A part de “Un any i mig” (Sílvia Soler) a qui ja vaig dedicar tot un article, avui em vull referir a uns altres llibres que també m’han agradat molt.
Es tracta d’una novel.la lluminosa i sorprenent que explica les vivències de dos germans bessons, el Noah i la Jude, molt units, però a qui les batzegades de la vida separen no físicament sinó sentimentalment. Esquitxats per una mort molt propera (i la presència constant dels que van morir) i històries d’enamoraments adolescents la seva vida s’embolica d’una manera sorprenent. Tots dos estan molt dotats per a l’art i sobretot en el cas del Noah això permet a l’autora fer unes descripcions fantàstiques de tot el que viu a través de la manera com ell s’ho imagina i ho pinta, amb un llenguatge que m’ha recordat a una mena de realisme màgic modern.
El guió de la història és potent i molt ben lligat, però la història –i les diferents subhistòries que hi conviuen i es van entrellaçant de manera magistral- està convenientment dividida i va apareixent al llarg de la novel.la fent salts en el temps i alternant els punts de vista del Noah i la Jude.
Una magnífica història d’amor molt ben explicada pel Xavier Bosch. Comparteix les principals virtuts que he destacat en “Et donaré el sol” i “Un any i mig”: una molt bona història a nivell de guió, molt ben seqüenciada i enriquida amb històries paral.leles que es van desenvolupant i ens van descobrint el conjunt. Tot molt ben descrit, amb uns personatges molt ben definits i caracteritzats.
A través dels records i les cartes del Jean-Pierre i les investigacions de la Gina (amb la col.laboració del Biel i el Mark Granger) descobrim la impressionant història romàntica que va viure la Paulina Homs a París en quatre dies que van canviar tota una vida d’unes quantes persones.
Bellesa, sensualitat i, sobretot, romanticisme es despleguen entre les pàgines d’aquesta novel.la premiada amb el Premi Ramon Llull 2015.
En aquest cas destaco aquest llibre no per la seva qualitat literària (tot i que també està molt ben escrit, però no és una narració fictícia) sinó per la potent lliçó de vida que ens mostra la seva autora. L’Elisabet Pedrosa (periodista de reconegut prestigi) ens explica en primera persona les vivències al voltant de la mort de la seva filla Gina, amb només 11 anys i després de tota una vida lluitant contra les severes limitacions de la síndrome de Rett.
És un llibre molt emotiu per la brutal sinceritat de la història. L’acceptació de l’irreversible final, la preparació del comiat i la integració de la nova realitat sense la presència física de la Gina però amb el seu record i presència espiritual omnipresent. L’Elisabet Pedrosa ens obre el seu cor, els seus pensament i els seus sentiments compartint tot l’aprenentatge que ha tret d’aquesta dolorosa mort i ens ensenya a valorar el que tenim i a preparar-nos per viure les pèrdues.
El subtítol “Una mort lluminosa és possible” apunta aquesta voluntat d’integrar la mort com un capítol més de les nostres vides i donar-li la qualitat i transcendència que ara no té en una societat que l’amaga.
També destaca la valoració que es fa de la Unitat de Cures Pal.liatives Pediàtriques de Sant Joan de Deú de Barcelona a qui van destinats els beneficis dels drets d’autor d’aquest llibre.
No és un llibre “còmode”, però si esteu mínimament interessats per la temàtica, és molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada