Pros i CONTRES

Estic a la recta final d'aquest període de 15 dies de baixa que he hagut de passar per recuperar-me de l'operació de reconstrucció del lligament trencat i dels més de 2 mesos que hauré hagut de passar parcialment incapacitat i amb la mà enguixada, amb els pros i contres que això suposa.

D'entrada el pitjor de tot és haver de donar tanta feina a l'Anna i haver de comprovar com ella va de bòlit i passa molts més nervis que de costum perquè, tot s'ha de dir, el Roc i l'Ona tampoc no han col.laborat gaire. Això em sap molt de greu.
A nivell més pràctic ella ha hagut de fer tots els desplaçaments en cotxe i no hem pogut compartir ni les tasques ni els moments de conducció com fèiem sempre. També s'està havent d'encarregar de tota la part de rentar plats i planxar, que habitualment feia jo i això la fa plegar més tard cada dia i més cansada com per posar-se a fer la seva feina de l'escola, que va quedant una mica endarrerida.
Hi ha algun detall pràcticament patètic com haver de demanar-li que em talli les ungles... sí, ja sé que és una tonteria, però en moments com aquests és quan t'adones que no serveixes per gaire cosa i que dónes molta feina.

També he hagut de donar feina als companys de l'escola, però això ja és una cosa habitual que necessitem i patim tots i ja entra dins de la normalitat.

Els dies que he estat a casa, tot i que ja sabeu que jo convisc força bé amb la meva soledat, aquesta vegada se m'han anat escapat sense que estigui del tot content del profit que n'he tret. A priori semblava que serien uns dies de descans en què podria llegir molt, escoltar música, mirar pel.lícules... però a la pràctica m'he autoimposat dedicar aquests dies a fer molta feina de l'escola (correccions endarrerides, preparacions de tasques que tenim engegades i jo podia anar fent des de casa...). I he fet força feina, però és una feina feixuga i que necessita molta concentració i amb la qual m'he anat saturant i llavors em distreia amb la ràdio, amb el facebook i al final treballava menys del que hagués volgut sense haver pogut gaudir de les meves aficions.

En fi, ja veieu que no salto d'alegria...
Malgrat tot, anem a buscar alguns "pros":

• he descobert el transport públic Calders-Manresa (tot i que és car i lent i m'ha fet perdre algunes hores...)...
• he avançat en part de la feina escolar que volia avançar (però no me l'he treta tota de sobre... de moment)
• he pogut anar a buscar els nens a l'escola, que és una cosa que els fa molta il.lusió...
• he tingut temps de dissenyar i decorar el segon guix...
• vaig poder anar a l'escola dels nens a explicar un conte en francès, "Les trois petits cochons", dins d'un projecte que ofereix a les famílies la possibilitat d'anar a explicar contes en altres llengües. I això va ser molt xulo i ens va fer molta il.lusió a tots.

Us deixo amb un parell de fotos dels "pros" mentre m'acabo de menjar els "contres" amb patates... Que torni ja la normalitat!!