Atents als petits plaers

Em costa una mica fer aquesta noticia perquè és la que ha de substituir la del comiat del Xep, però ho faig sabent que la vida continua i que és una noticia digna de substituir-la perquè parla de coses que el Xep també sabia apreciar: els petits plaers.

Ja feia dies que havia anat fent un llistat de petites coses quotidianes gratificants, petits moments de bellesa o de felicitat que estic content de saber copsar i apreciar. Coses senzilles i quotidianes que potser hi ha gent que no s’adona que passen, mentre esperen que passin grans coses que potser mai no passaran: la felicitat senzilla i serena dels petits moments... dels petits plaers...

• ...estar al llit amb l’Anna quan anem a dormir o quan ens despertem, buscar-nos i simplement abraçar-nos demostrant-nos l’estimació sense paraules...
• ...posar-me davant l’armari dels CD buscant algun disc que faci molt temps que no he escoltat, anar-los rastrejant tots fins trobar-ne un que, de cop, tinc moltes ganes d’escoltar. Saber que aquell dia he d’anar sol al cotxe i podré escoltar-lo a tot volum, sentint les pessigolles al paladar que em portaran els records de les sensacions del passat...
• ...estar dinant a casa dels meus pares i sentir el meu pare xiulant a la cuina mentre fa el cafè. I de cop adonar-me que tota la vida ha estat xiulant per casa i que aquesta banda sonora passa sovint davant meu sense adonar-me’n... i somriure...i pensar que m’agrada sentir-lo xiular...
• ...veure que ve l’Anna a dir-me una cosa i, per la cara que fa, pel context o per una màgica intuïció, estar completament segur que sé el que em dirà. Esperar que m’ho digui i somriure feliç d’aquesta connexió després de tants anys de coneixença...
• ...estar conduint al matí cap a la feina i adonar-me de la boira que puja muntanya amunt, d’un cel estranyament net, d’uns rajos de sol que travessen els núvols i esquitxen el paisatge, d’un verd diferent del d’ahir dels camps...d’un paisatge que sovint m’acompanya sense que me n’adoni, però que, de tant en tant, assaboreixo amb tot el que té de màgicament quotidià...
• ...com a final d’un plàcid dinar de dissabte, desgranar tranquil·lament una magrana gra a gra, inundar el got ple de granets de magrana amb suc de taronja i degustar aquestes magnífiques postres sota un sol que inunda el menjador sense cap pressa per acabar...
• ...algun vespre del cap de setmana, sense cap feina urgent per fer, seure al sofà amb els peus aixecats davant de la llar de foc i intentar fer un Sudoku sense pressió...
• ...anar al bosc perquè ens estem quedant sense pinyes i branques per a la llar de foc. Passar-hi una horeta en contacte amb la natura i anar omplint les diferents caixes. Tornar a casa amb el maleter ple, els pulmons nets, el cervell esbargit i la satisfacció de la feina feta...
• ...estar escoltant una cançó a l’Spotify, anar a “Artistas relacionados” i escoltar cançons d’un artista a qui no coneixies fins ara. Descobrir una cançó que t’encanta i pensar que segurament molt poca gent del teu entorn deu conèixer aquella cançó...
• ...estar esmorzant al matí i sentir un sorollet a fora, mirar per la finestra i descobrir uns esquirolets jugant pujant i baixant dels arbres, quedar-se amb el nas enganxat als vidres i un somriure mentre segueixes les seves evolucions fins que desapareixen entre els arbres...
• ...estar a la classe explicant algun tema i aprofitar que tots estan atents per fer una brometa subtil, mirar les cares inexpressives dels alumnes fins que un comença a somriure perquè ha entès la broma, mirar-lo i somriure-li de manera còmplice...
• ...Després de llargues jornades de feina concentrada i anar a dormir tard, donar per acabada la feina dels informes de l’escola o de la revista LA CALDERINA, enregistrar l’últim fitxer i baixar feixugament cap al menjador amb la barreja justa de cansament i satisfacció i pensar que em mereixo algun premi. Agafar un bombó i/o deixar-me caure al sofà davant de la tele, cobrant-me’l...
• ...escoltar la rialla desfermada i encomanadissa del Roc davant d’alguna bestiesa d’algun programa de la tele (Polònia, Crackòvia, Zona zapping...) o veure la rialla plena d’orella a orella de l’Ona quan acaba la seva actuació brillant al concert de l’escola de música...

Petits detalls que quan anem atabalats ni ens adonem que passen, però quan estem prou atents els descobrim i els gaudim com el que són: petits plaers...