Muriel Casals: gràcies i fins sempre

No pot ser molt llarga aquesta notícia perquè, d'una banda, ja està tot dit a través de declaracions i articles en tots els mitjans de comunicació i, de l'altra, tampoc no tinc un coneixement prou profund del personatge.

Ha mort Muriel Casals, la que fou presidenta d'Omnium Cultural des del 2010 fins al 2015, quan ho deixà per entrar a formar part de la llista de "Junts pel Sí". Impulsora de les grans mobilitzacions de l'independentisme català i portaveu i capdavantera (juntament amb Carme Forcadell i Josep Mª Vila d'Abadal) de l'anomenada societat civil que ha impulsat i esperonat la política catalana dels últims anys per anar avançant pas a pas en el camí cap a la independència.
Els seus companys en aquests moments històrics la qualifiquen com "la millor" perquè en ella es reunien moltes virtuts i cap defecte: valenta, honesta, lleial, ferma, conciliadora, afable, dialogant, constructiva, digna, lliure, constant, generosa, lúcida, serena, persistent, treballadora, tenaç, responsable, preparada, sòlida, convençuda, eficaç, compromesa, fidel... i profundament respectada per tothom.

Sembla que en els darrers anys el seu paper ha estat cabdal en diversos moments i la seva mort, tot i que malauradament esperada, igualment ens ha deixat un pòsit de tristor a tots.
Descansa en pau, Muriel.
Moltes gràcies per tot el que has fet per nosaltres i fins a sempre!

Recomano aquesta editorial de Vicenç Partal, d'on he tret bona part dels adjectius que li he dedicat en aquesta notícia.