Aquesta vinyeta de l'Armengol ho expressa a la perfecció...
La monarquia, els jutges, les forces policials, el poder eclesiàstic, molts grups periodístics... tots plegats, des d'España, se'ns pixen a la boca. Agafen les lleis com si fossin avions de paper i les dobleguen i les llencen cap on els dóna la gana. I a cada cosa que decidim legítimament a les urnes, ells s'hi pixen a sobre i ens les tiren enrere.
Empresonen els Jordis per pujar dalt d'un cotxe a desconvocar una manifestació...
Empresonen els nostres polítics legítims per convocar el referèndum de l'1 d'octubre...
Destitueixen el president legítim Carles Puigdemont i tot el govern català a través de l'article 155...
Impedeixen la investidura del mateix Carles Puigdemont, de Jordi Sánchez i de Jordi Turull després de les eleccions del 21D del 2017...
Acusen de delictes gravíssims independentistes pacífics amb raons ridícules (tenir un xiulet i una carota... tenir serradures i productes químics normals en qualsevol casa...) que disfressen de terrorisme, com en el cas de la Tamara o els detinguts en els dies previs a la publicació de la sentència contra els presos polítics...
I avui, per reblar el clau:
Condemnen el Jordi Pesarrodona per desobediència per defensar el col·legi electoral de Sant Joan de Vilatorrada i rebre garrotades...
Inhabiliten el President Quim Torra per mantenir penjada una pancarta en defensa de la llibertat d'expressió i a favor dels presos polítics i els exiliats...
No hi ha dret!
És indignant i vergonyós!
D'aquí uns quants anys els Tribunals europeus segurament ens donaran la raó en la majoria d'aquestes sentències injustes, però mentrestant què hem de fer?
Doncs no rendir-nos ni desanimar-nos i persistir, persistir i persistir i cadascú des de la nostra humil posició demostrar als nostres polítics que no ens interessen les seves estúpides batalletes i que mai no hem demanat a qui votava el que estava al nostre costat al col·legis electorals el dia 1 d'octubre, o a Brussel·les, o a Perpinyà, o a Madrid, o a les Marxes per la Llibertat o en qualsevol dels moltíssims actes multitudinaris en que hem demostrat i demostrarem mil i una vegades que seguim tossudament alçats envers el nostre objectiu irrenunciable que no és altra que la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!!
Acabo amb unes fotos de la concentració de protesta d'avui a Calders:
2 comentaris:
De moment anem perden batalletes. Si al final la victòria és nostra, tot això NO haurà tingut importància.
Eladi, com sempre la claves! I la vinyeta és la realitat pura i dura, per desgràcia!
Visca Catalunya lliure!
Publica un comentari a l'entrada