El problema...

Sóc independentista.
Desitjo la independència de Catalunya i per això vaig votar un dels partits que li donava suport a les darreres eleccions: Junts pel Sí (JxS). I entre JxS i la CUP van obtenir 72 diputats del total de 135 que formen el parlament: majoria independentista.
De seguida es van posar d'acord per fer una Declaració d'inici del procés de creació d'un nou estat i per triar la Carme Forcadell com a presidenta del Parlament, però després van deixar clares les seves diferències per escollir el President de la Generalitat.
I s'ha anat allargant el temps i no ha estat possible investir-ne cap. I han fet negociacions i assemblees però de moment seguim igual. I sembla que el gran problema és la figura d'Artur Mas com a president. Per JxS és innegociable i per la CUP és inadmissible. I d'aquí no surten i la CUP ha votat "no" a la investidura en 2 ocasions i ha celebrat 2 assemblees internes per consultar les bases i acordar una decisió i no ha canviat d'opinió (tot i que aquesta darrera ha donat un resultat d'empat a 1515 vots entre els favorables i els detractors).

I després d'aquest llarg període, els partidaris de JxS i molts dels partidaris de la independència estan més que molestos amb la CUP perquè consideren que "per culpa seva" estem deixant passar una oportunitat, estem perdent la trempera i estem abocant-nos a unes noves eleccions al març que demostraran que el suport a l'independentisme ha minvat.

Però jo crec que el problema no és la CUP...
ni la CUP ni JxS...
el problema és que si volem ser un país independent necessitem els de la CUP i els de CIU (o Democràcia i Llibertat) i els d'ERC i tota aquella gent simpatitzant del partit que sigui que vulgui sumar-se a aquesta opció (i penso en forces com Unió o Podemos o formacions minoritàries que segurament també tenen votants partidaris de l'opció independentista). Ens necessitem a tots!

I el problema és que les persones d'aquestes formacions polítiques són molt diferents i malgrat que poden tenir un objectiu comú com és la independència de Catalunya pensen diferent en molts altres aspectes i recelen de treballar plegats.

Necessitarien temps per conviure, compartir temps, gestions i objectius, teixir complicitats i confiances per ser capaços d'anar a la una en allò prioritari i compartit, per sobre de les diferències, tal i com va aconseguir l'ANC aconseguint suports multitudinaris en les manifestacions. I el problema és que no tenim temps i estem angoixats pels terminis jurídics que ens portaran a unes noves eleccions si no s'aconsegueix investir un president.

Ho hem de fer de pressa!
Però el problema és que les coses que es fan de pressa no acostumen a sortir bé.
Jo sempre havia tingut fe que s'aconseguiria acordar un president i no em plantejava la possibilitat d'unes noves eleccions. I tot i que seguiria preferint que fos així, començo a plantejar-me la possibilitat que calgui tornar a anar a unes eleccions i penso que hem d'estar-hi tots preparats. Però preparats per tornar a demostrar que SOM UNA MAJORIA QUE VOLEM LA INDEPENDÈNCIA!
I tant me fa si s'hi presenten junts o separats, el que vull és que tornin a deixar clar en els seus programes que volen la independència de Catalunya i que tornin a sumar.
I llavors que tornin a negociar i a posar objectius en comú, notant el suport i la pressió d'una majoria d'un poble que vol ser independent.
Aquesta és la clau!
"La gent" hem de tornar a empènyer, l'ANC ha de tornar a mobilitzar i a aglutinar un sentiment que ara corre el perill de disgregar-se i de dividir-se entre "bons" i "dolents".
No hi ha "bons" ni "dolents", tots els que volem la independència som necessaris i no podem permetre'ns el luxe de barallar-nos entre nosaltres: hem de posar el futur de Catalunya per davant de les nostres diferències de criteri!
Ningú no va dir-nos que seria fàcil ni que seria ràpid.
Seguim tenint la clau del nostre futur si som molts i anem plegats i no defallim. Això ens donarà la raó.

Així doncs, des d'aquesta humil tribuna convido a la reflexió serena i a estendre la mà als que no pensen exactament com nosaltres però comparteixen el mateix objectiu final. 
No tanquem portes! 
No ens dividim! 
No perdem el somriure! 
Ni la paciència!

Potser sí que tenim un problema (o més d'un), però segur que hi ha una manera (o més d'una) de resoldre'l. Entre tots!