"Mala sang" de Sopa de Cabra

A mi sempre m'han agradat molt les cançons de "Sopa de Cabra" i m'he anat comprant tots els seus discos.
Al 1994 i després del "fracàs" de la seva "aventura" del disc en castellà (Mundo infierno) van tornar a començar a picar pedra amb el disc "Al.lucinosi".
En aquell moment no sé si vaig valorar gaire aquell disc, però si que sé que va haver-hi una cançó que em va trasbalsar: "MALA SANG".

Recordo un 4 de juny de 1994 (crec que era un dissabte a la tarda). Jo estava sol al meu pis de solter del C/Cós de Manresa,  m'havia pres un Jim Beam amb Coca-Cola buscant la inspiració per escriure poemes i va sonar aquesta cançó.
Quan va acabar va tornar a sonar una altra vegada. I una altra. I una altra. No sé quantes. Sé que jo cantava la lletra a crits corrent pel pis i vaig immortalitzar aquelles sensacions amb la pàgina que reprodueixo aquí sota on vaig anar escrivint frases de la cançó entre dibuixets:

• "...s'ha acabat el joc i el que he perdut sóc jo..."
• "...la meva història sembla la d'un altre home..."
• "...m'és ben igual si no em perdones que sigui tal com sóc, que em senti així per tu..."
• "...al pic del dia em sento al fons d'un pou, el cor desert..."

Jo sempre posaria aquesta cançó dins d'una selecció de les millors de Sopa de Cabra i avui he tornat a sentir-la i m'he ratificat en la mateixa opinió. La lletra és dura i sincera, la música és contundent i el títol, que no surt fins al final de la cançó em sembla interessant i emotiu: encara que jo sigui un perdedor i m'hagi de resignar a haver-te perdut i m'inundi la tristor... no tindré mala sang, no et guardaré rancor.

Us deixo el dibuix que vaig fer al 1994 i la cançó.