guàrdia que et feien posar nostàlgic. I sempre dèiem que un dia pujaries a casa nostra, però aquest dia ja no arribarà mai.

Te n’has anat i estic trist perquè se m’ha mort un amic. Però estic content i agraït que l’atzar (aquest atzar capriciós de la cançó del Serrat) ens fes coincidir en un racó de Calders i haguem pogut fer junts un tros d’aquesta travessa.

Espero guardar per molt temps el record de la nostra amistat, Joan. 

Gràcies per tot i fins a sempre! 








8 comentaris:

Pablo ha dit...

La marxa del Reyes és com quan cau un pont romà. Sembla imverosimil per l'aparença de fortalessa. Suposo que la marxa de la Matilda ha representat la caiguda d'un pilar, i amb l'altre has aguantat fins que el cos ha dit prou. Molts anys de diferència però no prous per aconseguir que quan arribi a l'edat amb la que et vaig coneixer vulgui ser tant feliç com tu mostraves.
"El buda" et recordarà cada vegada que passi per davant de la teva torre, cada vegada que cerqui espàrregs a aquells racons que em vas cedir. Descansa amb la Matilda i continua sent feliç.

Anna ha dit...

Avui ha marxat un dels grans....un gran home, una gran persona i amb un gran cor. Disposat sempre a donar-te un cop de mà, sempre amb la rialla dibuixada a la cara i una transparència i senzillessa que es feia estimar. Sempre tenia unes paraules agradables i sinceres per dir i les portes de casa obertes de bat a bat. El Roc i l Ona sempre volien passar per casa el Joan i la Matilde. Quina sort haver-vos conegut i poder passar grans estones. Us portarem dins dels nostres cors, descansa en pau Joan i fes-li un petó a la Matilde des de Calders










Roger Berenguer ha dit...

No vaig arribar a conèixer-lo, però me n'havies parlat força. Us acompanyo en el sentiment d'aquesta pèrdua. E. P. R.

Eladi Martínez ha dit...

Pablo, quin comentari més maco i sentit.
Descansi en pau i sentim-nos afortunats de la sort d'haver-lo conegut i tractat.
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Anna,
que maco sentir-se tan trist per la mort d'una persona... Això vol dir que hi hem tingut un tracte i una relació prou profunda com per valorar-la i sentir-nos agraïts. Un bon cel! Sempre el recordarem!
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Roger, moltes gràcies pel condol i ànims per la part que et toca ara a tu!
Eladi

Miles ha dit...

Jo el vaig tractar molt a la meva infància i adolescència perquè, a més de veïns, eren familiars. Recordo molt la sintonia que tenia amb el meu pare, encara que era molt més jove, i amb això t'ho dic tot.
Tens tota la raó....
Es caprichoso el azar y a las pruebas me remito.

Petons de colorsss família.

Miles

Eladi Martínez ha dit...

Miles,
no tenia clar si eren familiars i/o coneguts o no. Quan vaig veure que era de Marinaleda, vaig tenir-ho més clar.
Una gran persona! Una gran pèrdua!