"La foto del segle" (Xavier Bosch)

He descobert aquesta foto avui al diari ARA i m'ha impressonat: un nen de 8 anys que intentava passar la frontera a Ceuta, amagat dins d'una maleta, captat per la càmera de l'escàner de la guàrdia civil.
Després he llegit l'article del Xavier Bosch i l'he trobat excel.lent, amb la barreja justa de reflexió, anàlisi, sensibilitat i crítica.
Us el recomano:

LA FOTO DEL SEGLE

"La maleta és com la placenta d’un naixement que el nou món avorta"

(Xavier Bosch, diari ARA, dissabte 9 de maig de 2015)

"L’agència Efe de notícies va distribuir, dimecres, aquesta foto sense autor. Deduïm que la va fer un guàrdia civil de Ceuta, al pas fronterer a peu amb el Marroc, i que el ministeri de l’Interior va decidir repartir-la. Segurament, l’objectiu de fer-nos veure aquesta realitat tan al límit no era explicar que van salvar un nen subsaharià de vuit anys de morir asfixiat -que també-, sinó demostrar que eficients que són els cossos policials, que bé que fan complir la llei que impedeix que els immigrants es colin a Espanya i, sobretot, ensenyar-nos que estan disposats a fer qualsevol cosa per entrar-hi. I, per tant, sembla que hàgim de donar les gràcies que es faci complir la llei i que no se’ns colin persones, com a paquets, dins del Primer Món.

Al meu entendre, en canvi, aquesta és la foto de l’any -i potser del que duem de segle- perquè és la imatge crua i exacta del moment i perquè ens situa en el joc de miralls pervers del desequilibri de civilitzacions. A banda de les consideracions estètiques (la imatge té, pels colors i pels traços, una composició d’art contemporani que mereixeria un altre article), és una metàfora tan desencoratjadora com diàfana: un nano en posició fetal dins d’una maleta convertida en placenta, un policia que fa l’ecografia en lloc d’un metge i un nou món que avorta les possibilitats de néixer a algú que malda per viure i respirar. És, també, la visualització de com el Tercer Món, desesperat, ha decidit passar de la placenta natural a la placenta artificial per intentar néixer en un lloc més habitable.

És la policia, però, que amb el seu escàner -un dispositiu de l’Estat- decideix qui entra i qui no, qui neix i qui no. És la constatació, dura i muda, de la societat vigilada de Foucault. I, aleshores, arriba la pregunta pertinent que, per a alguns, potser, és la més impertinent: ¿si algú ha decidit entrar dins una maleta -o en una pastera o saltant un filat de filferros-, no mereix una segona oportunitat? Encara més, ¿el nen que volia entrar dins d’una maleta és un paquet o és un símbol? Si veiem el noi com un paquet, reduïm la foto a un problema d’immigració. Si agafem aquesta història com a símbol, començarem a veure-hi una lliçó, al límit, sobre la deshumanització. Tothom mereix una nova vida. No és un premi per al que salta més murs, desafia onades o s’asfixia en una maleta. És, tan sols, una qüestió de dignitat. O caldria que ho fos. No sé, però, si Mariano Rajoy, Jean-Claude Juncker o els que manen, aquí i allà, fan cap d’aquestes reflexions quan veuen la foto del nen dins la maleta."