Els viatges infernals en barcotes precàries que travessen el Mediterrani i en la que tant hi ha persones que arriben a les costes com d'altres que perden la vida al mar.
La tensió desesperada mentre fan cua amuntegats a les portes de les oficines policials de Grècia per obtenir permisos o alguna documentació que els permeti seguir la travessia fins a algun país de l'Europa Comunitària on trobar un futur millor.
Els campaments de refugiats on s'acumulen i han de barallar-se per aconseguir algun aliment i on han de lluitar pels mínims més mínims de la dignitat humana.
Els desplaçaments com si fossin bestiar en trens que els van transportant d'un cantó a un altre, sense trobar cap lloc on els vulgui ningú.
Les tragèdies de les 71 persones mortes dins d'un furgó frigorífic abandonat en plena autopista o dels nens petitons morts ofegats a la riba de la platja...
És terrible!!
I els tractem com un problema... com un problema que no vol ningú a casa seva...
I els posem filats espinosos, cordons policials, camps de refugiats... per tenir-los apartats i lluny de la vista. I intentem que passin ràpid pel nostre país i vagin a un altre o que no arribin a entrar-hi...
I ells, tristíssims, desesperats, famolencs i humiliats només fan que recordar-nos que són É S S E R S H U M A N S!!!!
Éssers humans que fugen d'una mort més que probable al seu país (sota la dictadura i els crims contra la humanitat de Bashar al-Assad) i arrosseguen la seva família en un intent desesperat d'aconseguir un futur millor.
Enmig d'aquesta tristesa infinita, els dos darrers dies he vist dos rajos de llum:
- A una estació de tren d'Àustria, una multitud de persones va rebre un tren carregats de refugiats sirians amb aplaudiments i crits d'ànim i de suport. (veure notícia)
- A Islàndia una iniciativa popular està fent reconsiderar la seva postura al govern que havia ofert només 50 places per a refugiats sirians. En 24 hores 10.000 persones han ofert casa seva per als que la necessitin. (veure notícia)
"...Si tu fossis nat
a la seva terra
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva..."
Aquí us deixo el poema sencer i tota la meva estèril però profunda solidaritat amb els refugiats sirians i la denúncia al papanatisme dels organismes internacionals que maregen la perdiu i es passen la pilota deixant que la situació es vagi deteriorant i es vagin perdent vides humanes...i la dignitat, tant la seva, com la nostra...
PODRIES
Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
JOANA RASPALL
Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
JOANA RASPALL
5 comentaris:
Bon dia,
Aquest comentari l'esperava des de fa dies perquè et conec, encara que sigui una mica, i sabia que no el deixaries de banda.
Cada dia estic més decepcionat de la política i, sobretot, dels polítics.
L'altre dia vaig veure a les notícies de TV3 una similitud dels refugiats republicans catalans/espanyols en "acabar" la guerra civil, quan travessaven la frontera francesa (més de mig milió)... i els "ficaven" directament en camps de concentració.
Després de 75 anys sembla que res no ha canviat. Les imatges són similars i només canvien que ara son en colors.
...
I els governs, vergonya de governs, no en volen saber res...
Només pensen en la "seva economia"...
Només pensen en els seus paradisos fiscals...
España va bien!!
Avui els petons val més que siguin en "blanc i negre".
Miles
Després de fer aquest darrer comentari, i llegint una mica les notícies digitals d'ahir, acabo de veure la que diàriament elabora Iñaki Gabilondo a la seva columna de la Cadena Ser.
Si teniu temps, i ganes, mireu-la.
És tiula " El niño sirio " i és la d'ahir dijous.
Bon cap de setmana.
Miles
Miles, gràcies pel teu comentari.
Només volia dir-te que a cicle superior començarem el primer trimestre del nou curs parlant d'aquests temes.
Petons de colors i bona Diada!!
Eladi
A veure si parlant-ne amb les noves generacions aconseguim erradicar aquest càncer que arrosseguem com a éssers humans, tot i que per desgràcia ho portem als gens...
Difícil, molt difícil... hi ha grans interessos insensibles a les necessitats humanes ni a les injustícies, però la nostra feina és seguir sembrant llavors d'humanitat i donar bon exemple per intentar que el nostre entorn proper sigui més amable, agradable, just i digne.
Petons de colors!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada