La seva família emprenia un nou projecte vital (professional i familiar) que els duia a França, d'on era originària la mare.
El Paúl se'n va anar a França i al cap d'un temps vam saber que de França havien viatjat fins als Estats Units.
De tant en tant rebíem algun correu on ens explicaven per on passaven, però mai no vam trobar el moment de contestar-los (que malament!).
Fa pocs dies vam saber novament d'ells i ens van dir que havien anat a espetegar a... Berga! I que el Paúl tenia moltes ganes de veure el Roc... Després de 4 anys!
Li vam dir al Roc i de seguida vam posar fil a l'agulla per anar-hi aquest dimarts festiu del 6 de desembre.
Quan li vam confirmar que ja havíem quedat en ferm, vam assistir al primer d'aquests màgics moments en què el somriure no li cabia a la cara. Es va posar boig d'alegria. Va somriure, va cridar, va saltar, va córrer per la casa totalment esverat i il.lusionat...
Després va dedicar-se a fer-li un regal de retrobament i... avui han passat el dia junts i no em puc resistir a ensenyar-vos dues fotos amb uns dels somriures més macos que li recordo.
Potser per Nadal el Paúl vindrà a casa nostra i tornarem a gaudir d'aquests somriures...
3 comentaris:
Gran retrobament..un dia fantàstic..i uns somriures i unes mirades senzilles i espontànees que surten del cor.
Per repetir ven aviat!!
Rectifico! Si que veu enviar alguna resposta en aquests 4 anys!
En Paúl també va tenir aquest somriure que no cap a la cara...Encara que els primers moments del retrobament ningú ho hauría dit!! ha Ha!! Crec que el retrobament va ser maco per ells i a nosaltres, ens ha donat la oportunitat de coneixer-nos un pel més...
Es veritat que la história amistosa del Paúl i del Roc te alló especial...a veure a ón els porta...Fins aviat!
Una molt bonica història amb la que hauríem d'aprendre els més grans...
Una abraçada a tots dos...
I molts petons de colors als pares/mares... i a l'Onaaaa.
Miles
Publica un comentari a l'entrada