Al mar amb els 5 sentits

Fa uns dies vam fer una escapada de cap de setmana amb l'Anna (mentre el Roc i l'Ona feien la "seva" escapada, en una trobada de cosins a Gualba, acollits per la Judit, el Dani i el Jofre). Vam anar, com quasi sempre, buscant el mar i vam anar a espetegar a Malgrat de Mar, un lloc on mai no havíem estat i que vam descobrir com un lloc molt tranquil. Entre això, la data i la climatologia, vam poder passar un parell d'estones a la platja amb força tranquil.litat (no com quan estem a Calafell al mes d'agost i ens hem de barallar per un metre quadrat de tovallola)...
I allà, davant del mar, relaxat i amb calma, vaig comprovar com el mar és una sensació que visc amb els 5 sentits:



VISTA:

D'entrada és la primera que entra en acció quan ens acostem a la costa ("... mira, ja es veu el mar...") i, de fet, és relaxant anar mirant com es bressolen les onades. Però, penso que un cop estàs instal.lat a la platja, sovint passa a un segon terme i potser gaudeixo més de les sensacions que m'arriben pels altres sentits...


OÏDA:
Pots arribar a integrar el soroll del mar i no adonar-te'n o potser no percebre'l si hi ha molt xivarri al teu voltant... Però si el "busques", si l'identifiques, aquell so monòton i rítmic del moviment de l'aigua et pot anar hipnotitzant i relaxar-te d'allò més... És fàcil acabar endormiscat si t'hi deixes portar, si t'hi abandones... i és molt agradable aquest estat de trànsit, entre la somnolència i la consciència...

OLFACTE:
Com el so, no sempre podem percebre'l, ens pot quedar emmascarat entre altres olors més potents (la crema solar, els perfums, el menjar, la suor...). Però si gaudim de la platja en condicions òptimes (el mar, nosaltres i poca cosa més) i aspirem ben fort, ens pot arribar aquella inconfusible olor de mar, que és una barreja de l'olor de peix, de sal, de vent, d'onada... No és fàcil descriure les olors, però segurament sabeu de què us parlo i compartiu el gust de gaudir-la...

GUST:

El gust del mar és el gust de la sal que ens queda als llavis i a la pell.
El podem notar en nosaltres mateixos si ens passem la llengua pels llavis i el podem notar en la nostra parella si passem els llavis per la seva pell, calenta i salada...
Mmmh! Una altra delícia que ens ofereix el contacte amb el mar...

TACTE:
I acabo amb un que per a mi potser és el més plaent de tots: el contacte dels peus amb la sorra de la platja, un petit gran plaer. Llegir o simplement badar mirant el mar o relaxat amb els ulls tancats mentre els dits dels peus van jugant amb la sorra. És una de les sensacions més agradables que recordo i fa molt temps ja hi vaig dedicar tot un article ("Peus a la sorra").

En fi, passar una estona a la platja, fora de temporada, amb pau i tranquil.litat, sempre és una magnífica experiència que em relaxa i em deixa en pau amb el món i amb mi mateix.
Totalment recomanable!