Mai no he celebrat el dia de Sant Josep com a dia del pare, però si que tenia 2 Joseps a qui he estimat molt i procurava felicitar: el Xep i el Josep Vacas.
I avui no els tinc...
No els tinc?
Els tinc i no els tinc perquè no puc veure'ls ni tocar-los però de tant en tant quedem en algun replec de la memòria, en les ditades d'alguna fotografia, en la pàgina rebregada i tacada de tinta d'alguna agenda, en les notes d'una cançó que sobrevola l'habitació, en un somni estrany que no recordo ben bé com anava... en fi, segur que molts ja sabeu què vull dir i no ho entendreu pas millor si faig la notícia més llarga.
A vegades un fa veure que parla amb ells i els diu "Allà on sigueu...", però no són "allà", són "aquí": en tinc bocinets dins meu i per això segueixo pensant en ells... i ho faig amb agraïment i amb un somriure!
Per molts anys, nois!
2 comentaris:
Totalment d'acord Eladi, moltes felicitats i que per molts anys entre tots fem perdurar el seu record.
P. d C.
Gràcies, Roger!
P.d.C.
Eladi
Publica un comentari a l'entrada