Seguint-lo he visitat una bona colla de pobles de la comarca i de les comarques veïnes i sovint, massa sovint, sento vergonya aliena davant del comportament dels pares dels jugadors.
S'esveren, pateixen, s'enfaden i se'ls escalfa la boca... llastimosament critiquen les errades dels seus propis fills, critiquen les decisions dels entrenadors, insulten les accions dels rivals que consideren incorrectes i insulten les decisions dels àrbitres...
De manera repetitiva, interessada i injusta, sense tenir en compte que aquells pobres àrbitres estan fent una feina necessària i difícil, sense gens ni mica d'empatia, sense deixar-li cap marge de confiança, sense tenir en compte que són persones que segurament estimen el futbol i intenten fer-ho tan bé com saben... i sense tenir en compte que es tracta d'un partit de futbol, d'un esport, jugat per nens i que el que hauríem de considerar més important tots plegats és que s'ho passin bé i que n'aprenguin i que facin equip i practiquin uns valors educatius i humans.
Aquest cap de setmana comença una campanya de la Federació Catalana de Futbol que s'anomena "ZERO INSULTS A LA GRADA" i jo hi estic rotundament a favor.
- Al principi del partit tots els participants exhibiran una pancarta amb el lema "PROU VIOLÈNCIA AL FUTBOL"
- Durant el partit si hi ha insults i/o amenaces des de la grada, l'àrbitre podrà aturar el partit i avisar els delegats perquè intervinguin.
- Al final del partit, i en senyal de respecte, tots els participants (jugadors, àrbitres i entrenadors) se saludaran educadament.
Tant de bo serveixi per millorar el comportament de tots plegats!
5 comentaris:
Completament d'acord!!!
On s'ha de signar?
Petons de colors
Miles
Com sempre jo seré el "Don Pésimo" i, esperant que la iniciativa qualli i estant-hi totalment d'acord i a favor- crec que serà "flor d'un dia". La gent mal educada hi serà sempre, i fan servir "l'esport" com a vàlvula d'escapament de les seves frustracions i desgràcies, fent-ho pagar als seus propis fills, que han de ser el "Messi" o "Cristiano" que ells no han arribat mai a ser.
Només fa falta seure a la meva grada al bàsquet qualsevol diumenge de partit per corroborar-ho, a una altra escala però igualment greu. Gent feta i dreta cridant i insultant com energúmens, amb els seus fills al costat.
No anem gens bé, gens.
Miles,
no s'¡ha de signar... s'ha de predicar amb l'exemple... i nosaltres ja ho fem!
Eladi
Roger,
entenc el teu "pessimisme".. jo també el sento una mica... Però després penso que fa 30 anys els mestres fumaven a les aules i els amos dels gossos ni es plantejaven recollir la merda dels seus animals i ara són realitats que han canviat i, tot i qeu hi ha algunes excepcions, estan molt implementades... i espero que en aquest cas també s'hi pugui arribar... ni que sigui mica a mica i a base de pals...
Eladi
Tant de bo!
Publica un comentari a l'entrada