U-NI-TAT!

2 de novembre de 2018.
El dia que fa un any que Oriol Junqueras i Joaquim Forn estan empresonats, es fan públiques les peticions de penes que fan la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en el judici contra els polítics catalans empresonats arrels dels fets d'octubre de 2017. Unes penes que sumen un total de 214 anys de presó! Una burrada i, sobretot, una injustícia!

Al llarg del dia rebo diferents inputs que em porten a escriure aquesta notícia amb un títol inequívoc: U-NI-TAT!

1.- D'una banda aquest és un crit que cada cop surt més en les concentracions a Lledoners, un clam popular que demana als polítics que es deixin de diferències i tanquin files cap a un objectiu comú com fem el poble. Estem tips que no es posin d'acord ERC, la CUP, el PDCat... Estem tips que malbaratin el capital humà que entre tots vam atresorar el dia 1 d'octubre de 2017, lluitant TOTS JUNTS per un objectiu comú...

2.- Al llarg del dia em crida l'atenció una escenificació que veig repetides vegades en les connexions televisives que van fent als diferents actes organitzats al territori: Quim Torra i Roger Torrent fan una declaració conjunta de valoració de les peticions de penes... Pere Aragonès i Elsa Artadi surten junts a l'exterior de la presó de El Catllar... Lluís Llach demana explícitament la unitat d'acció política en un abrandat parlament a Lledoners... Quim Torra diu solemnement que Catalunya no votarà els pressupostos del PSOE i que dóna per tancat el marge que va donar a Pedro Sánchez... Tot plegat em dóna la sensació que potser estem arribant a un altre moment en que ens deixarem de tonteries i tornarem a fer un front comú independentista contra les agressions que estem rebent.

3.- Llegeixo un parell d'articles del Vicent Partal (article 1, article 2) on explica que sembla que es reprèn el contacte entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. No aconsegueixo entendre què pot haver arribat a passar entre 2 persones intel·ligents i patriotes que els hagi fet trencar ponts de diàleg... No puc entendre que diferències personals entre 2 persones que comparteixen els objectius finals de país puguin fer encallar el destí de tot un país... Entenc que el fet que un sigui a la presó i l'altre a l'exili dificulti la comunicació, però no entenc que hagin arribat a aquest extrem... Però sigui com sigui, celebro que hagin arribat a un punt en que aparquin les diferències personals i es comencin a plantejar estratègies comunes... És un bon senyal més que se suma als anteriors...

4.- Vaig a la ferreteria i a l'hora de pagar l'amo, que em veu el llaç groc i la placa de "Llibertat presos polítics", em diu si em pot fer un comentari personal...

- I tant...
- No creus que ja n'hi ha prou de llaços grocs i cançonetes? No creus que hauríem de fer alguna cosa més? He sentit les penes que demanen i m'he quedat fet pols... Se'ns estan follant per tot arreu i nosaltres anem amb els llaços grocs...

I li dic que l'entenc però que les coses s'han de fer bé, que si Europa, que si la situació econòmica, que els judicis... però en el fons l'entenc... portem un any fent "bé" les coses i els nostres presos polítics porten un any a la presó i estan preparats per passar-se'n uns quants tot i que saben que al final sortiran amb la raó, com va sortir Mandela al cap de ... 27 anys!!
I penso que l'única manera d'accelerar aquests tempos és recuperant la força que ens va fer invencibles el dia 1 d'octubre: la unitat... aquesta unitat que avui sento que es va tornant a a despertar...

5.- I avui al matí trobo una història deliciosa pel facebook... La resumeixo.
Durant la guerra civil espanyola, avions alemanys bombardegen un poble basc. Una de les bombes queda clavada a la plaça però no esclata. Ningú no gosa tocar-la per por que acabi esclatant. Al cap del temps un noi decideix desmuntar-la per treure-la d'allà. A la punta de la bomba, on hi ha el detonador, troben un paper escrit en alemany. Busquen a una noia que havia viscut a Alemanya perquè els ho tradueixi. El paper diu: "Salut! De part d'un obrer alemany que no mata treballadors." Després de valorar-ho, decideixen deixar la bomba al lloc on sempre havia estat com a símbol de la resistència, la fi de la por i el poder del poble amb consciència de classe.

M'ha semblat que era una imatge que representava el poder de la unitat.

Segurament aquesta anècdota és llegendària perquè no es diu el nom del poble (i si fos certa segur que estaria tot més documentat) però remenant per internet he vist que hi havia molts exemples reals i documentats de bombes que no van esclatar i que duien missatges dels obrers que les fabricaven:

"...en la retaguardia del sector de Pozuelo hallaron varios proyectiles sin explotar y que uno le llamó la atención porque tenía un cartón blanco en el sitio de la espoleta. En él pudieron leer por un lado 'Sorpresa', y por el otro 'Compañeros, de los proyectiles que saldrán de este cañón, no temáis que no explotará ninguno. Soy de los vuestros. U.H.P'. (Uníos Hermanos Proletarios)."

"...En uno de los telegramas encontrados se informa desde Alicante que "los técnicos rojos" hallaron en el interior de unos proyectiles estas palabras: 'Españoles, somos hermanos vuestros y no queremos haceros ningún daño'. Según refleja el informe, esta misma frase se había encontrado también en la espoleta de un obús tras un bombardeo en Madrid..."

"Otro escrito, éste desde Barcelona, recogía que en el último ataque entre las bombas que no estallaron hubo una "que se clavó doce metros bajo tierra, y una vez sacada, se encontró esta inscripción en un trozo de hierro en la espoleta: 'Los obreros antifascistas de Palma de Mallorca saludan a sus hermanos'."

"Otra de las comunicaciones del S.I.P.M. (Servicio de Información y Policía Militar), al servicio de Franco, alarmaba de este suceso: "Algunas de las bombas arrojadas por la Aviación Nacional en Sagunto, en alguna parte de Extremadura y en Jaén, al ser examinadas por técnicos rojos, resultó que contenían un papelito con la inscripción. 'La que pase por mi mano no explotará'". 

Desconeixia aquests fets històrics i m'han recordat el que va passar amb les urnes del referèndum de l'1 d'octubre. 
Tots units vam burlar la intensa vigilància de l'Estat Espanyol.
Tots units vam enfrontar-nos a la violència de les forces policials. 
Tots units vam desafiar els guió històric plantejat per Espanya.

Durant aquest any hem perdut aquesta unitat. La violenta repressió de l'Estat Espanyol (presons, exilis, 155...) ha fet que els polítics dubtessin, tinguessin por, es miressin de reüll, no tinguessin clara quina era la millor opció...

Però ahir vaig tenir una revelació. 

La millor opció es diu "unitat". 

I ho dic en veu ben alta i marcant bé les síl·labes: 

U-NI-TAT!