Ens amenaça l'Estat i somriem.
Ens amenaça la troika i somriem.
Ens amenacen els bancs i somriem.
La por ha canviat de bàndol.
Somrieu.
(Jordi Calvís)
Ai, la por... Cadascú té por de coses diferents i en moments diferents o situacions diferents... Veieu aquella senyora d'allà? Oi que no fa gens de por? Doncs si te la trobes tot fent cua per embarcar en un avió de Ryanair i té la potestat de decidir si la teva maleta puja o no a l'avió, us asseguro que queda investida d'una mena d'autoritat que pot crear força inquietud entre els passatgers de la cua... A no ser que tu només portis la bossa de mà i no pateixis gens per si la seva decisió et perjudicarà o no. Depèn del moment. Depèn de la situació. Depèn de cada persona.
La mateixa cosa a uns ens fa por i a d'altres els fa riure (una vespa a la piscina, un estol de coloms que arrenca el vol davant nostre, el llum que s'apaga enmig de les escales a les dotze de la nit, la mestra si no has fet els deures...). Per això ara aquests polítics espanyols que pretenen espantar-nos amb amenaces de mil i un perills que correrem si persistim en la nostra intenció de votar a favor de la independència de Catalunya no se n'estan sortint del seu propòsit i només fan que provocar somriures. Perquè la por no va de fora cap a dins, sinó que com deia la traducció kumbayà de la cançó "Out in the street" (sí, home, sí, el "Rock poruc", aquella de "...vaig mirar sota el llit, uo-o-o-o, no hi havia ningú, no-no-no-no-no..."):
Aquells canguelis i aquella por
vaig descobrir que no m’era bo.
Que no hi havia cap motiu:
- La por és teva, no ve d’enlloc.
M’ho deia l’avi, tenia raó.
vaig descobrir que no m’era bo.
Que no hi havia cap motiu:
- La por és teva, no ve d’enlloc.
M’ho deia l’avi, tenia raó.
Aquests dies podem aplicar aquestes reflexions al context polític perquè està clar que fins el dia de les eleccions aniran sortint declaracions públiques intentant fer-nos por. I penso, desitjo i espero que no se'n sortiran.
Però aquestes reflexions penso que serveixen per sempre. La por és tan irracional que estaria molt bé mantenir la lucidesa i el seny per no deixar que les pors surtin de dins nostre i ens atenallin, ens preocupin, ens paralitzin, ens angoixin... Evidentment quedaran algunes coses de les quals és lògic que tinguem por: la malaltia, el dolor, la soledat, el desamor... però en general hauríem d'aplicar el genial discurs del Joan Turu (en una notícia anterior vaig explicar la gènesi d'aquest magnífic dibuix):
2 comentaris:
Com sempre encertadíssimes reflexions Eladi!
A veure si aquest cop es genera una catàrsi col·lectiva i ens en sortim!
Serà bo veure quina cara els queda!
Roger.
Gràcies per la bona valoració, Roger.
Demà diumenge, 27S serà un gran dia... Segur!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada